miniatura|Ballesta del castell de Moritzburg. Amb possible element de punteria. (Vegeu dispositiu vertical, al centre de la imatge). D'aplicació a les ballestes, armes de foc, astrolabis i instruments similars, una brúixola era un element per a fer punteria de forma visual. En la forma més senzilla adoptava la forma d'un petit forat.
Aplicació a les ballestes La brúixola com element de punteria de les ballestes està documentada en català.
El "joc de la ballesta" en terres de parla catalana
En l'edat mitjana, a més de les diversions cares i exclusives de la noblesa, hi havia moltes menes de jocs populars. Alguns estaven ben vistos i altres es consideraven nocius. Segons els indrets, les hores o en certs dies hi havia alguns jocs prohibits. Principalment els que es relacionaven o estaven basats en juguesques amb diners. Altres jocs estaven autoritzats i, fins i tot, promocionats. El joc de la ballesta era un entreteniment autoritzat, sota certes condicions. I la seva pràctica encoratjada per les autoritats, que estaven convençudes que la pràctica de la destresa i punteria d'aquesta arma de git constituïa un entrenament imprescindible per a disposar de ballesters aptes en cas de necessitat militar. Cal considerar que els gremis de Barcelona, de València o altres parts, (a més dels mestres de fer ballestes i ballesters “professionals") estaven organitzats per a formar unitats de defensa quan calgués. Contra qualsevol mena d'atacs. Tots els gremis disposaven de ballesters que podien armar-se al primer crit. Per a aquests menestrals ballesters el joc de la ballesta fou un recurs molt important. El joc de la ballesta consistia en diverses proves encaminades a comparar la destresa i punteria dels participants. En moltes ciutats hi havia un espai físic especialment dedicat a la pràctica del joc de la ballesta. Hi ha documents sobre diversos centre urbans on es practicava el joc de la ballesta: Barcelona, València, Perpinyà, Ontinyent, Vila-real, Llucmajor, Pollença...
Reglament i “àrbitres” Les normes sobre el joc de la ballesta eren molt semblants en totes les ciutats i viles. Fra Lluís Galiana i Cervera va copiar uns “Capítols del joch de la ballesta” que va trobar a la Casa de la Vila d'Ontinyent. (Referència: CARTAS ERUDITAS DE FRAY LUIS GALIANA, Y DE OTROS AUTORES, RECOPILADAS POR EL MISMO). Els que arbitraven la competició eren jurats o clavaris, ocupant un càrrec de manera oficial o expressament designats per a l'ocasió.
En la cita anterior “búxola” (búixola) indica un sistema de mira. Equivalent al punt de mira actual de les armes de foc. Un diccionari parla de la brúixola de la ballesta i la fa equivalent al terme llatí "grumma". L'expressió francesa "fronteau de mire", aplicada a les ballestes, indica un dispositiu amb dos foradets (equivalent a una alça actual) per a apuntar.
Aplicació a les armes de foc A més de les indicacions anteriors, hi ha alguns aspectes complementaris.
Documents francesos Els conceptes actuals (alça i punt de mira) s'indiquen en general com a "boutons de mire", dos elements físics que determinen una línia de punteria. Una altra obra defineix "bouton de mire".
Documents italians El tractat d'artilleria de referència compara la punteria dels canons amb la de les ballestes, esmentant "la mira de la ballesta".
Referències
Categoria:Armes de projectil