Henriette Goldschmidt (Krotoschin, 23 de novembre de 1825 - Leipzig, 30 de gener de 1920) va ser una activista pels drets de les dones, pedagoga i treballadora social jueva alemanya. Va ser una de les fundadores de l'Associació General de Dones Alemanyes [Allgemeiner Deutscher Frauenverein] i va treballar per millorar els drets de les dones a accedir a l'educació i a l'ocupació. Com a part d'aquest esforç, va fundar la Verein fuer Familienerziehung und Volkswohl [Associació per a l'educació familiar i el benestar de les persones] i creà la primera escola que va oferir a Alemanya educació superior a les dones.
Biografia Henriette Benas va néixer el 23 de novembre de 1825 a Krotoschin, província de Posen, Regne de Prússia, filla d'Eva (de soltera Laski) i del comerciant jueu Levin Benas. La seva mare va morir quan ella tenia cinc anys i el seu pare es va tornar a casar amb una dona que no va ser una figura materna afectuosa.
Va completar l'escola a la Höhere Töchterschule als 14 anys, i la seva educació es va limitar a matèries que ensenyaven a les dones a ser mestresses de casa eficaces. Va complementar la seva escassa educació llegint clàssics alemanys i el periòdic Breslauer Zeitung, que va despertar el seu interès primerenc per la política.
El 1853 es va casar amb el seu cosí, Abraham Meir Goldschmidt, un vidu amb tres fills, que era el rabí de la congregació jueva-alemanya de Varsòvia. Cinc anys més tard, el seu espòs va ser designat per a succeir el rabí de Leipzig i la família s'hi va trasladar.
Trajectòria Goldschmidt va equiparar el trasllat a la ciutat universitària de Leipzig amb un despertar a la llibertat i a l'esperit humanitari. Ràpidament es va involucrar en la comunitat jueva alemanya i va conèixer les idees del pedagog alemany Friedrich Fröbel, fundador del sistema d'educació preescolar. Encoratjada pel seu marit a perseguir els seus interessos en educació, Goldschmidt va estudiar pel seu compte història, literatura, pedagogia i filosofia. El 1865, ella, Louise Otto-Peters i Auguste Schmidt van organitzar una conferència de dones alemanyes i van fundar l'Associació General de Dones per organitzar la tasca per millorar la vida de les dones. Entre 1867 i 1906 va ser membre de la junta i va presentar moltes conferències a l'organització. El 1867, Goldschmidt va organitzar campanyes de petició per a la seva presentació al Reichstag en suport dels drets de les dones per a accedir a l'educació i l'ocupació i va ser signatària de la petició per a protegir els fills il·legítims. També va proposar que les dones participessin en les seves comunitats, perquè prestarien suport per a bregar amb problemes culturalment divisius. A l'any següent, va proposar una iniciativa de servei social obligatori que requeria que les dones treballessin durant un any en treball social.
El 1871, Goldschmidt va fundar l'Associació per a l'educació familiar i el benestar de les persones amb l'objectiu de formar el professorat d'educació preescolar en el mètode Fröbel. Va treballar com a presidenta de l'organització durant més de quatre dècades. A l'any següent, l'organització patrocinava seminaris d'ensenyament per a un nombre creixent de socis i sòcies i havia obert un jardí d'infància públic.
Creació de l'Escola secundària per a dones El 1878 va organitzar el Lyzeum für Damen, l'Escola secundària per a dones, on professorat de la Universitat de Leipzig pronunciava conferències per a noies estudiants. Com que les dones tenien prohibit assistir a la universitat, i només unes quantes escoles privades oferien educació superior, centenars de dones van assistir a les conferències, que els oferien l'oportunitat no sols de rebre una educació, sinó també d'adquirir la possibilitat d''una futura ocupació com a mestres.
Iniciatives i propostes educatives miniatura| Les líders del moviment feminista a Alemanya» al 1883. Henriette Goldschmidt és a la fila superior, a la dreta El 1889, la comunitat jueva va patrocinar una campanya de donacions per comprar una casa per a les tasques de l'organització, situada al número 16 de Weststraße (després anomenada Friedrich-Ebert-Straße), que es va convertir no sols en la llar de Golschmidt després de la mort del seu marit, sinó en el centre d'educació de dones, patrocinant cursos educatius i conferències, així com esdeveniments culturals i socials. Els membres de l'associació també van poder residir a la casa i tant l'escriptora Josephine Siebe com l'educadora Anna Zabel hi van viure. El 1898 Goldschmidt i Auguste Schmidt, en nom de l'Associació de Dones Alemanyes, van preparar una petició per a establir el mètode educatiu Fröbel com a sistema educatiu oficial municipal i estatal. La petició demanava que les escoles de preescolar estiguessin sota l'estandardització i supervisió estatal, amb assistència obligatòria per a tots els menors. Però es van trobar amb onades d'oposició d'aquells que veien en l'educació obligatòria una suplantació dels drets familiars a la criança de nens i nenes i van acusar les dones d'intentar destruir a la família. També va haver-hi opositors que van considerar que la mesura obligava els menors de diferents classes socials a barrejar-se. Encara que Goldschmidt va defensar el pla, publicant una resposta als seus crítics Ist der Kindergarten eine Erziehungs- oder Zwangsanstalt? (El jardí d'infància és una institució educativa o és obligatori?) el projecte va ser finalment derrotat al 1901. Goldschmidt no es va rendir i va continuar parlant i escrivint sobre la necessitat de jardins d'infància i d'educació per a les dones.
