La Cova de Kapova (en rus: Капова пещера), també coneguda com a Cova Shulgan-Tash (en baixkir: Шүлгәнташ, romanitzat: Şülgəntaş), és una cova càrstica de pedra calcària en el districte Burzyansky de la República de Baixkíria, a Rússia. Es troba al sud de les muntanyes Urals, a la vora del riu Bélaia, a la Reserva Natural de Shulgan-Tash, a uns 200 km al sud-est de la capital Ufà.Http://slovari.yandex.ru/Капова/БСЭ/Капова%20пещера/.
La cova és coneguda per les pintures i dibuixos del paleolític superior (més de 190, la majoria en estat precari de preservació, encara que entre 30 i 50 imatges es troben relativament ben conservades), incloent-hi l'única pintura prehistòrica coneguda d'un camell. Les més famoses —de mamuts, cavalls, rinoceronts, bisons i un camell— són lluny de l'entrada (a més de 300 metres). Aquestes imatges són fetes amb ocre roig, a vegades amb contorns en carbonet.
L'estimació actual de l'edat de les pintures, basada en la datació urani-tori, les situa entre aproximadament 14.500 i 36.400 anys. Aquest rang deriva de la datació de la colada de calcita subjacent i suprajacent a les pintures: la calcita subjacent més antiga data de 36,4 ± 0,1 ca i la suprajacent més recent, de 14,5 ± 0,04 ca. Les datacions per radiocarboni dels estrats culturals de la cova indiquen un rang més estret, d'entre 16.300 i 19.600 anys.
El descobriment de les pintures de Shulgan-Tash el 1959 fou significatiu perquè amplià l'abast conegut de la pintura rupestre paleolítica fora d'Europa occidental, i qüestionà la idea que aquest art fos exclusiu de la península Ibèrica i l'actual estat francés. El grup de coves de Serpievka (a uns 250 km de Shulgan-Tash) és l'únic que té pintures antigues al nord de Shulgan-Tash. Otto N. Bader va estudiar la cova a partir del 1960.Бадер О. Н. Каповая пещера-La caverne Kapovaia: Палеолитическая живопись, М., 1965. Официальный сайт государственного природного заповедника «Шульган-Таш».
La UNESCO el 2025 ha declarat Patrimoni de la Humanitat les "Pintures rupestres de la Cova de Shulgan-Tash":
Descripció Hui, aquesta zona de dens bosc i altes roques blanques empara cérvols, ossos i l'abella baskir. Fa uns 10.000 a 20.000 anys, el clima i el paisatge n'eren diferents. Els estius eren curts, i els mesos d'hivern molt llargs i freds, i el paisatge n'era de tundra. Els humans cercaven refugi en balmes i coves.Ольга Червяцова «Археологические исследования». Arxivat des del original el 7 de juliol de 2010. Официальный сайт государственного природного заповедника «Шульган-Таш».
L'entrada a la cova és al vessant sud de la muntanya Sarykuskan (). L'entrada forma un enorme arc de 30 m d'alçada. A l'esquerra de l'entrada hi ha un llac del qual naix el riu Shul'gan (Шульган). El riu subterrani Shul'gan (Подземный ), que creà la cova, la travessa. Aquest sistema de coves de tres nivells té una llargària d'uns 3 km i una fondària de 165 m, i conté cavitats submarines amb sifó, sales, galeries, llacs subterranis i el riu.
L'entrada de la Cova Shulgan-Tash s'anomena el Portal. En les profunditats del Portal hi ha la font del Shulgan, que emergeix del subsol i forma un gorg anomenat llac Blau. El llac a 33 metres de profunditat s'uneix a una gegantesca cavitat subterrània.
Un corredor duu des del Portal a un seguit de sales a nivell del sòl. De primer n'hi ha la galeria Principal, seguida per la sala de les Estalagmites. Continuant cap al nord, s'arriba a la sala de la Cúpula i a la sala dels Signes. En l'altre extrem hi ha la sala del Caos. Les sales difereixen en grandària i forma: la galeria Principal i la sala del Caos són oblongues, mentre que les de les Estalagmites i la Cúpula són circulars, i la sala dels Signes és rectangular. Té una longitud de 90 metres, una amplària entre 20 i 30 metres i una alçada d'entre 7 i 20 metres. Les sales es connecten per túnels de diferents longituds i formes, i en algun indret es produeixen bloqueigs. L'aire de l'exterior arriba a la galeria Principal i, en certa manera, a la sala de les Estalagmites. A la sala de la Cúpula i en endavant, l'aire s'hi estanca tant a l'hivern com a l'estiu. Les estalactites i estalagmites es tornen més comunes a mesura que s'avança més en la cova. Les parets estan cobertes de tuf calcari, que pot arribar fins a mig metre de gruix. Algunes de les pedres de calcita presenten formes intricades.
