miniatura|350x350px|Cultura de gerros de boca quadrada en verd miniatura|Estàtua d'una dona asseguda, Vicofertile (Museu Arqueològic Nacional de Parma) La Cultura dels gerros de boca quadrada la va caracteritzar el 1946 Luigi Bernabò Brea a partir de les troballes arqueològiques del jaciment d'Arene Candide de Ligúria.Bernabò Brea L., 1946, I- Gli scavi nella caverna delle Arene Candide, Parte I Gli strati con ceramiche di Luigi B. Brea, Collezione di Monografie Preistoriche ed Archaeologiche, Edita dall'Istituto di Studi Liguri, Col concorso del comune di Genova, Istituto di Studi Liguri, Bordighera.Bernabò Brea L., 1956, Gli scavi nella caverna delle Arene Candide, vol. II: Campagne di scavo 1948-1959, Istituto Internazionale di Studi Liguri, Collezione di monografie preistoriche e archeologiche, Bordighera. Correspon a les fases mitjanes del neolític al nord de la península Itàlica.Bagolini B., Pedrotti A., 1998, L’Italie septentrionale, in Guilaine J. (Dir.), Atlas du Néolithique européen. L’Europe occidentale, ERAUL, París. De primer es va desenvolupar a Ligúria i a l'Emília occidentalMottes E., Petrucci G., Rottoli M., Visentini P., 2009, Evolution of the square mouthed pottery culture in Trentino-Alto Adige, Veneto and Friuli: cultural, chronological, palaeoeconomic and environmental aspects, Gortania. Geologia, Paleontologia, Paletnologia, vol. 31. abans d'estendre's per la major part del nord de la península.

Cronologia i distribució geogràfica Cronologia Hi ha moltes datacions per radiocarboni disponibles per a situar aquesta cultura. Apareix al voltant del 5100 abans de la nostra era, i els seus darrers aspectes són presents fins al voltant del 3800 ae. Lawrence Barfield n'identificà tres fases diferents, perceptibles en la forma i la decoració de la ceràmica:

una fase arcaica, que es designa com a Finale-Quinzano, d'estil geometricolineal o Fase I. Va existir entre el 5100 i el 4100 ae. una fase mitjana, que apareix amb els noms de fase Rivoli-Chiozza, estil meandre i espiral o Fase II. Apareix cap al 4700 ae i encara es testimonia cap al 3800 ae. una fase recent, anomenada fase Rivoli-Castelnuovo, l'estil d'incisió i impressió, o Fase III. Està documentada des del 4400-4300 ae i continua fins al voltant del 3800 ae.

Per tant, aquestes fases són, si més no parcialment, contemporànies. N'hi ha, però, diferències significatives en la distribució geogràfica.

Distribució geogràfica La Cultura dels gerros de boca quadrada és present a la major part del nord de la península Itàlica i ocasionalment més enllà.

Les ceràmiques d'estil geometricolineal que en caracteritzen la primera fase estan testimoniades a Ligúria, Piemont, Llombardia, Trentino-Alto Adige, Vèneto occidental i Emília. L'estil meandriforme i espiral de la segona fase apareix a les mateixes regions, però l'extensió cap a les regions orientals es limita a la Llombardia oriental i a la província de Verona. Apareix, però, a la Romanya. Al principi es pensava que la darrera fase, amb l'estil incís i imprés, es limitava a l'est de la Llombardia, Trentino-Alto Adige, Vèneto i Friül. Es troba, però, a la major part del nord d'Itàlia, fins a l'est de l'estat francés, en particular a Chenet des Pierres a Bozel, a la Savoia.Rey P.-J., Le site du Chenet des Pierres aux Moulins de Bozel (Savoie, France) : une nouvelle séquence néolithique alpine, in Alpis Graia Archéologie sans frontières autour du col du Petit-Saint-Bernard, projet Interreg IIIA, atti del seminario, Aoste 2-4 mars 2006.

La ceràmica dels gerros de boca quadrada es troba ocasionalment més enllà d'aquestes regions, com ara a l'illa de LipariBernabò Brea L. B., 1987, Il Neolitico nelle isole eolie, in Bagolini B., Cremonesi G., Radmilli A. M., Il Neolitico in Italia, Atti della XXVI Riunione Scientifica, Firenze, 7-10 novembre 1985, Istituto Italiano di Preistoria e Protostoria, Firenze, vol. 1. i a Sardenya.Tanda G., 1976, Sa Ucca de Su Tintirriolù (Mara), Notiziario, Rivista di Scienze Preistoriche, vol. XXXI.

