La mesquita Katib al-Wilaya () o mesquita Welayat () és una petita mesquita històrica situada al carrer Omar Mukhtar de Gaza, al barri Al-Zaytoun de la Ciutat Vella.

Història La part més antiga de l'edifici correspon a la sala de pregària rectangular construïda en 1344 durant el Soldanat Mameluc Burjita, dividida en sis voltes de creueria sostingudes per columnes de marbre d'ordre corinti, i el minaret el va fer construir Ínal al-Ajrud, virrei del burjita a Gaza el 1432. Les ampliacions a la part occidental les encarregà el 1584 Ahmad Bey, secretari otomà del Vilayet de Síria, de qui prové el nom de la mesquita, ja que kàtib al-wilaya significa, en àrab, ‘secretari del vilayet’.

La mesquita ha sofert danys importants durant la Guerra de Gaza iniciada en 2023, com a resultat de l'atac de les Forces de Defensa d'Israel (FDI) contra un edifici proper al complex de l'església de Sant Porfiri.

Arquitectura El cos principal de la mesquita era la sala de pregària, de planta rectangular i datada d'època del Soldanat Mameluc. L'entrada n'era en el mur de l'alquibla (que indica la direcció de La Meca).

El minaret de la mesquita, que s'alça sobre el mur oriental, era al costat del campanar de l'església de Sant Porfiri. L'historiador palestí Aref al-Aref diu que una llegenda autòctona atribueix aquesta posició de l'edifici a les ordres del califa Úmar ibn al-Khattab al general musulmà Amr ibn al-As de construir una mesquita al costat de cada església en les terres conquistades pels musulmans. Una altra anècdota explica que la mesquita havia estat abans un monestir conegut com a Deir Salm al-Fadail. Tots dos relats pertanyen al folklore local.

El 1432, Sayf-ad-Din Ínal al-Ajrud, el virrei mameluc burjita que més tard, el 1453, es va convertir en soldà, en va fer restaurar el minaret.

Bombardeig de 2023 A principis de la Guerra de Gaza el complex de l'església de Sant Porfiri albergava centenars de palestins desplaçats en el moment de l'atac aeri, ja que s'havia convertit en un lloc de refugi. El 19 d'octubre del 2023 les Forces de Defensa d'Israel (FDI) van bombardejar un edifici proper a la mesquita i l'església de Sant Porfiri on segons les FDI hi havia un centre de comandament i control implicat en el llançament de coets i morters malmetent la façana de l'església, i causant divuit víctimes mortals i nombrosos ferits i importants danys a la mesquita.

Euro-Mediterranean Human Rights Monitor acusà l'ocupació israeliana de «destruir intencionadament» monuments històrics i culturals de Gaza. L'organització va exigir una recerca internacional sobre la destrucció del patrimoni cultural palestí per part d'Israel.

Una recerca feta per Amnistia Internacional va determinar que l'atac contra la mesquita fou indiscriminat i que cal considerar-lo en la categoria d'atacs directes contra civils o béns civils, que han de ser investigats com a crims de guerra. Per a fer aquesta recerca Amnistia Internacional visità els llocs dels atacs, va fotografiar-ne les conseqüències de cadascun i entrevistà catorze persones, entre elles nou supervivents, altres dos testimonis, un familiar de les víctimes i dos dirigents religiosos. Les autoritats israelianes no van publicar pas cap prova creïble sobre el motiu d'aquests atacs. En canvi, en el cas del bombardeig de l'edifici de l'església, les FDI israelià publicà informació contradictòria.

Referències

Bibliografia

Vegeu també Destrucció del patrimoni cultural palestí durant la invasió israeliana de Gaza

Categoria:Mesquites d'Àsia Categoria:Gaza