Miquel Faig i Solana (Calonge, 1912-Calonge 2004) fou un músic i fuster català. Tocava la tenora, el saxòfon, la flauta i el flautí.
Era el fill de Consol Solana i Jordana i del fuster i sereno Lluís Faig i Gafas en primeres núpcies. Josep Gumà i Martí (1896-1985) li va ensenyar solfeig. Els instruments va aprendre amb el cassanenc Josep Coll i Ligora (1893-1965).
Va tocar amb l'Antiga Principal de la Bisbal (1930-1932) i l'As d'Anglès (1932-1934). El 1934 va anar a Arbúcies treballar a les carrosseries Ayats i alhora hi va tocar amb la cobla l'Arbucienca. Quan son pare va ser assassinat a la primeria de la Guerra Civil (1936-1939) el 26 de juliol de 1936 per anarquistes locals, Miquel va tornar a Calonge per a reprendre la fusteria familiar. D'ençà va romandre sense tocar en cap orquestra fins a la fi del conflicte.esquerra|miniatura|Mural amb retrats de músics calongins. Miquel Faig és a la dreta a la primera fila entre son germà Agustí Faig i Pericay i el contrabaixista Enric Dalmau.A la fi de la Guerra Civil se'n va exiliar breument a França. Hi va ser internat al Camp d'Argelers i d'allà va ser transportat via Irun al camp de concentració del barri d'Heliòpolis a Sevilla, on va haver de treballar a la construcció d'un col·lector de desguàs d'abocaments del Guadalquivir. Al monument als esclaus del franquisme hi és fitxat com a Miguel Faig Solana, carrocero.
El mateix 1939 va poder tornar a Calonge, i gestionar la fusteria familiar. De 1940 a 1944 va tocar amb la La Principal de Palafrugell i els Montgrins, on reemplaça el seu mestre Josep Coll. Després va tocar amb Carbó i la seva Orquestra.
El 1952 va decidir dedicar-se plenament a la seva empresa de fusteria, quan era amb la Principal de Girona. Va continuar donant classes particulars de franc per a formar joves músics. A l'Ajuntament de Calonge va ser regidor a la primeria dels anys 1970. És un dels quatre expresidents col·legiats del Cercle Calongí, que van actuar junts per a salvar l'entitat en un període difícil a la darreria dels anys 1980. esquerra|miniatura|Làpida al nínxol de Miquel Faig i Hortènsia Jofre al Cementiri Nou de Calonge
Es va casar el 1950 amb Hortènsia Jofre i Castelló i van tenir dos fills, Lluís i Pere. Va morir a Calonge, el 27 de juliol de 2004 amb noranta-dos anys en un accident de trànsit, agafat per un motociclista.
Reconeixement 1929: Primer premi d'interpretació amb la sardana «La Verge Catalana» de Josep Maria Ruera al Palau Nacional de Montjuïc. 2011: Una sala de la nova escola de música de Calonge porta el seu nom. 2014: Retrat amb músics calongins a la pintura mural de Carles Arola al Cercle Calongí.
Referències
Bibliografia
Categoria:Músics calongins Categoria:Exiliats d'Espanya Categoria:Víctimes de la repressió franquista Categoria:Fusters Categoria:Morts al Baix Empordà Categoria:Morts el 2004 Categoria:Músics catalans del sud contemporanis Categoria:Nascuts el 1912