nascuda com a Anne Marie Renée Molinos, va ser una cantant d'òpera i saloonnière francesa, mezzosoprano.

Biografia Anne Marie Renée Molinos va ser la tercera filla d'Auguste Isidore Molinos (1790-1848), arquitecte, i la seva esposa Loïs Renoult (nascuda el 1800), cantant aficionada i estudiant de Rossini. La van precedir en la mort el seu germà gran Paul Jacques Auguste Molinos (nascut el 1818), i després Léon Isidore Molinos (1828-1914), enginyer civil, president i director de la companyia, mestre ferrer i armador.

Nascuda com a "Louise Anne Marie René" segons diversos documents d'estat civil,Archives en ligne de Paris, actes de l'état civil reconstitué, cote 5Mi1 401, vue 49/51 [archive]Archives numérisées d'état civil de Paris, cote 5Mi1 2301, acte de mariage, vues 37 à 42 [archive], sur archives.paris.fr (consulté le 14 mai 2023).Archives numérisées d'état civil de Paris, 6e arrondissement, 1914, cote 6D 179, acte de décès no 449, vue 22/32 [archive] , sur archives.paris.fr (consulté le 16 mai 2023). i va morir uns mesos abans que el seu germà Léon. Salonnière i cantant aficionada, mezzosoprano, es va casar el 12 d'agost de 1857 amb el doctor Ulysse Trélat (1828-1890), cirurgià de Napoleó III.Fauquet 2003, p. 1232.Archives numérisées d'état civil de Paris, cote 5Mi1 2301, acte de mariage, vues 37 à 42 [archive] », sur archives.paris.fr (consulté le 14 mai 2023). Van tenir dos fills junts, entre ells Marcel Trélat, president de la Companyia Ferroviària Bône-Guelma el 1907.

La parella vivia al número 6 del carrer Seine de París, on rebien tot París de l'època. Eren els famosos "divendres" on es podia conèixer: Charles Wilfrid de Bériot, Georges Bizet, Léo Delibes, Camille Saint-Saëns, Gabriel Fauré, que apreciava la seva excel·lent tècnica i la seva sensibilitat; Ernest Reyer, Jules Massenet, Charles Gounod, Henri Duparc, així com Ernest Renan, Sully Prudhomme, José Maria de Hérédia, Jean-Jacques Henner, Léon Bonnat, Carolus-Duran, sense oblidar Jean Béraud, que li va pintar amb tinta xinesa, guaix i aquarel·la, i li va dedicar un gran ventall, representant una jove tocant la lira, mirant cap a un pintor, ambdues envoltades d'animals salvatges, i signades en or.Jean Béraud, peintre de la vie parisienne [archive](en-US) Georg Predota, « The Glamorous Parisian Salon of Marie Trélat [archive] », sur Interlude, 1er avril 2017.

Marie Trélat es va establir com una de les figures més destacades del món del cant de la segona meitat del segle XIX. Va destacar especialment com a intèrpret del gènere de la chanson, va ser una professora molt sol·licitada i va influir en compositors com Bizet, Fauré, Franck, Gounod, Lalo, Saint-Saëns i Widor, que es van distingir en la chanson i li van dedicar peces, que ella va cantar a la Société Nationale de Musique.

A més de les classes de cant que va impartir, Fauré, que va ser el seu acompanyant durant un temps, li va dedicar Lydia, op. 4 núm. 2 (1870) — o les recepcions que organitzava, també se li van dedicar Les noces de les roses (1870) de César Franck, La Serenata de tardor (1871) de Jules Massenet, La rosa d'amor (1866) de Bizet, així com la seva Berceuse sur un vieux air — que és la sisena de les Chants des Pyrénées (1868).

El 23 de febrer de 1870, Marie Trélat va participar en l'Stabat Mater per a 4 veus, solistes i cor amb acompanyament orquestral de la vescomtessa Clémence de Grandval a l'església de Saint-Eustache de París, una obra que es va tornar a interpretar a la sala del Conservatori de París el 22 d'abril de 1870.

El 1872, va cantar a la primera actuació a la Société nationale de musique dues melodies, Seule i Lydia, que Fauré li va dedicar, tot i que aquesta cançó porta el nom de l'alumna de Marié Trélat per qui Fauré sentia la major admiració. Entre les nombroses cartes conservades de Mme Trélat a la Bibliothèque nationale de France, n'hi ha una en què demana a la seva alumna Anita Eustis que porti per a una sessió de bel canto a casa de Fauré el 6 de gener de 1887, que els acompanya al piano, la part de contralt del quintet de Così fan Tutte, un duet de Mignon as-tu subié, as-tu pleur, un trio de Karl Friedrich Curschmann (1805-1841) per a contralt, tenor i soprano, el duet Enric VIII - Anna de Bolena a Enric VIII de Camille Saint-Saëns, així com la 4a col·lecció dEcos d'Itàlia on es troben els grans conjunts. En una carta en què li demanava que treballés en el trio dOtel·lo: ti parli d'amore.Gribenski, Le Moigne-Mussat et Schneider 1996, p. 134-136.

