Isidre Claret i Corominas (Barcelona, 13 de març de 1926 - 2 de novembre de 2007) va ser un metge, cirurgià pediàtric i professor universitari català.
Llicenciat a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona l'any 1953, la carrera professional d'Isidre Claret s'inicia al voltant de la Cirurgia Pediàtrica al costat d'Emili Roviralta i, després, de Lluís Gubern. Des del 1955, la vida professional d'Isidre Claret transcorre als Hospitals de Sant Joan de Déu i Sant Rafel de Barcelona i, també, a la Clínica Teknon de la qual és fundador l'any 1960, desprès, director i, finalment, president del cos facultatiu. Inicià també, i dirigí la Cirurgia Pediàtrica a l'Hospital del Nen Jesús de Sabadell (1965-1981). El 1964 comença la seva carrera docent a la càtedra de Pediatria de la Facultat de Medicina de Barcelona, i el 1988 obté la plaça de professor titular de Pediatria. Des del 1959, fou cap del Departament de Cirurgia Pediàtrica de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona fins a la seva jubilació. Claret és considerat un expert en atrèsia esofàgica i lesions esofàgiques, i fou un pioner en publicacions de cirurgia neonatal, especialment, sobre malformacions digestives.
Isidre Claret fou president de la Societat Catalana de Pediatria entre els anys 1979 a 1983. Va ser cofundador, el 1962, de la Societat Espanyola de Cirurgia Pediàtrica, que aleshores s'anomenava Secció de Cirurgia Pediàtrica de l'AEP, juntament amb altres cirurgians infantils d'arreu de l'Estat espanyol. I també fou membre de mèrit de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. Durant un temps va exercir la seva professió en un hospital de Serra Lleona. Fou membre del consell assessor de la Fundació 'Ajudant ajudar' que té l'objectiu de promoure la solidaritat mitjançant l'aplicació de les noves tecnologies respectant les identitats culturals. Fou membre numerari de la Société Française de Chirurgie Infantile, de la British Association of Pediatric Surgery, i president honorari del cos facultatiu de la clínica Teknon.
Va morir el novembre de 2007, a l'edat de 81 anys, a conseqüència d'un llarg procés causat per una infecció inoculada durant la seva estada a Àfrica a l'Hospital de Lunsar de Sierra Leone el 1992, una de les obres solidàries de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, que li va provocar una osteïtis vertebral i finalment, una fallada cardíaca.
Reconeixements L'any 1995 la Generalitat de Catalunya li atorgà la Medalla al treball President Macià per la dedicació, la constància i l'esperit d'iniciativa en la seva actuació professional. L'any 2002 va rebre el Premi Virgili per part de la Societat Catalana de Cirurgia. I l'any 2003 li fou atorgada la Medalla Josep Trueta al mèrit sanitari també per part de la Generalitat de Catalunya.
Referències
Categoria:Metges barcelonins contemporanis Categoria:Cirurgians barcelonins Categoria:Pediatres barcelonins Categoria:Estudiants de medicina de la UB Categoria:Professors de la Universitat de Barcelona Categoria:Medalla Josep Trueta Categoria:Docents barcelonins contemporanis Categoria:Cirurgians catalans del sud contemporanis Categoria:Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona Categoria:Presidents de la Societat Catalana de Pediatria Categoria:Medalles i plaques President Macià 1995 Categoria:Nascuts el 1926