miniatura|Nova York, N.Y. Children's Colony, una escola per a nens refugiats. Un nen llegint un còmic de Superman. (Octubre de 1942) Un Comic book americà és una publicació periòdica originària dels Estats Units, generalment d'entre 24 i 64 pàgines, que conté còmics. Tot i que el gènere es va originar el 1933, els còmics book van guanyar popularitat per primera vegada després de la publicació d'Action Comics el 1938, que incloïa el debut del superheroi Superman. Això va ser seguit per un boom de superherois que va durar fins al final de la Segona Guerra Mundial. Després de la guerra, mentre els superherois estaven marginats, la indústria del còmic es va expandir ràpidament i gèneres com el terror, el crim, la ciència-ficció i el romanç es van popularitzar. La dècada de 1950 va veure un declivi gradual, a causa d'un allunyament dels mitjans impresos arran de la televisió i l'impacte de la Comics Code Authority. A finals de la dècada de 1950 i la de 1960 es va veure un renaixement dels superherois i els superherois van seguir sent l'arquetip de personatge dominant durant tot el segle XX i el segle XXI.
Alguns aficionats col·leccionen còmics, cosa que ajuda a augmentar el seu valor. Alguns s'han venut per més d'un milió de dòlars. Les botigues de còmics s'adapten als aficionats i venen còmics, fundes de plàstic ("bosses") i suports de cartró ("cartrons") per protegir els còmics.
Un còmic americà també es coneix com a "floppy comic". Normalment és prim i grapat, a diferència dels còmics tradicionals.
Els còmics americans són una de les tres principals indústries de còmics a nivell mundial, juntament amb el manga japonès i els còmics francobelgues.Representen tres tipus diferents del gènere, que es diferencien tant pel seu desenvolupament històric i estil artístic, com pels formats de publicació.
Format La mida típica i el nombre de pàgines dels còmics han variat al llarg de les dècades, generalment tendint cap a formats més petits i menys pàgines.
Històricament, la mida es derivava del plegat d'un full de paper de Quarter Imperial 380 × 280 mm, per imprimir 4 pàgines cadascuna. Això també significava que el recompte de pàgines havia de ser un múltiple de 4. En les darreres dècades, els còmics estàndard s'han retallat a unes 6,625 x 10,25 polzades.
El format del còmic americà s'ha adaptat periòdicament fora dels Estats Units, especialment al Canadà i al Regne Unit.
Creació de còmics miniatura|Chris Burnham, dibuixant dels còmics de Batman fent-ne un dibuix Tot i que els còmics poden ser obra d'un sol creador, la tasca de crear-los sovint es divideix entre diversos especialistes. Pot haver-hi un escriptor i un dibuixant separats, o pot haver-hi dibuixants separats per als personatges i els fons.
Particularment en els còmics de superherois, la creació, es pot dividir entre:
un escriptor, que fa la trama de la història i escriu els diàlegs un dibuixant, que, treballant exclusivament amb llapis, generalment presenta el desglossament de les vinyetes a la pàgina i fa el dibuix a cada vinyeta (però els dissenys poden ser gestionats per un dibuixant separat), i que, particularment a Marvel Comics, també pot co-traçar la història. un entintador, que treballa exclusivament amb tinta, que acaba l'obra del dibuix i queda llesta per la impremta. un colorista, que afegeix el color a les pàgines (però això normalment implica preparar quatre separacions individuals en cian, magenta, groc i negre per al procés d'impressió CMYK, no una aplicació literal d'aquests colors a les pàgines entintades) un Lletrista, que afegeix els peus de foto i els globus de diàleg (a partir del guió preparat per l'escriptor).
El procés comença amb l'escriptor (sovint en col·laboració amb una o més persones, que poden incloure l'editor i/o el dibuixant) que proposa una idea o concepte per a una història, després la transforma en una trama i una història, i la finalitza amb un guió. Un cop preparat el dibuix, els diàlegs i els peus de foto s'escriuen a la pàgina des del guió, i un editor pot tenir l'última paraula (però, un cop llest per imprimir, és difícil i costós fer canvis importants), abans que el còmic s'enviï a la impremta.
L'equip creatiu, l'escriptor i l'artista o artistes, poden treballar per a una editorial de còmics que s'encarrega del màrqueting, la publicitat i altres aspectes logístics. Un distribuïdor majorista, com ara Diamond Comic Distributors, el més gran dels Estats Units, distribueix el producte imprès als minoristes.
Un altre aspecte del procés que implica l'èxit dels còmics és la interacció entre els lectors/fans i el/s creador/s. Els fan arts i les cartes a l'editor s'imprimien habitualment a la part posterior del còmic, fins que, a principis del , diversos fòrums d'Internet van començar a substituir aquesta tradició.
Còmics independents i alternatius
El creixement de les botigues especialitzades en còmics va permetre diverses onades de còmics produïts de manera independent, a partir de mitjans de la dècada de 1970. Alguns exemples primerencs d'aquests, generalment anomenats còmics "independents" o "alternatius", com ara Big Apple Comix, van continuar en certa manera la tradició dels primers còmics underground, mentre que d'altres, com ara Star Reach, s'assemblaven a la producció de les editorials convencionals en format i gènere, però van ser publicats per petites empreses propietat d'artistes o per un sol artista.
