Alceste Anastasie Hortense Cœuriot (Amsterdam (Països Baixos), 4 d'octubre, 1823 - Colombes (França), 17 d'abril, 1893), va ser una cantant mezzosoprano francesa. Va desenvolupar la seva carrera professional entre 1850 i 1888 sota el nom artístic d'Ismaël, amb qui es va casar el 1852 a Lió i es va divorciar el 1885.

Alceste Cœuriot era filla del tenor francès Paul-Joseph Cœuriot i de la seva esposa Victoire Marie Françoise Lestage, també cantant d'òpera. I va estar vinculada a les carreres professionals dels seus pares.

Cap al 1850, sembla que Paul-Joseph Cœuriot va actuar al Grand-Théâtre de Lyon, on la seva filla també va esdevenir resident. Allà va conèixer el baríton Ismaël -(Jean-Vital Jammes)-, que hi va arribar l'estiu de 1851. Es va casar amb ell a La Guillotière el 24 de gener de 1852. Tots dos van continuar les seves carreres com a parella, primer a Lió, després al Gran Teatre de Bordeus i finalment al Gran Teatre de Marsella a partir de 1854. Tanmateix, a partir de 1854, el matrimoni d'Alceste i Ismaël va ser molt infeliç. Per tant, Alceste va sol·licitar i obtenir la separació legal el 1860, en detriment d'Ismaël. A partir de la primera meitat de 1856, Alceste ja no apareixia a les llistes d'assistència del Gran Teatre de Marsella al costat de Jean-Vital.{nota 1}

Després va continuar la seva carrera com a "dugazon" i després com a "duenna" sola. La trobem en molts teatres provincials francesos, després es va establir a Brussel·les, al Théâtre de la Monnaie, entre 1875 i 1885. Jacques Isnardon l'esmenta a les taules de la companyia els anys 1875-1876, 1878-1879, 1879-1880 i 1884-1885.Op.cit., p. 552, 572, 579, 607 Especifica el seu salari mensual per a 1877-1878, 1879-1880, 1880-1881:p. 571, 581, 586 són 500 francs{nota, 2} Durant aquest període, és "in-localitzable" a França per a les autoritats judicials. Tanmateix, Ismaël va demanar el divorci tan bon punt es va restablir en la llei francesa{nota 3} per casar-se amb una de les seves joves alumnes. El divorci es va pronunciar per defecte a Marsella el 30 de març de 1885. La temporada 1885-1886 la van veure actuar al Théâtre du Capitole (Tolosa de Llenguadoc) . Hi era en companyia de la segona esposa d'Ismaël, Marie Ismaël-Garcin. El 1886, els dos cantants van actuar junts al Faust, tots dos sota el nom d'Ismaël. Ell es va negar a permetre que Alceste continués actuant amb aquest nom; podria haver considerat la seva posició legítima, ja que el divorci ja s'havia pronunciat. Es va celebrar un judici al Tribunal Civil de Tolosa. Alceste va obtenir el dret definitiu a actuar com a "Madame Ismaël", que havia estat el seu nom artístic des de 1852. La nova esposa d'Ismaël es diria a partir d'aleshores "Ismaël-Garcin".Armand Silvestre, Deux femmes pour un mari [archive] in Georges d'Heylli (dir.) Gazette anecdotique, littéraire, artistique et bibliographique, vol. 1, Paris, Librairie des bibliophiles, 1886, p. 213.Le Temps, 5 mai 1886 [archive], exposé de l'affaire, lire en ligne sur Gallica Le Temps, 26 mai 1886 [archive], jugement du tribunal, lire en ligne sur Gallica Hippolyte-Ferréol Rivière, « Acteurs : Propriété des noms et pseudonymes » [archive], Pandectes françaises : Nouveau répertoire de doctrine, de législation et de jurisprudence, vol. 2, Paris, Chevalier-Marescq, 1887, p. 6-8, lire en ligne sur Gallica. La temporada següent, Alceste va ser contractada al Teatre Reial d'Anvers, on va actuar com a mínim fins al 1888. Mentrestant, va interpretar La petite Fadette al "Théâtre du Château-d'Eau"Le Temps, 3 août 1886, Château d'eau, La petite Fadette [archive], lire en ligne sur Gallica el 1886, després a l'Opéra-Populaire{nota 4}Le Temps, 1er juillet 1887, Opéra Populaire, La petite Fadette [archive], lire en ligne sur Gallica el 1887.