A les sales de la planta baixa es poden trobar vestigis de la vida humana prehistòrica. A les parets de la sala de la Cúpula Central es distingeixen clarament taques de pintura vermella, així com algunes figures geomètriques: els signes. A la veïna sala dels Signes, el nombre d'aquestes figures augmenta considerablement. Al terra de la cova, al cantó de la sala del Caos, l'arqueòleg Shchelinsky va descobrir restes de foc i vestigis de l'activitat dels pobladors. esquerra|miniatura|Llac subterrani de la cova miniatura|El centre del museu prop de l'entrada a la cova (inaugurat el 2022) A causa de la densitat de dibuixos, la sala del Caos es pot considerar el "museu" de la part baixa de la cova. A les parets es veu una imatge bicolor de cavalls de crinera llarga, amb una figura geomètrica trapezoïdal; i un poc més enllà, n'hi ha un grup de signes geomètrics.
La imatge d'una criatura amb aspecte humà, l'única a la Cova de Shulgan-Tash, també es troba a la sala del Caos. Durant segles, tots els dibuixos estigueren coberts per una crosta de calcita semitransparent. L'expedició, encapçalada per l'arqueòleg O. N. Bader, netejà les imatges dels cavalls el 1976.
Per a ascendir al nivell superior de la cova, cal tornar a la sala de les Estalagmites, en què hi ha un forat al sostre que duu cap amunt. S'ha instal·lat una escala d'acer per a arribar a aquest forat; tot seguit, una senda inclinada condueix a una altra escala, de 16 metres de llarg, que duu al nivell superior. Després de pujar l'escala, n'hi ha una sala llarga i alta, anomenada la Primera Galeria, la primera d'una sèrie de sales de la planta superior. Seguint cap al nord, es creua la petita sala de l'Avantcambra per a accedir a la sala més famosa del Shulgantash: la sala dels Dibuixos. Més enllà de la sala dels Dibuixos, hi ha 14 sales més, grans i petites, accessibles: la Segona Galeria, la sala Acústica, la sala Oval, la sala del Temple, les sales Superior i Diamant, la sala del Llac Superior, les sales Arc de Sant Martí i Cristall, la del Rei de la Muntanya, la de la Galeria, la de l'Abisme, la sala Transsifó i la sala Llunyana.
El camí a les cambres més remotes és prou complicat, amb molts trams perillosos i gorgs que bloquegen el pas. A la sala Transsifó n'hi ha una secció subterrània del riu Shulgan. Més enllà de la sala Llunyana hi ha una cavitat plena d'aigua: un sifó. L'espeleòleg i bussejador Vladimir Kiselyov hi arribà a recórrer 317 m cap al nord dins del sifó, i no pogué arribar-ne al final.
La sala dels Dibuixos miniatura|Pintures rupestres de la cova miniatura|Pintures de la cova (rèplica) Els dibuixos més antics se'n troben en el nivell superior. Els van pintar a la fi del Paleolític, quan els cromanyons habitaven el planeta. El nivell inferior de la Cova de Kapova conté imatges posteriors del final de la darrera glaciació. La grandària en varia entre 44 i 112 centímetres.
