«Estat jueu i democràtic» és la definició legal israeliana de la naturalesa i el caràcter de l'Estat d'Israel. La naturalesa «jueva» es va definir per primera vegada a la Declaració d'Independència d'Israel el maig de 1948 El caràcter «democràtic» es va afegir oficialment per primera vegada a l'esmena a la Llei Fonamental d'Israel: la Knésset, que es va aprovar el 1985 (esmena 9, clàusula 7A).

Nombrosos estudiosos i observadors polítics han debatut la definició, en particular si els termes són contradictoris o complementaris Segons l'autor i periodista israelià Yossi Klein Halevi, «Israel es basa en dues identitats innegociables. La pàtria de tots els jueus, siguin o no ciutadans d'Israel, i és l'estat de tots els seus ciutadans, siguin o no jueus».

Rerefons Estat jueu miniatura|Declaració d'Independència d'Israel La Declaració d'Independència israeliana identifica Israel com un «estat jueu» en el sentit que, com a ètnia, els jueus poden exercir el seu dret a l'autodeterminació a la seva pàtria . A la Llei de l'estat-nació del 2018, el dret a l'autodeterminació es va definir com a exclusiu del poble jueu a Israel. La llei descriu una sèrie de rols i responsabilitats pels quals Israel està obligat a complir el propòsit de servir com a estat nació dels jueus. Tanmateix, va ser rebuda amb una forta reacció internacional i alguns crítics l'han qualificat de racista i antidemocràtica. Després de la seva aprovació, diversos grups de la diàspora jueva van expressar la seva preocupació per la violació activa de l'estatus legal autodefinit d'Israel com a «estat jueu i democràtic» a canvi d'adoptar una identitat exclusivament jueva. La Unió Europea va declarar que el projecte de llei de l'estat nació havia complicat el procés de pau israelià-palestí, mentre que la Lliga Àrab, l'Organització per a l'Alliberament de Palestina, l'Organització de Cooperació Islàmica i la Lliga Mundial Islàmica el van condemnar com «una manifestació de l'apartheid».

Estat democràtic La paraula «democràtic» és absent a tota la Declaració d'Independència israeliana. Tanmateix, la declaració afirma la intenció de:

I fa una crida a

Llei bàsica de 1985 Com que el 1985 no s'havia aprovat cap constitució, el Tribunal Suprem d'Israel va dictaminar que el document de la Declaració d'Independència és un principi rector de la societat israeliana i del seu estat, i va sorgir la necessitat de definir legalment la naturalesa jueva i el caràcter democràtic de l'estat d'Israel. Durant les eleccions legislatives de 1984, es van plantejar idees religioses que tenien com a objectiu cancel·lar el caràcter democràtic d'Israel i substituir-lo per un estat halàquic teocràtic, i així, en l'onzena sessió de la Knésset, es va aprovar l'esmena a la Llei Fonamental, que estipulava que:

Ús posterior Des de llavors, la definició d'«estat jueu i democràtic» s'ha utilitzat en altres lleis bàsiques d'Israel: la Llei fonamental: Dignitat humana i llibertat i la Llei fonamental: Llibertat d'ocupació, que van ser legislades el 1992 i modificades el 1994. Aquestes lleis estableixen específicament que:

Debat públic Com a part d'un projecte per redactar una constitució per a Israel per part de l'Institut de Democràcia d'Israel (IDI) dirigit per l'expresident del Tribunal Suprem Aharon Barak, el caràcter jueu i democràtic del país es va descriure de la següent manera:

L'IDI conclou que «la definició d'Israel com a 'estat jueu' no contradiu la seva definició com a 'estat dels seus ciutadans'. Tot i que l'Estat és jueu en el sentit que, dins del seu marc, s'assegura la realització de certs interessos del poble jueu i la seva identitat està protegida i desenvolupada, no obstant això, la seva sobirania rau en la seva comunitat de ciutadans, inclosa la comunitat no jueva».

Els límits de la definició d'«un estat jueu i democràtic» són objecte de debat públic a Israel, en el context de la relació entre estat i govern. Ja el 1994 va sorgir la qüestió de si el govern d'Israel té permís per a limitar la importació de carn no caixer, malgrat la Llei Fonamental: Llibertat d'Ocupació. Inicialment, el Tribunal Suprem va dictaminar que el govern no té permís per limitar aquesta importació de carn no kosher. Tanmateix, després que la Knésset aprovés algunes esmenes a les lleis bàsiques, el límit es va incloure. Un altre debat va ser sobre si l'estat té permís per limitar l'arrendament de terres nacionals en certes zones d'Israel exclusivament als jueus.

La diversitat de la societat israeliana ha produït alguns enfocaments principals per a la definició d'«un estat jueu i democràtic», que actualment s'accepta generalment com una combinació de tots ells: «un estat de la Torà», «estat nacional-religiós», «estat de cultura nacional», «l'estat del poble jueu», «l'estat jueu» i «l'estat jueu i l'estat de tots els seus ciutadans».

Segons una enquesta de l'Institut de Democràcia d'Israel del 2013, tres quartes parts dels jueus israelians «creuen que l'estat d'Israel pot ser jueu i democràtic alhora», mentre que dos terços dels àrabs israelians no creuen que aquesta combinació sigui possible.

Referències

Categoria:Política d'Israel Categoria:Democràcia Categoria:Sionisme