Des de finals de 1872 i principis de 1873, les classes de cant per a Le roi l'a dit de Léo Delibes i Edmond Gondinet van tenir lloc a casa seva amb les mezzosopranos Antoinette Révilly i Julia Reine, els baixos Joseph Thierry, François Bernard i Jean-Vital Jammes, conegut com a Ismaël, les sopranos Marguerite Priola, J. Nadaud, Guillot, Marguerite Chapuy, Thibault i Ganetti, i els tenors Barnolt, Paul Lhérie i Charles-Louis Sainte-Foy.Catalogue de la vente à Drouot des archives et souvenirs de la famille Heugel, éditeurs de musique, 25-26 mai 2023 [archive].

Concerts 10 de febrer de 1872, salons Pleyel, Wolff et Cie a París, interpretant:Duchesneau 1997, p. 225-226. Seule!, melodia de Gabriel Fauré (poema de Théophile Gautier), "En un petó l'onada a la riba" en mi menor, op. 3/1; Lydia (de Deux mélodies), op. 4/2, melodia de Gabriel Fauré (poema de Leconte de Lisle); Le Doux Appel, melodia de Charles-Marie Widor (poema de Mme de La Barre), "Obre el teu cor, oh noia". 24 de febrer de 1872, als salons Pleyel, Wolff et Cie de París, actuant: Missa, Benedictus de Clémence de Grandval, amb el compositor i M. Miquel. 4 de maig de 1872, als salons Pleyel, Wolff et Cie de París, actuant:Duchesneau 1997, p. 226. Stabat Mater de Clémence de Grandval, fragments, acompanyada per Marie Isabelle de Caters-Lablache{nota 1}, Numa Auguez (baríton) i M. Miquel. 18 de maig de 1872, salons Pleyel, Wolff et Cie a París, interpretant: Stabat Mater de Clémence de Grandval, fragments, acompanyada per Marie Isabelle de Caters-Lablache, Numa Auguez i M. Miquel;

Self!, melodia de Gabriel Fauré (poema de Théophile Gautier), "En un petó l'ona a la riba" en mi menor, op. 3/1; Lydia (de Dues melodies), op. 4/2, melodia de Gabriel Fauré (poema de Leconte de Lisle).

7 de febrer de 1874, salons Pleyel, Wolff et Cie a París, interpretant:Duchesneau 1997, p. 228 Aquí baix moren totes les liles, melodia de Charles Lefebvre (poema de Sully Prudhomme); Villanelle, melodia de Charles Lefebvre (Théophile Gautier). 7 de març de 1874, als salons Pleyel, Wolff et Cie de París, actuant: Clair de Lune, melodia de Camille Saint-Saëns (poema de Catulle Mendès); Alla riva del Tebro, madrigal de Camille Saint-Saëns. 27 de març de 1875, Salon Neuf (Pleyel) de París, en companyia de Marie Battu (1837-1919), Pablo de Sarasate (1844-1908) al violí, Alfred Louis Guillaume Turban (1847-1896) a la viola i Camille Saint-Saëns al piano, amb motiu del concert de la Société nationale de musique.45e concert de la Société nationale de musique [archive]. actuant:Duchesneau 1997, p. 230. Credo de Clémence de Grandval, per a tres veus i cor, amb Marie Battu i Maire.

Alumnes Anita Maria Eustis (nascuda en 1863),Les sœurs Eustis. Lydia Eustis (1871-1957)

Honors Benoît Jouvin, a Le Figaro el 9 de juny de 1872, va escriure sobre Marie Trélat:

Per a Gabriel Fauré:

Notes

Referències

Bibliografia Jean Gribenski, Marie-Claire Le Moigne-Mussat i Herbert Schneider, D'una òpera a l'altra: un tribut a Jean Mongrédien, Presses Paris Sorbonne, 1996. Michel Duchesneau, L'avantguarda musical i les seves societats a París de 1871 a 1939, Sprimont, Éditions Mardaga, 1997, 352 pàgines (ISBN 2-87009-634-8). Joël-Marie Fauquet, "Trélat, Marie Molinos, Mme," a Joël-Marie Fauquet (ed.), Diccionari de música a França al segle XIX, Fayard, 2003, xviii-1406 (ISBN 2-213-59316-7, BNF 39052242), pàg. 1232.

Categoria:Mezzosopranos franceses Categoria:Professors del Conservatoire de Paris Categoria:Morts a París Categoria:Pedagogs musicals parisencs Categoria:Cantants parisencs Categoria:Morts el 1914 Categoria:Nascuts el 1834