Estil de vida Durant la Cultura dels gerros de boca quadrada, l'agricultura estava plenament desenvolupada.Mottes E., Petrucci G., Rottoli M., Visentini P., 2009, Evolution of the square mouthed pottery culture in Trentino-Alto Adige, Veneto and Friuli: cultural, chronological, palaeoeconomic and environmental aspects, Gortania. Geologia, Paleontologia, Paletnologia, vol. 31. Les principals espècies conreades eren l'ordi, el blat i els llegums. També s'explotaven espècies silvestres, com ara avellaners, sanguinyols, vinyes i castanyes d'aigua. Hi havia diferències força significatives en les espècies conreades, que probablement es poden explicar pels diferents entorns en què es van desenvolupar els pobles. Les principals espècies animals domesticades eren el bestiar boví, oví, cabrum i porcí. La freqüència d'aquestes diferents espècies diferia entre els jaciments. La caça, sobretot de cérvols i cabirols, està força ben documentada. La llet de bestiar boví, cabrum i oví ja s'hi explotava. A més d'aquestes activitats de subsistència, les activitats artesanes estan ben esteses, com ara la producció tèxtil, com ho demostren les fusaioles i els pesos. La producció d'eines de roca tallada i polida també implica en part activitats artesanes especialitzades. Aquests béns a vegades s'intercanvien a llargues distàncies. Altres elements, com ara les petxines marines, també donen testimoni d'intercanvis força distants.

Ús del sòl i hàbitat S'ocupen diferents ambients ecològics. Els contraforts i les zones de muntanya són cada vegada més sovintejats amb el temps, probablement a causa de l'augment de la població i el pastoralisme. Les coves i balmes estan ocupats si més no temporalment, però la població viu sobretot en pobles. Alguns són molt grans, com La Razza di Campegine a l'Emília-Romanya, i estan envoltats d'una palissada.Bernabò Brea M., Miari M., Steffè G., 2011, Il Neolitico dell'Emilia Romagna, in Collectif, Preistoria e Protostoria dell'Emilia-Romagna, Atti della XLV Riunione Scientifica, Modena, 26-31 ottobre 2010, Istituto Italiano di Preistoria e Protostoria, Firenze. Dins d'aquests pobles, hi ha estructures com ara habitatges i d'emmagatzematge. També se'n coneixen forns per a la producció de ceràmica.Spataro M., 2002, The First Farming Communities of the Adriatic: Pottery Production and Circulation in the Early and Middle Neolithic, Quaderni della Società per la Preistoria e Protostoria della Regione Friuli-Venezia Giulia, Quaderno 9, Svevo. L'arquitectura es fa principalment amb fusta. En alguns llocs d'aiguamolls, fins i tot n'hi ha paviments de fusta.

Produccions de materials Ceràmica La cultura dels gerros de boca quadrada es defineix en primer lloc per la presència d'aquests objectes. El fons dels gerros és pla; tenen parets de gruix molt variable. Entre la ceràmica produïda durant aquesta cultura, hi ha exemples d'argila refinada, presents en alguns jaciments, que testimonien una inversió tècnica important. Aquestes ceràmiques n'apareixen en les diferents fases. Les formes i la decoració són relativament variades i permeten diferenciar les tres fases reconegudes per L. H. Barfield:

estil geometricolineal: les tasses tenen colls llargs i boques quadrades, les nanses tenen forma de cinta. Els motius decoratius se'n fan a la vora, a la panxa, a la nansa i als peus dels gerros. Aquestes decoracions estan formades per línies, retícules, triangles, rombes, i impressions puntuals. Es fan sobretot amb gravats a la paret. estil serpentejant i en espiral: els tipus més comuns són els bols oberts amb boques quadrades, els plats de vora plana, les copes i els gerros grans. Les nanses sempre tenen forma de cintes verticals al cos dels gerros, i a vegades són tubulars. Les decoracions, disposades a la vora, el cos i el peu de la ceràmica, contenen motius serpentejants, meandres, espirals, i impressions en taques i ratlles simples. Com en la fase anterior, es fan sobretot amb gravat a les parets dels gerros, però s'hi desenvolupen les tècniques d'excisió i incisió. A partir d'aquesta fase, les influències de les cultures dàlmates de Danilo i Hvar són visibles en les decoracions de la ceràmica. incisió i estil d'impressió: en aquest estil trobem bols oberts amb boques quadrades, gerros amb boques quadrades amb 4 brocs, bols fondos, gerros amb perfils sinuosos, gerros amb coll curt, olles petites de coll curt, gerros grans amb perfils ovoides, gerros truncats de forma cònica, gerros de petites i mitjanes dimensions. Les nanses tenen forma de cinta vertical, com en els estils anteriors, però també trobem nanses tubulars, i a vegades en forma de bobines. Les decoracions es fan per gravat i excisió, i també per incisions i impressions, d'ací el nom d'aquest estil. A voltes observem incrustacions de pasta blanca a les zones gravades, "excises" o incises, cosa que dona una certa policromia als gerros. En alguns casos, es documenten decoracions fetes amb aplicacions d'argila sobre les olles.

Eines de pedra tallada Les matèries primeres