El 26 de juny de 1889, la pensió assignada a Alceste per l'Associació d'Artistes Dramàtics es va considerar liquidada a l'assemblea general de l'associació.Le Temps, 26 juin 1889, Association des artistes dramatiques [archive], lire en ligne sur Gallica Per tant, es pot considerar que s'havia "jubilat". A una tal Madame Ismaël, que vivia a l'avinguda de Châtillon de París, li van "robar la bossa" el 1892.Le Temps, 7 juin 1892 [archive], lire en ligne sur Gallica Sens dubte, es tracta d'Alceste. El seu últim rastre conegut és el seu certificat de defunció,Acte de décès d'Alceste Cœuriot, 17 avril 1893 datat el 17 d'abril de 1893, just abans de la mort del mateix Jean-Vital Jammes. Aleshores vivia a Colombes (Hauts-de-Seine), al número 232 del carrer Victor Hugo, aparentment en companyia d'un altre cantant d'òpera anomenat Pascal Masson, de cinquanta-quatre anys. Alceste no té descendents coneguts, ni tampoc Jean-Vital Jammes.

Repertori Théâtre de la Monnaie, Bruxelles (1875-1885) Madame Tidmann a Piccolino, 4 novembre 1876Jacques Isnardon, Le théâtre de la Monnaie, depuis sa fondation jusqu’à nos jours, p. 562 [archive] Théâtre du Capitole de Toulouse (1886) Marthe a Faust de Charles Gounod, 1886 Théâtre du Château-d'Eau (1886 / 1887 - es va convertir en una òpera popular) La petite Fadette Théâtre royal d'Anvers (1880 / 1887-1888) La dame blanche de François Adrien Boieldieu, 26 de setembre de 1880{nota 5} Le cœur et la main de Charles Lecocq, 28 de gener de 1887 Joséphine vendue par ses sœurs de Víctor Roger, 25 de febrer de 1887 Liederick, 24 de febrer de 1888 Patrie ! d'Émile Paladilhe, 6 de març de 1888 Mam'zelle Nitouche d'Hervé, 22 de març de 1888

Font: Història completa del Teatre Reial d'Anvers, llevat que s'indiqui el contrari

Notes

Referències

Bibliografia i fonts Bibliografia recopilada sota la categoria "Fonts model per a la música clàssica". Document utilitzat per escriure l'article: document utilitzat com a font per a aquest article. Arthur de Gers, Història completa del Teatre Reial d'Anvers, 1804-1913 [arxiu] De Vos i Van der Groen, Anvers, disponible a la Universitat de Toronto, Biblioteca Robarts [arxiu] Georges Heylli (d’) (ed.) et al., Gazette anecdòtica, literària, artística i bibliogràfica, París, Librairie des bibliophiles, 1876-1891 (llegit en línia [arxiu]), disponible a la Universitat de Toronto, Biblioteca Robarts [arxiu], Document utilitzat per escriure l'article. Jacques Isnardon (pref. Arthur Pougin), El Teatre de la Monnaie, des de la seva fundació fins a l'actualitat, Brussel·les, Schott frères éditeurs, 1890 (llegir en línia [arxiu]), llegir en línia a Gallica, Document utilitzat per escriure l'article. Le Temps, París, 1861-1942 (llegir en línia [arxiu]), llegir en línia a Gallica,

Categoria:Cantants d'òpera Categoria:Mezzosopranos franceses Categoria:Cantants neerlandesos Categoria:Músics d'Holanda del Nord Categoria:Artistes d'Amsterdam Categoria:Morts a Colombes