Jean-Vital Jammes, conegut com a Ismaël (Le Passage (Lot i Garona), 28 d'abril, 1825 - Marsella (Boques del Roine), 13 de juny, 1893), va ser un baríton francès.
Biografia Nascut en una família molt pobra, va marxar de casa als catorze anys i es va guanyar la vida com a cantant de carrer, abans de ser contractat com a corista i després com a solista en escenaris provincials cada cop més reconeguts. A principis de la dècada de 1850, es va establir a Marsella, on revelaria la veritable magnitud del seu talent. La dècada de 1860 veuria la seva consagració parisenca. Aquest artista autodidacta va crear molts papers importants en 40 anys als escenaris del Théâtre-Lyrique i després de l'Opéra-Comique, incloent-hi Zurga a Les Pêcheurs de perles de Georges Bizet i Ourrias a Mireille de Charles Gounod. El culminant de la seva carrera va ser la seva incorporació com a professor al Conservatori de París el 1874, abans de ser expulsat en circumstàncies obscures. El final de la seva carrera va estar marcat per dificultats vocals relacionades amb una afecció laríngia. Però Ismaël mai va deixar d'ensenyar el seu art a nombrosos estudiants, molts dels quals eren distingits.
Carrera Orígens humils Jean-Vital JammesPlusieurs sources, dont Vapereau 1870, p. 943, op. cit., [lire en ligne [archive] (page consultée le 6 janvier 2013)], disponible sur Google Livres, donnent les prénoms Jean-Vital-Ismaël. va néixer a Le Passage, prop d'Agen. El seu pare, Antoine Jammes, era un sastre analfabet de Foulayronnes; la seva mare, Marguerite Andrieu, era serventaSelon Vapereau 1870, p. 943, op. cit., [lire en ligne [archive] (page consultée le 6 janvier 2013)], disponible sur Google Livres, ses parents étaient Juifs : « de parents Israélites », et il donne la date de naissance de 1827.Acte de naissance de Jean-Vital Jammes, Archives départementales de Lot-et-Garonne, 1825, visible sur Wikimedia Commons.Arthur Pougin, «Nécrologie», Le Ménestrel, no 25, 18 juin 1893, p. 8 (lire en ligne [archive]), lire en ligne sur Gallica. Molt pobres, no podien proporcionar al seu fill cap educació. Als setze anys, Jean-Vital, que va mostrar un interès primerenc pel cant, va deixar la casa familiar a peu per guanyar-se la vida cantant pels carrers i les hostals. Així va arribar a Nantes. Prat, el director del Théâtre Graslin, el va sentir cantar en un cafè durant la temporada 1842-1843 i el va contractar com a corista. Jammes va aconseguir el seu primer èxit substituint amb poca antelació el baríton que interpretava el paper de Max a Le ChaletDestrange 1893, p. 264, op. cit., [lire en ligne [archive] (page consultée le 3 janvier 2013)], lire en ligne sur Gallica. d'Adolphe Adam. Pel que sembla, va marxar a París amb l'esperança de rebre més formació, però el Conservatori de París el va rebutjar a causa del seu analfabetisme. Per tant, va aprendre a llegir i escriure per si mateix i va treballar principalment en els grans papers de baríton del seu temps.
Aquesta tasca va donar els seus fruits, ja que va obtenir una plaça de baix a Bèlgica, a l'Òpera de Verviers.Selon « Causerie bordelaise », La Gironde, 18 juin 1893, visible sur Wikimedia Commons, il aurait débuté à Namur, «... où il remplit à la fois l'emploi des troisièmes rôles, des barytons et des basses, le tout aux appointements de cent vingt francs par mois.Lucien, « Causerie », Le Passe-temps, vol. 21e année, no 26, 25 juin 1893, p. 1 (lire en ligne [archive]), lire en ligne sur Gallica.Soubies et Malherbe 1893, p. 239, op. cit., [lire en ligne [archive] (page consultée le 7 janvier 2013)], disponible sur Open library [archive]. El novembre de 1844, va actuar a Namur, ja sota el nom artístic d'"Ismaël", com a "primer baix cantant i baríton".Position déjà relativement importante puisqu'il apparaît en second sur le tableau de troupe qui comporte 8 solistes hommes, 7 solistes femmes, 4 choristes et 30 musiciens.Alphonse Richez, « Tableaux de troupes, Namur », Journal des théâtres, 23 novembre 1844, p. 3 (lire en ligne [archive]), lire en ligne sur Gallica.
