miniatura|L'escola de Venus L’Escole des Filles ou la Philosophie des dames és una obra eròtica escrita per un autor desconegut, i apareix a París el 1655. En aquesta obra, considerada la primera novel·la llibertinaJean-Pierre Dens, L'Escole des Filles: premier roman libertin du XVIIe siècle ?, in Cahier V , 1 (1991), Société d'études pluridisciplinaires du dix-septième siècle français. i eròtica de la literatura francesa, dues cosines parlen sobre sexe.

Història Primera edició Les circumstàncies en què aparegué L'Escole des Filles es coneixen per la recerca de Frédéric Lachèvre, que també trobà els documents del judici sobre la publicació de l'obra als Arxius Nacionals francesos.

A la primavera del 1655, l'impressor parisenc Louis Piot acceptà publicar 300 exemplars de L'Escole des Filles, 50 dels quals eren en paper d'alta qualitat. Els editors en foren Jean L'Ange i Michel Millot. El manuscrit, l'escrigué L'Ange, cosa que no vol dir necessàriament que en fos l'autor. Millot, que sufragava tres quartes parts dels costos de publicació, era auditor d'impostos o responsable de pagar els sous dels guàrdies suïssos sota Lluís XIV. Segons el seu relat, L'Ange nasqué el 1610 a París i era escuder del rei. La portada prové del taller de l'il·lustrador François Chauveau. El llibre fou enquadernat per Louis Framery.

Piot intenta garantir la impunitat mitjançant les comunitats de llibreters i impressors, cosa que crida l'atenció del fiscal sobre el llibre escandalós. El 12 de juny L'Àngel és arrestat i la majoria de les còpies són confiscades de l'apartament de Millot. El mateix Millot no es troba enlloc. La sentència del judici del 7 d'agost ordena la confiscació de tots els béns de Millot, cosa que és difícil d'aconseguir perquè Millot ha fugit. El 9 d'agost el cremen en efígie amb les obres confiscades. L'Àngel és condemnat a pagar una multa de 200 lliures, però roman a la presó fins al 8 d'octubre per descans del tribunal. No en va sobreviure pas cap de les còpies que no es van confiscar durant l'escorcoll a casa de Millot.

Sobre l'autor, edicions, ressenyes L'Escole des Filles no s'esmenta fins a mitjans del segle XIX en Carpentariana ou Remarques d'histoire, de morale, de critique, d'érudition et de bons mots de M. Charpentier publicat el 1724. Aquesta col·lecció sobre François Charpentier, reunida per un autor anomenat Boscheron, indica "Helot" com a autor del llibre i descriu breument el seu judici. No és pas clar fins a quin punt els Carpentariana es basen realment en els records de Charpentier.

En una carta del 1655 dirigida al seu col·lega de Lió, Charles Spon, Guy Patin anomena "Milot" com a autor de l'obra.

Les edicions més antigues que se'n conserven són impressions il·legals neerlandeses dels 1667 i 1668. El madrigal que precedeix L'Escole des Filles en les edicions neerlandeses, atribuït a Claude Le Petit, està dedicat a l'autor, probablement a causa d'una errada tipogràfica, "Sr. Mililot". És improbable que l'edició originària contingués aquesta dedicatòria, perquè havent fet imprimir l'obra en secret, Millot no tenia gens d'interés a autodenunciar-se.

Tot i la freqüència de les al·lusions a Millot, segurament no és l'autor de L'Escole des Filles, perquè seria la seua única obra.

En el seu diari, amb data del 8 de febrer del 1668, Samuel Pepys informa d'haver comprat en una llibreria una edició de mala qualitat de L'École des Filles, "aquest llibre frívol i entremaliat" (), "que he decidit, tan bon punt l'haja llegit, cremar-lo, perquè no aparega a la meua llista de llibres."Samuel Pepys, Journal, t. II, traduction de Pierre Arnaud, André Dommergues, Suzy Halimi et Jean-Pierre Nogrette, Robert Laffont, « Bouquins », p. 1.168.

El 1865, Auguste Poulet-Malassis la reedità a Brussel·les. L'Ecole des filles es pot trobar en el volum I de Libertins du XVIIe siècle (París, Gallimard, col·lecció "Bibliothèque de la Pléiade", núm. 450, 1998, pàg. 1.099-1.202).

La novel·la eròtica , d'autoria desconeguda i publicada el 1989 a Anglaterra, empra aquest llibre en la seua trama.

Una traducció a l'anglés, The School of Venus, or the Ladies' Delight, Reduced into Rules of Practice (L'escola de Venus o el plaer de les dames, reduït a regles de pràctica), aparegué el 1680. N'hi ha una còpia a la ..

Resum En el resum que precedeix els dos diàlegs de la part principal, es descriuen les circumstàncies de la trama: Robinet, fill d'un comerciant, s'enamora d'una jove anomenada Fanchon, però no pot acostar-s'hi per la seua ingenuïtat. Aleshores convenç Susanne, la seua cosina, perquè li desperte el desig explicant-li fil per randa les delícies de l'amor i el plaer que té una xica... de "rebre la tita al cul".

Durant la conversa, Susanne i Fanchon enraonen sobre un munt de temes, com ara l'edat del matrimoni, els genitals masculins i femenins i les relacions sexuals. En acabar el primer diàleg, Fanchon es declara disposada a permetre que Robinet la "desflore".

El segon ocorre uns dies després. A petició de Susanne, Fanchon descriu la seua primera trobada sexual amb Robinet. Les dues dones parlen sobre altres temes, com ara posicions sexuals, flagel·lació, mida del penis, mètodes anticonceptius, i matrimoni.

Notes i referències

Categoria:Segle XVII a França Categoria:Novel·les franceses