Escola Superior de Dones de Leipzig miniatura|L'Escola Superior de Dones de Leipzig, creada el 1911, avui dia Escola Henriette Goldschmidt, a Goldschmidtstraße El 1906 les dones van ser admeses finalment als estudis universitaris a Alemanya, però els cursos no preparaven les dones per a complir amb les seves obligacions socials, ja que Goldschmidt creia que la vocació natural de la dona era transformar la societat a través de la seva participació cultural i com a docents. Es va esforçar per omplir un buit i no competir amb els estudis universitaris i el 1911, Goldschmidt va aconseguir el punt més alt de la seva carrera, amb l'establiment de la l'Escola Superior de Dones de Leipzig [Hochschule für Frauen zu Leipzig], la primera institució a Alemanya que oferia educació superior específicament per a dones.
El seu objectiu era ensenyar les dones a participar en la vida intel·lectual i cultural, preparar-les per a ser mares i mestres reeixides, i desenvolupar una sensibilitat cap a les necessitats de la seva comunitat i les habilitats per a realitzar obres benèfiques per a ajudar la seva comunitat. Una vegada més, va fer servir professorat de la Universitat de Leipzig per a complementar el treball del curs, però Goldschmidt i Agnes Goshes van impartir-hi classes entre 1911 i 1913.
L'escola, que es basava en l'ideal d'humanitat de Schiller i el concepte educatiu de Fröbel, va ser possible gràcies al suport dels ciutadans de Leipzig, en especial al mecenatge de Henri Hinrichsen. Després del període 1916-1917, Goldschmidt es va retirar i va lliurar el funcionament de l'escola al Ministeri de Cultura i Instrucció Pública de Saxònia.
Goldschmidt va morir el 30 de gener de 1920 a Leipzig, República de Weimar i va ser enterrada en l'Antic Cementiri Jueu de Leipzig.
Reconeixements El 1921, la casa de la Societat per a l'Educació de la Família i el Benestar del Poble va passar a dir-se Casa Henriette Goldschmidt, en honor seu. Encara que aquest mateix any, la societat es va dissoldre i es va fusionar amb la Fundació d'Henri Hinrichsen, que quedà a càrrec de l'escola.
Durant el nazisme, l'escola va erradicar qualsevol vincle amb la seva fundadora jueva, Goldschmidt, i amb el director posterior, Hinrichsen, i prohibí també l'entrada a noies jueves. Amb l'establiment de la República Democràtica Alemanya, l'escola va passar a dir-se Henriette Goldschmidt i va servir com una escola de formació pedagògica per a mestres de jardí d'infància. Des del 1991, l'antiga Escola per a Dones porta el nom d'Escola de Pedagogia Social Henriette Goldschmidt, convertida en una institució de formació tècnica per al treball social i l'educació especial, i està situada en un carrer que porta el seu nom.miniatura| Làpida en l'antic cementiri jueu de Leipzig|268x268px
Mentre que l'escola va sobreviure, el 1999, la ciutat va demolir la Casa Henriette Goldschmidt, malgrat les protestes, per a una ampliació de la carretera, que mai es va arribar a dur a terme.
Hi ha dues plaques públiques en honor seu a Leipzig. Un s'instal·là amb motiu del seu 75è aniversari, el 1986, a l'entrada a l'Escola Henriette Goldschmidt, i diuː Una segona placa en honor de Goldschmidt es va col·locar el 1996 en una casa situada al número 7 de Spittastraße per assenyalar la ubicació de la primera guarderia infantil.
Un bust amb la imatge de Goldschmidt es va fer el 2001 per commemorar el 90è aniversari de l'escola. L'original es troba al Museu de Belles Arts de Leipzig i una rèplica es troba en una estela a l'Escola Henriette Goldschmidt amb una placa amb la inscripció que coincideix amb la que van retirar els nazis i que va afegir originalment a la paret Hinrichsen, amb les paraules «A la noble tasca de les dones alemanyes».
Treballs seleccionats miniatura|Henriette Goldschmidt vers 1910
Referències
Categoria:Pedagogs alemanys Categoria:Feministes alemanys Categoria:Morts a Leipzig Categoria:Articles amb traduccions sense revisar Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Escriptors jueus alemanys Categoria:Escriptors prussians Categoria:Escriptors jueus polonesos Categoria:Pedagogs polonesos Categoria:Escriptors polonesos del segle XIX Categoria:Feministes polonesos Categoria:Artistes del voivodat de Gran Polònia Categoria:Escriptors alemanys morts al segle XX Categoria:Escriptors alemanys nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors polonesos morts al segle XX