Pere Brugada i Terradelles (Banyoles, Pla de l'Estany, 11 d'agost de 1952) és un metge, cardiòleg i professor universitari català.
Llicenciat en medicina a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona el 1975, va realitzar les pràctiques a l'Hospital Clínic de Barcelona, i aconseguí un lloc d'interí a l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona. Un any després aconsegueix una plaça al servei d'urgències de la Seguretat Social a Barcelona, tasca que compagina amb l'especialitat de cardiologia a l'Hospital Clínic. El 1979 aconsegueix un lloc com a investigador a la Clínica d'Electrofisiologia Cardíaca de la Universitat de Limburg (Maastricht), on també exerceix de professor entre els anys 1980 i 1984. I a partir de 1982 és nomenat director del Laboratori d'Electrofisiologia Clínica. Després de 12 anys a Holanda, el Dr. Brugada s'incorpora al Departament de Cardiologia de l'Hospital OLV, a Aalst (Bèlgica). El 2007 es trasllada a Brussel·les, on esdevé cap del centre de control del ritme cardíac del Centre Cardiovascular, UZ-Brussel-VUB a la Universitat Lliure de Brussel·les. Aquest mateix any se li atorga el títol d'Acadèmic d'Honor de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. És en aquesta etapa professional quan, juntament amb els seus germans, descobreix la malaltia cardiològica que la comunitat científica coneix com a Síndrome de Brugada.
Reconeixements L'any 2001 la Generalitat de Catalunya li atorgà la Medalla Josep Trueta al mèrit sanitari. L'any 2012 fou distingit amb la Medalla d'Or de la Societat Europea de Cardiologia (ESC).
Vegeu també Síndrome de Brugada
Referències
Categoria:Banyolins Categoria:Metges catalans del sud contemporanis Categoria:Cardiòlegs catalans Categoria:Estudiants de medicina de la UB Categoria:Professors universitaris Categoria:Medalla Josep Trueta Categoria:Docents del Pla de l'Estany Categoria:Nascuts el 1952