Argyrocetus és un gènere extint de cetacis odontocets basals que tingueren una amplíssima distribució des de l'Oligocè superior fins al Miocè superior, fa entre 7,2 i 27,3 milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils a l'Argentina, els Estats Units i Itàlia. Es calcula que pesava uns 72 kg i tenia el cervell de 650 g, per a un quocient d'encefalització de 3,01, el més alt de tots els cetacis extints revisats per Lori Marino el 2002, superant fins i tot un bon nombre de cetacis vivents. Tenia el rostre estret i extremament allargat. L'ombra del dubte plana sobre les seves afinitats taxonòmiques. Diferents autors l'han inclòs entre els ínids, els delfínids, i els eurrinodelfínids, o en la seva pròpia família dels argirocètids. Una classificació alternativa l'agrupa amb Chilcacetus i Macrodelphinus. El nom genèric Argyrocetus significa ‘balena d'argent’ i es refereix al fet que el material original fou descobert al riu de la Plata.
Referències
Bibliografia
Categoria:Odontocets Categoria:Cetacis de l'Oligocè Categoria:Cetacis del Miocè Categoria:Mamífers fòssils trobats a l'Argentina Categoria:Mamífers fòssils trobats als Estats Units