Aquesta escena anomenada de "petites editorials" (un terme derivat de la quantitat limitada de còmics impresos a cada tirada) va continuar creixent i diversificant-se, amb diverses petites editorials a la dècada del 1990 canviant el format i la distribució dels seus còmics per assemblar-se més a l'edició no relacionada amb còmics. La forma de "minicòmics", una versió extremadament informal de l'autopublicació, va sorgir a la dècada del 1980 i es va fer cada cop més popular entre els artistes a la dècada del 1990, tot i arribar a un públic encara més limitat que les petites editorials.
Història miniatura|El nen groc als pisos de McFadden (1897) Protocòmics El desenvolupament del còmic americà modern es va produir per etapes. Les editorials ja havien recopilat tires còmiques en format de còmic de tapa dura el 1842, amb The Adventures of Obadiah Oldbuck, una col·lecció d'encartes de diaris en anglès publicades originalment a Europa com el còmic de 1837 Histoire de Mr. Vieux Bois de Rodolphe Töpffer.
La GW Dillingham Company va publicar la primera revista de protocòmics coneguda als Estats Units, The Yellow Kid in McFadden's Flats, el 1897. Un còmic de tapa dura, que reimprimia material —principalment la seqüència del 18 d'octubre de 1896 al 10 de gener de 1897 titulada "McFadden's Row of Flats"— de la tira còmica de diari Hogan's Alley del dibuixant Richard F. Outcault, protagonitzada pel Kid Groc. La publicació de 196 pàgines, enquadernada en quadrat i en blanc i negre, que també inclou un text introductori d'EW Townsend, mesurava 130x180 mm i es venia per 50 centaus. El neologisme "còmic" apareix a la contraportada. Malgrat la publicació d'una sèrie de còmics relacionats amb Hearst poc després, el primer protocòmic mensual, Comic Monthly d'Embee Distributing Company, no va aparèixer fins al 1922. Produït en un format de 220 × 230 mm, reimprimia tires còmiques de diaris en blanc i negre i va durar un any.Comic Monthly at the Grand Comics Database
Els Funnies i els Funnies a la desfilada miniatura|Comic Monthly núm. 1 (gener de 1922) El 1929, Dell Publishing (fundada per George T. Delacorte, Jr. ) va publicar The Funnies, descrit per la Biblioteca del Congrés com "un encarte sensacionalista de curta durada"US Library of Congress, "American Treasures of the Library of Congress" exhibition i que no s'ha de confondre amb la sèrie de còmics de Dell del 1936 amb el mateix nom. L'historiador Ron Goulart descriu la publicació periòdica de 16 pàgines i quatre colors com "més una secció de còmics dominicals sense la resta del diari que un veritable còmic. Però oferia tot el material original i es venia als quioscos". The Funnies es va publicar durant 36 números, els dissabtes fins al 16 d'octubre de 1930.
El 1933, el venedor Maxwell Gaines, el gerent de vendes Harry I. Wildenberg i el propietari George Janosik de l'empresa Eastern Color Printing de Waterbury, Connecticut —que imprimia, entre altres coses, seccions de tires còmiques del diari dominical— produir Funnies on Parade com una manera de mantenir les seves impremtes en funcionament. Com The Funnies, però només de vuit pàgines, aquesta va aparèixer com una revista impresa en paper de diari. En lloc d'utilitzar material original, però, va reimprimir en color diverses tires còmiques amb llicència del McNaught Syndicate, el Ledger Syndicate i el Bell-McClure Syndicate."Funnies on Parade," Grand Comics Database. Accessed October 29, 2018. Aquestes incloïen tires tan populars com Mutt and Jeff del dibuixant Al Smith, Joe Palooka de Ham Fisher i Skippy de Percy Crosby. Eastern Color no va vendre aquesta publicació periòdica ni la va posar a disposició als quioscos, sinó que la va enviar gratuïtament com a article promocional als consumidors que enviaven per correu cupons retallats de productes de sabó i articles de tocador de Procter & Gamble. L'empresa va imprimir 10.000 exemplars. La promoció va resultar ser un èxit, i Eastern Color aquell any va produir publicacions similars per a Canada Dry soft drinks, Kinney Shoes, Wheatena cereal i altres, amb tirades d'entre 100.000 i 250.000.
Divertides famoses i noves diversions També el 1933, Gaines i Wildenberg van col·laborar amb Dell per publicar Famous Funnies: A Carnival of Comics, de 36 pàgines, que els historiadors consideren el primer còmic americà autèntic; Goulart, per exemple, l'anomena "la pedra angular d'una de les branques més lucratives de l'edició de revistes". La distribució es va dur a terme a través de la cadena de grans magatzems Woolworth's, tot i que no és clar si es va vendre o es va regalar; la portada no mostra cap preu, però Goulart es refereix, ja sigui metafòricament o literalment, a "enganxar una etiqueta de preu de deu cèntims" sobre els còmics".
Quan Delacorte va rebutjar continuar amb Famous Funnies: A Carnival of Comics, Eastern Color va publicar pel seu compte Famous Funnies num.1 (amb portada datada juliol 1934), un gegant de 68 pàgines que es venia per 10 cèntims. Distribuït als quioscos per la gegantina American News Company, va resultar ser un èxit entre els lectors durant la Gran Depressió, amb problemes de liquiditat, venent el 90% dels seus 200.000 exemplars, tot i que va fer que Eastern Color perdés més de 4.000 dòlars. Això va canviar ràpidament, amb el còmic obtenint un benefici de 30.000 dòlars per cada número començant pel número 12. Famous Funnies finalment publicaria 218 números, inspiraria imitadors i, en gran part, llançaria un nou mitjà de comunicació de masses.