De tornada a França, va ser contractat a Saint-Étienne el juny de 1845, com a "baríton i baix cantant" per a òpera i "jove tercer paper i segon amant" per a drames, comèdies i vodevils.Alphonse Richez, « Tableaux de troupes, Saint-Étienne », Journal des théâtres, 8 juillet 1845, p. 3 (lire en ligne [archive]), lire en ligne sur Gallica. Va actuar a Amiens a partir de l'agost de 1846.S. P., « Théâtre des départements », La Tribune dramatique, septembre 1846, p. 44 (lire en ligne [archive]), lire en ligne sur Gallica. Davant d'un públic extremadament exigent, va demostrar "massa talent per ser exposat a demostracions hostils",J. P., « Théâtre des départements », La Tribune dramatique, septembre 1846, p. 88 (lire en ligne [archive]), lire en ligne sur Gallica. fins i tot si va ser "una mica xiulat".J. P., « Théâtre des départements », La Tribune dramatique, octobre 1846, p. 122 (lire en ligne [archive]), lire en ligne sur Gallica. Va rescindir el seu contracte el gener de 1847J. P., «Théâtre des départements», La Tribune dramatique, janvier 1847, p. 289 (lire en ligne [archive]), lire en ligne sur Gallica. i va marxar cap a Orleans, on va ser catalogat com a baríton el maig de 1847.Giampiétri, « Tableaux de troupes, Orléans », Journal des théâtres, 12 mai 1847, p. 4 (lire en ligne [archive]), lire en ligne sur Gallica. Allà va tenir èxit en arribar gràcies a la seva «bella veu, franca i clarament col·locada».Giampiétri, «Théâtres de la province, Orléans», Journal des théâtres, 15 mai 1847, p. 3 (lire en ligne [archive]), lire en ligne sur Gallica.
Va treballar al Grand-Théâtre de Bordeaux entre 1848 i 1850, i es va traslladar al Grand Théâtre de Nîmes el 1850.Nouvelles des théâtres, Départements, Nîmes », L’Éventail, no 16, 31 mai 1850, p. 2 (lire en ligne [archive]), lire en ligne sur Gallica. També va actuar, el 1851, a Perpinyà i Béziers. Després va debutar el 1851 al Grand-Théâtre de Lyon com a "baríton de la Grand Opéra, Opéra-Comique i Translations".Francis Linossier, « Nouvelles des théâtres, Lyon », L’Éventail, no 76, 17 août 1851, p. 2 (lire en ligne [archive]), lire en ligne sur Gallica. Allà va conèixer la seva primera esposa, la mezzosoprano Alceste Cœuriot, que hi va fer la "Première dugazon".Palianti et al. 1852, p. 118, op. cit., [lire en ligne [archive] (page consultée le 7 janvier 2013)], lire en ligne sur Gallica. Va tornar a Bordeaux amb Alceste entre 1853 i 1854, i després va residir durant sis temporades consecutives (de 1854 a 1860) al Grand-Théâtre de Marsella. A Bordeus i Lió, Ismaël va tenir l'oportunitat d'actuar al costat d'estrelles com Marietta Alboni,Avec Marietta Alboni dans le rôle d'Odette.Semaine dramatique, Grand Théâtre », L’Éventail, no 10, 12 avril 1850, p. 1 (lire en ligne [archive]), lire en ligne sur Gallica. i Louis Gueymard.Louis Gueymard était venu en représentation et jouait dans ces œuvres.Francis Linossier, «Grand-Théâtre», L’Argus et le Vert-vert réunis, vol. 5e année, 17 avril 1853, p. 4 (lire en ligne [archive]), lire en ligne sur Gallica. A Marsella, va construir la seva pròpia estatura com a gran artista. De fet, va rebre, per exemple, una "corona d'or" de la Direcció per celebrar la seva segona temporada,Couronne d'or dédicacée : « Pour la 2e année de M. Ismaël, l'administration toujours juste.Auguste Lacroix, « Grand Théâtre », L’Artiste méridional, no 65, 14 septembre 1856, p. 2 (lire en ligne [archive]), lire en ligne sur Gallica. i va interpretar per primera vegada el paper principal al Rigoletto de Verdi, en què més tard destacaria. També va viatjar: va fer una aparició a Ais de Provença a finals de 1855-principis de 1856, i sembla que va anar a Constantine per a una representació dAlceste durant l'estiu de 1856.L'agence A. Lacroix et Belliard a engagé Ismaël et Alceste en représentation à Constantine en mai 1856.Engagements faits par l'intermédiaire de l'Agence A. Lacroix et Belliard », L’Artiste méridional, no 49, 25 mai 1856, p. 4 (lire en ligne [archive]), lire en ligne sur Gallica. Després d'una altra temporada a Lió entre 1860 i 1861, Ismaël va debutar com a baríton a "Grand Opera and Translations" i "Comic Opera" al Théâtre de la Monnaie de Brussel·les el 1861. L'any següent va ser contractat al Théâtre des Arts de Rouen. Hi va interpretar amb èxit diversos papers importants entre 1862 i 1863, cosa que va cridar l'atenció de Léon Carvalho, director del Théâtre-Lyrique de París.