Al gener del 1959, Alexander Ryumin, investigador principal de la branca Pribelsky de la Reserva Natural de Bashkiriya, va fer un gran descobriment: dibuixos fets a les parets de la Cova de Shulgan-Tash. Alexander Ryumin, després de descendir al subsol a la recerca de ratpenats, va trobar pintures murals de diversos animals: cavalls, rinoceronts i mamuts. Els científics de l'època creien que els dibuixos d'animals fòssils del paleolític eren característics sols d'Europa Occidental. A partir d'aquest moment, la Cova de Kapova va adquirir l'estatus d'un important conjunt històric i cultural, sense igual a Europa de l'Est.. Официальный сайт государственного природного заповедника «Шульган-Таш»
La millor composició és a la meitat dreta de la paret est. Al centre, n'hi ha el dibuix d'un animal, el "cavall de Ryumin", la primera imatge descoberta de la Cova de Shulgan-Tash. Tots els animals es mostren caminant de dreta a esquerra, amb un petit mamut dempeus o anant en direcció contrària. Al mur oposat hi ha un bisó o un toro, i mamuts amb una cria. En aquesta sala també es pot veure una forma trapezoïdal pintada amb estranyes línies i signes a l'interior, i orelles inusuals a la part superior. Aquests signes geomètrics apareixen repetidament en els dibuixos de la Cova de Shulgan-Tash.
Descobriment i excavació miniatura|Paisatge natural prop de la cova Deu anys més tard (1770), la cova fou explorada per Ivan Lepyokhin, que va donar-ne una vívida descripció en el seu diari de viatge. Lepyokhin va suggerir que la paraula "Kapova" provindria de l'aigua que degota dins la cova (kapat és la paraula russa per a 'degotar').
Al segle XIX, la Cova de Shulgan-Tash fou estudiada per molts viatgers i exploradors (com ara, pels geòlegs N. G. Myaglitsky i A. I. Antipov el 1858). El silvicultor local Fiódor Simon organitzava excursions a la cova.
El 1896, el pis inferior de la cova fou examinat per membres de la secció d'Oremburg de la Societat Geogràfica Russa, D. Sokolov, I. Zanevsky i F. Simon. Els investigadors van observar que la descripció de P. I. Rychkov concordava «amb l'estat real de la cova».
El 1923, el geòleg i científic G. V. Vakhrushev explorà la cova fins al llac Superior. Va traçar un mapa aproximat de l'interior i en publicà Els enigmes de la cova de Kapova. El 1931, G. V. Vakhrushev va tornar a la cova per ampliar-ne informació.
El 1960, un grup d'arqueòlegs moscovites, encapçalats per Otto Bader, començà a treballar en la cova. Официальный сайт государственного природного заповедника «Шульган-Таш». En descobriren més de 30 dibuixos. Es va estimar que dataven del paleolític tardà (25000 -10000 abans de la nostra era). El principal resultat d'aquesta llarga recerca fou el seu llibre Kapova Cavi: Paleolithic Painting, publicat el 1965. Bader creia que tots els dibuixos representaven un únic conjunt executat al mateix temps.
En aquesta època, l'estudi de la cova el realitzà el personal de la Universitat Estatal de Baskiria, sota la direcció d'E. D. Bogdanovich i I. I. Kudryasheva. Elaboraren un mapa detallat de la cova. Se'n feren les primeres observacions microclimàtiques i s'exploraren zones distants i inaccessibles.
Després de la mort d'Otto Bader el 1979, es va interrompre la recerca. N'hi havia problemes per a conservar les pintures rupestres, per la qual cosa es va decidir tancar-la. Els treballs en la cova no es van reprendre fins al 1982, sota la direcció de l'arqueòleg de Leningrad V. E. Shchelinsky. Va descobrir artefactes deixats per humans antics sota els dibuixos antics. Creia que pertanyien al paleolític, i que una part significativa dels dibuixos es combinen en composicions que reflecteixen les creences mitològiques dels artistes. Per primera vegada, s'hi identificà un estrat cultural ben definit del paleolític superior, datat del voltant del 14000 ae. Els punts focals traçats indiquen l'ús de foc obert. S'hi trobà un llum de greix d'argila, eines de pedra, sobretot de sílex, peces d'ocre, joies en forma de grans, penjolls de pedra, petites petxines de mol·luscos fòssils, i ossos d'animals de l'edat de gel: mamut, ós de les cavernes, guineu, llebre, marmota, ocotònids i Dipodinae.
L'arqueòleg V. N. Shirokov de Iekaterimburg pensa que la Cova de Shulgan-Tash era un santuari.
Vegeu també Geografia de Rússia Baixkíria
Referències
Categoria:Patrimoni de la Humanitat a Rússia Categoria:Baixkíria Categoria:Jaciments arqueològics de Rússia Kapova