El Parc Cultural de la Valltorta-Gasulla és un espai protegit al País Valencià pel seu patrimoni arqueològic, etnològic i natural entre les comarques dels Ports, l'Alt Maestrat i la Plana Alta. La Generalitat Valenciana va declarar la protecció de l'indret l'any 1998, coincidint amb la declaració de l'Art Rupestre de l’Arc Mediterrani Peninsular com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

El parc té un abast de 82 km² repartits pels termes municipals d'Albocàsser, Ares del Maestrat, Benassal, Catí, les Coves de Vinromà, Morella, Tírig i Vilar de Canes; poblacions on s'han localitzat un total de 39 conjunts d'art rupestre i 54 jaciments arqueològics. La seu del Parc es troba al Museu de la Valltorta.

El nom de l'espai prové dels barrancs de la Valltorta i de Gasulla, àrees on major nombre o més destacades troballes s'han efectuat des de principis del .

Art rupestre esquerra|miniatura|252x252px|Pintura rupestre de la Valltorta Els barrancs de la Valltorta, Gasulla, Covarjos i Sant Miquel esdevenen l'escenari de les diverses balmes i abrics que durant el període prehistòric les persones que hi habitaven l'indret utilitzaren per a pintar les seues escenes de caça, animals, arquers i figures femenines. Aquestes representen una obra d'art que reflecteix el mode de vida i les preocupacions de la població del moment.

Els animals més representats són cérvols, tant exemplars mascles com femelles, i fins i tot cabres salvatges i senglars, que a vegades apareixen ferits per fletxes clavades al ventre, al coll o a l'esquena. Es poden identificar, a més, alguns exemplars de bous, cavalls, gossos o llops i insectes. Entre les figures humanes destaquen pel nombre les masculines, armades amb arcs i fletxes, tibant els arcs o disparant. Les figures femenines, més escasses, apareixen abillades amb faldilles llargues ajustades als malucs i amb el tors descobert. Homes i dones, especialment els primers, s'adornen amb diversos tipus de pentinats, plomes i cintes al cap, al tronc i a les extremitats. Els animals i les figures humanes es representen aïllats o formant escenes, en general de caça.

Barranc de la Valltorta Cova dels Cavalls. Situada a Tírig, fou descoberta l'any 1917 i declarada monument historicoartístic l'any 1924, s'hi observen 57 figures que representen una escena de caça. es tracta d'una de les imatges més representatives de les pintures de la Valltorta. Coves del Civil o de Ribassals. També a Tírig i conegudes des de 1917, integra tres abrics que allotgen magnífiques escenes de caça. Cova dels Tolls Alts. Reduït abric situat a Tírig, va patir una de les primeres espoliacions documentades en el conjunt. Cova de la Rabosa o el Rull. Cova de l'Arc Cova de la Taruga, fou descoberta en 1975 Coveta de Montegordo. Entre Tírig i Albocàsser, Cova gran del Puntal. A Albocàsser, conforma un gran espai compost per dos cavitats. Constituïx un dels majors abrics amb pintures rupestres del barranc. Covetes del Puntal. Dins de la zona del Puntal, comprèn tres grans abrics amb diversos panells amb figures de gran interès. Coves de la Saltadora Cova alta del Lledoner Cingle dels tolls del Puntal Cova de les Calçades del Matà

Barrancs Fondo i de Sant Miquel Abrics de Centelles. A Albocàsser, al riu de Sant Miquel, constitueix un important nucli de xicotets abrics amb el de la Mustela o els del barranc d'en Cabrera que conserven poques figures i molt degradades per l'erosió. Foren descobertes el 1980. Cingle del Mas d'en Salvador. A Albocàsser, sobre el barranc Fondo. Cingle de l'Ermità. A Albocàsser, al barranc Fondo ben a prop de la confluència amb el de la Valltorta. El conjunt alberga una línia d'abrics, dels quals cinc presenten pintures rupestres. El deteriorament del penya-segat ha deixat a uns quants abrics incomunicats entre si. Les composicions de l'Ermità inclouen escenes de recol·lecció, caça individual, associació de figures humanes, algunes amb arc, i animals aïllats, però totes recobertes de formacions calcàries, cosa que en dificulta la visió.

Riu de Montlleó - Racó de Nando (Benassal) Barranc de la Gasulla Cova Remígia Cingle de la Mola Remigia

Referències

Categoria:Geografia humana de la Plana Alta Categoria:Geografia humana de l'Alt Maestrat Categoria:Geografia de Morella Categoria:Cultura de Morella