alt=Robot músic al Museu Nacional de Ciència i Tecnologia de Suècia (Tekniska museet).|miniatura|Robot músic al Museu Nacional de Ciència i Tecnologia de Suècia (Tekniska museet). alt=Un Jaguar I-Pace operat per Waymo a San Francisco. El vehicle circula de manera autònoma, sense ningú al seient del conductor.|miniatura|Un Jaguar I-Pace operat per Waymo a San Francisco. El vehicle circula de manera autònoma, sense ningú al seient del conductor. L'usurpació de funcions humanes per la tecnologia fa referència al desplaçament de la funció original de la tecnologia —concebuda inicialment com a auxiliar— cap a un rol de substitut directe de capacitats humanes. Aquesta transformació genera preocupació per la pèrdua progressiva de qualitats cognitives i motrius com la memòria, la capacitat d'orientació, l'escriptura manual o d'altres.
S'ha posat en relleu que l'accés constant a la informació digital redueix la necessitat de retenir coneixements a la memòria individual. Aquest fenomen ha estat descrit com a «efecte Google», ja que les persones tendeixen a recordar més on trobar la informació que no pas el contingut mateix. Una revisió recent confirma que l'externalització cognitiva s'ha intensificat amb l'ús massiu de dispositius digitals, amb efectes variables segons el context i el perfil individual.
La substitució de l'escriptura manual pel teclat ha estat estudiada especialment en l'àmbit de la presa d'apunts. Diverses investigacions indiquen que escriure a mà afavoreix una millor comprensió conceptual i retenció de la informació, mentre que l'ús d'ordinadors tendeix a fomentar una transcripció més mecànica i menys elaborada.
La dependència dels sistemes de navegació GPS ha estat vinculada amb un empitjorament de la memòria espacial i la capacitat d'orientació autònoma. Estudis experimentals han mostrat que el guiatge pas a pas redueix la construcció de mapes mentals interns. Un altre estudi longitudinal assenyala que l'ús habitual del GPS està associat a pitjor rendiment en tasques de memòria espacial.
La literatura sobre factors humans i sociologia del treball descriu aquest procés com a deskilling. Ja a la dècada del 1970, Braverman va alertar sobre la degradació d'habilitats laborals per la introducció de maquinària i processos automatitzats. En l'àmbit de la psicologia de l'automatització, s'ha documentat que la delegació excessiva de tasques en sistemes automàtics pot generar complacència, reduint l'atenció i la capacitat d'intervenció de l'usuari humà.
Segons García Merino, les IA conversacionals i els sistemes de suport automatitzat podrien assumir tasques cognitives i creatives que fins ara eren exclusives de les persones, incrementant el risc de pèrdua d'habilitats com la memòria, l'atenció i la resolució de problemes complexos. Nicholas Carr alerta que l'augment de sistemes autònoms, com vehicles sense conductor i assistents digitals, podria portar a una dependència major de la tecnologia i una degradació gradual de la destresa humana. A més, els informes sobre l'impacte de la IA generativa suggereixen que l'educació, la presa de decisions professionals i les habilitats manuals podrien veure’s afectades per la substitució parcial o completa de certs processos cognitius humans.
Llibres de divulgació Diversos autors han popularitzat aquests debats per al gran públic. Nicholas Carr, a The Shallows (2010), descriu com Internet transforma la memòria i l'atenció, i a The Glass Cage (2014) explora com l'automatització pot minvar la destresa i l'autonomia humanes.
Referències
Vegeu també Automatització
Categoria:Intel·ligència artificial