San Sisto Vecchio és una església de Roma, amb categoria de basílica menor, situada a la Via Druso, al barri de Celio.
Història Construïda al , apareix registrada en documents com el titulus Crescentianae , que la relaciona amb una certa Crescenziana, potser la matrona que va finançar la seva construcció. La tradició diu que la construcció de San Sisto Vecchio va ser aprovada pel papa Anastasi I (399-401). L'església conserva les relíquies del papa Sixt II, el sant a qui està dedicada, traslladades aquí des de les catacumbes de San Callist al .
San Sisto va ser reconstruïda a principis del a instàncies del papa Innocenci III. En queda un fresc pintat en aquesta ocasió, que representa escenes del Nou Testament i els llibres apòcrifs. La resta de l'edifici, amb l'excepció de l'absis i el campanar, va ser reconstruïda al a instàncies del papa Benet XIII.
El convent annex a l'església va ser la primera seu dels frares predicadors a Roma i, en nom del papa Honori III, Sant Domènec] hi va reunir una comunitat de monges disposades a acceptar una observança més estricta.W. Hinnebusch, op. cit., p. 24. El 1891 la monja dominica Antònia Lalia hi va fundar la congregació missionera anomenada, pel títol del monestir, de Sant Sixt.T. Centi, in DIP, vol. III (1976), col. 919.
El títol cardenalici San Sisto (en llatí: Titulus Sancti Sixti) és un títol cardenalici instituït al o que insisteix en la basílica de San Sisto Vecchio.
Segons Kirsch i Duchesse, descendeix del títol Crescentianae, que figura al Sínode romà de l'1 de març de 499, probablement corresponent a la Basílica Crescenziana citada al Liber Pontificalis i fundada pel papa Anastasi I. Cristofori, però, és de l'opinió que el títol de San Sisto va ser instituït el 590 pel papa Gregori I per substituir el de Tigridae, instituït cap al 112 pel papa Evarist. Segons el catàleg de Pietro Mallio , elaborat sota el pontificat del papa Alexandre III, aquest títol estava vinculat a la basílica de Sant Pau Extramurs i els seus sacerdots hi oficiaven per torns.
Des del 28 de novembre de 2020, el titular és el cardenal Antoine Kambanda, arquebisbe metropolità de Kigali.
Cardenals titulars Romano (494 - ?) (titulus Tigridae) Basso (590 - ?) Bonifacio (?) (590 ? - ?) Felice (603 - ?) Donato (761- ?) Leone (? - desembre de 935 elegit papaJohn N.D. Kelly, Gran Dizionario Illustrato dei Papi, Casale Monferrato (AL), Edizioni Piemme S.p.A., 1989, p. 334. ISBN 88-384-1326-6) Benedetto (964 - abans del 993) Leone (993 - abans del 1012) Pietro (1012 - vers 1037) Pietro (1037 - abans del 1060) Paolo Gentili (1088-1099) Sigizzone (o Sigismondo) Bianchelli seniore (1099 - vers 1100 mort) Pietro Modoliense (vers 1100 - abans del 1117 mort) Sigizzone Bianchelli iuniore (vers 1118 - després del 1130 mort) Giovanni, O.S.B.Cas. (1168 - 1177 mort) Arnaud de Villemur, C.R.S.A. (17 de desembre de 1350 - 28 d'octubre de 1355 mort) Nicolás Rosell, O.P. (23 de desembre de 1356 - 28 de març de 1362 mort) Simon Langham, E.B.C. (22 de setembre de 1368 - d'agost de 1373 nomenat cardenal bisbe de Palestrina) Luca Rodolfucci de Gentili (18 de setembre de 1378 - 18 de gener de 1389) Leonardo Rossi (o de Grifonio, o de Ciffono, o de Giffono, o de Jovis Fano, o de Rubeis), O.F.M. (18 de desembre de 1378 - d'octubre de 1398 nomenat cardenal bisbe d'Òstia-Velletri), pseudocardenal de l'antipapa Climent VII Giovanni Dominici, O.P. (9 de maig de 1408 - 10 de juny de 1419 mort) Títol vacant (1419 - 1431) Juan Casanova, O.P. (4 de juliol de 1431 - 1 de març de 1436 mort) Títol vacant (1436 - 1440) Juan de Torquemada, O.P. (8 de gener de 1440 - 1446 nomenat cardenal prevere de Santa Maria in Trastevere) Giovanni di Ragusa, O.P. (2 d'octubre de 1440 - 20 d'octubre de 1443 mort), pseudocardenal de l'antipapa Fèlix V Títol vacant (1446 - 1471) Pietro Riario, O.F.M. (22 de desembre de 1471 - 3 de gener de 1474 mort) Pedro Ferris (o Ferrís, o Ferriz) (30 de desembre de 1476 - 25 de setembre de 1478 mort) Cosma Orsini, O.S.B.Cas. (15 de maig de 1480 - 3 de juny de 1480 nomenat cardenal prevere de Santi Nereo e Achilleo) Pierre de Foix il Giovane, O.F.M. (d'agost de 1485 - 10 d'agost de 1490 mort) Paolo Fregoso (o Campofregoso) (vers 1490 - 22 de març de 1498 mort) Georges I d'Amboise (17 de setembre de 1498 - 25 de maig de 1510) Achille Grassi (17 de març de 1511 - 6 de juliol de 1517 nomenat cardenal prevere de Santa Maria in Trastevere) Tommaso De Vio, O.P. (6 de juliol de 1517 - 14 de març de 1534 nomenat cardenal prevere de Santa Prassede) Nikolaus von Schönberg (o Schomberg, o Scomber), O.P. (31 de maig de 1537 - 7 de setembre de 1537 mort) Gian Pietro Carafa (24 de setembre de 1537 - 6 de juliol de 1541 nomenat cardenal prevere de San Clemente) Juan Álvarez y Alva de Toledo, O.P. (6 de juliol de 1541 - 24 de gener de 1547 nomenat cardenal prevere de San Clemente) Carlo di Borbone-Vendôme, diaconia pro illa vice (25 de febrer de 1549 - 15 de gener de 1561 nomenat cardenal prevere de San Crisogono) Philibert Babou de la Bourdaisière (10 de març de 1561 - 17 de novembre de 1564 nomenat cardenal prevere de San Martino ai Monti) Ugo Boncompagni (15 de maig de 1565 - 13 de maig de 1572 eletto papa) Filippo Boncompagni (16 de juny de 1572 - 9 de juny de 1586 mort) Jerzy Radziwiłł (14 de juliol de 1586 - 21 de gener de 1600 mort) Alfonso Visconti (24 de gener de 1600 - 19 de setembre de 1608 mort) Giambattista Leni (10 de desembre de 1608 - 5 de març de 1618 nomenat cardenal prevere de Santa Cecilia) Francisco Gómez de Sandoval y Rojas (de març de 1621 - 17 de maig de 1625 mort) Laudivio Zacchia (9 de febrer de 1626 - 17 de setembre de 1629 nomenat cardenal prevere de San Pietro in Vincoli) Títol vacant (1629 - 1634) Agostino Oreggi (9 de gener de 1634 - 12 de juliol de 1635 mort) Carlo de Medici (12 de desembre de 1644 - 6 de març de 1645 nomenat cardenal bisbe de Sabina) Domenico Cecchini (24 d'abril de 1645 - 1 de maig de 1656 mort) Giulio Rospigliosi (23 d'abril de 1657 - 20 de juny de 1667 mort) Giacomo Rospigliosi (30 de gener de 1668 - 16 de maig de 1672 nomenat cardenal prevere dei Santi Giovanni e Paolo) Vincenzo Maria Orsini, O.P. (16 de maig de 1672 - 3 de gener de 1701 nomenat cardenal bisbe de Frascati) Nicola Spinola (8 de juny de 1716 - 29 de gener de 1725 nomenat cardenal prevere dei Santi Nereo e Achilleo) Agostino Pipia, O.P. (29 de gener de 1725 - 3 de març de 1729 nomenat cardenal prevere de Santa Maria sopra Minerva) Louis-Antoine de Noailles (3 de març de 1729 - 4 de maig de 1729 mort) Francesco Antonio Finy (6 de juliol de 1729 - 3 de setembre de 1738 nomenat cardenal prevere de Santa Maria in Trastevere) Vincenzo Ludovico Gotti, O.P. (26 de setembre de 1738 - 18 de setembre de 1742 mort) Luigi Maria Lucini, O.P. (23 de setembre de 1743 - 17 de gener de 1745 mort) Carlo Vittorio Amedeo delle Lanze (2 d'octubre de 1747 - 22 de novembre de 1758 nomenat cardenal prevere de Sant'Anastasia) Giuseppe Agostino Orsi, O.P. (19 de novembre de 1759 - 13 de juny de 1761 mort) Títol vacant (1761 - 1769) Giovanni Molin (26 de juny de 1769 - 14 de març de 1773 mort) Juan Tomas de Boxadors, O.P. (18 de desembre de 1775 - 16 de desembre de 1780 mort) Títol vacant (1780 - 1829) Jean-Baptist-Marie-Anne-Antoine de Latil (21 de maig de 1829 - 1 de desembre de 1839 mort) Gaspare Bernardo Pianetti (17 de desembre de 1840 - 30 de gener de 1862 mort) Filippo Maria Guidi, O.P. (19 de març de 1863 - 29 de juliol de 1872); in commendam (29 de juliol de 1872 - 20 de juny de 1877 renuncià) Lucido Maria Parocchi (25 de juny de 1877 - 24 de març de 1884 nomenat cardenal prevere de Santa Croce in Gerusalemme) Camillo Siciliano di Rende (26 de maig de 1887 - 16 de maig de 1897 mort) Giuseppe Antonio Ermenegildo Prisco (24 de març de 1898 - 4 de febrer de 1923 mort) Títol vacant (1923 - 1930) Achille Liénart (3 de juliol de 1930 - 15 de febrer de 1973 mort) Octavio Antonio Beras Rojas (24 de maig de 1976 - 1 de desembre de 1990 mort) Ignazio Kung Pin-mei (30 de juny de 1991 - 12 de març de 2000 mort) Marian Jaworski (21 de febrer de 2001 - 5 de setembre de 2020 mort) Antoine Kambanda, des del 28 de novembre de 2020
Referències
Bibliografia "San Sisto Vecchio", di Chris Nyborg. William Hinnebusch, I Domenicani: breve storia dell'Ordine, Edizioni paoline, Milano 1992. ISBN 88-215-2483-3. Guerrino Pelliccia e Giancarlo Rocca (a cura di), Dizionario degli Istituti di Perfezione (DIP), 10 voll., Edizioni paoline, Milano 1974-2003.
Enllaços externs
Categoria:Basíliques de Roma