Cesare Dobici (Viterbo (Laci), 11 de desembre, 1873 – Roma (Laci), 25 d'abril, 1944), va ser un compositor i músic italià. Juntament amb Licinio Refice i Raffaele Casimiri, va ser un dels professors més eminents de l'Institut Pontifici de Música Sacra durant la primera meitat del segle XX.
Biografia Després dels seus primers estudis de piano i composició, va ingressar a l'escola secundària musical de "S. Cecilia" a Roma, on es va graduar en composició amb Cesare De Sanctis el 1899. A la seva ciutat natal, a Viterbo, va començar la seva activitat artística com a director de la Capella Musical de la Catedral, així com com a professor, amb l'ensenyament de cant coral a l'escola de professors "G. Carducci". Va entrar al teatre musical amb dues òperes que van quedar incompletes: "Cola di Rienzo" (en tres actes, llibret de Pietro Cossa) i "Charlotte Corday", amb prou feines esbossades. Més tard es va dedicar a les seves veritables passions: la composició de música sacra i litúrgica, i l'ensenyament.
La fama de Dobici, definit com "el millor mestre de tota Itàlia", estava lligada sobretot a la seva activitat com a distingit mestre, gràcies a la seva rara competència i profunda preparació, així com al seu mètode clar i pacient. Va ensenyar primer al "Reial Conservatori de Música de Santa Cecília" (que es va convertir en l'Acadèmia Nacional de Santa Cecília a Roma) i després a l'Institut Pontifici de Música Sacra de Roma, convocat pel degà P. Angelo De Santi. Aquí se li van confiar les càtedres d'Harmonia Superior i Metòdica, Contrapunt i Fuga. La seva activitat docent, especialment apreciada, va formar il·lustres generacions d'estudiants italians i estudiants de països estrangers. Entre els seus alumnes més famosos hi ha: Sigismund Toduță (Bucarest), Vieri Tosatti, Ferruccio Vignanelli, Carlo Alberto Pizzini, Enrico Buondonno, Giorgio Colarezzi, Francesco Mander, Biagio Grimaldi, Ennio Porrino, Angelo Turriziani, així com molts aspirants a compositors de l'estranger (Portugal, Romania, Argentina, Veneçuela, Austràlia, Estats Units). Dobici, juntament amb Lorenzo Perosi, Luigi Bottazzo, Raffaele Casimiri, Licinio Refice, va ser un dels defensors d'una necessària renovació de la música sacra, arran del Motu Proprio promulgat el 1903 per Pius X: un procés de reforma orientat cap a noves intencions musicals, més propera a la puresa del cant gregorià i la polifonia renaixentista.
Va morir a Roma el 25 d'abril de 1944.
Obres (selecció) Dobici va ser un prolífic compositor de música sacra i secular; En l'àmbit de la producció sagrada i litúrgica (himnes, misses, salms, lletanies, seqüències, motets, ofertoris, càntics) va expressar amb més convicció la seva veritable vocació compositiva. La majoria de les obres han quedat inèdites; La seva producció inclou melodies per a veu i piano, peces per a orgue, per a piano, fugues vocals i instrumentals per a cordes i vents, romanços, madrigals, serenates, lletres.
Categoria:Persones de Viterbo Categoria:Compositors italians del Romanticisme Categoria:Morts a Roma Categoria:Compositors del Laci Categoria:Morts el 1944 Categoria:Compositors italians morts al segle XX Categoria:Compositors italians nascuts al segle XIX