Consagració parisenca miniatura|180px|Ismaël vers 1885, oli sobre tela Carvalho va contractar Ismaël per unir-se a la seva companyia. Va debutar el 30 de setembre de 1863 amb l'estrena de Zurga a Els pescadors de perles de Georges Bizet. Després va interpretar el paper principal a Rigoletto de Verdi el 24 de desembre. Aquest paper va consolidar Ismaël com un dels cantants més importants de la capital.Kutsch i Riemens 2003, pàg. 2 202, op. cit. L'any següent, va estrenar Ourrias a Mireille de Gounod, i el 21 d'abril de 1865 va cantar el paper principal a Macbeth revisat de Verdi.Walsh 1981, pàg. 317-318, op. cit. També va interpretar el paper principal a Don Pasquale de Donizetti, Falstaff a Les alegres comares de Windsor de Nicolai,Walsh 1981, p. 317-319, op. cit. i Sganarelle a Il medico a pesar de sí mismo de Gounod (1866).Ismaël avait à effacer d'excellents souvenirs (de Meillet et Sainte-Foy), et c'est double mérite à lui d'avoir réussi dans le rôle de Sganarelle. Il y est bon comédien... ». Gustave Bertrand, Semaine théâtrale», Le Ménestrel, vol. 33e année, no 44, 30 septembre 1866, p. 3 (lire en ligne [archive]), lire en ligne sur Gallica. Va cantar al Gran Teatre de Marsella a principis de 1868,Marie Escudier, «News», La France musicale, vol. 32è any, no. 2,12 de gener de 1868, pàg. 14 (llegir en línia) [arxiu], llegiu en línia a Gallica. i després de nou el 1869 després de la fallida de Carvalho el maig de 1868. El juny de 1870, va signar amb el Teatre Reial de Lieja,Paul Ferry, «Review», La Comédie, vol. 8è any, no. 385, 5 de juny de 1870, pàg. 4 (llegir en línia [arxiu], llegiu en línia a Gallica. pocs dies abans de l'esclat de la guerra de 1870.La guerra es va declarar el 19 de juliol de 1870, malgrat diverses crisis. El 7 d'octubre de 1870, era a Marsella. En un balcó de la Canebière, va cantar La Marsellesa per a la multitud entusiasta que, com ell, esperava Giuseppe Garibaldi. Aquest últim va arribar al vaixell de vapor Ville-de-Paris per ajudar la jove República Francesa.Notícies dels departaments, Le Temps, vol. 10è qualsevol, núm. 341817 d'octubre de 1870, pàg. 2 (llegir en línia) [arxiu], llegiu en línia a Gallica. A finals de 1870, també va participar en dos concerts benèfics al Grand-Théâtre de Marseille.Paul Dumoulin, “Crònica dels teatres provincials i estrangers, Marsella, Grand Théâtre”, L’Europe artiste, vol. segle XIX, 16 de juliol de 1871, pàg. 3 (llegir en línia) [arxiu], llegiu en línia a Gallica.