Xavier G-Solís (Xavier González-Solís Bou, Barcelona, 1962) és un artista visual català. Ha vertebrat la seva obra amb una gran coherència conceptual a l'entorn del concepte i objecte «sabata usada». Una obra escultòrica, gràfica, performativa, fotogràfica i fílmica que sovint culmina en instal·lacions.
Acabant la llicenciatura en Filosofia per la Universitat de Barcelona i lliurat a la recerca personal i social, funda al 1986, amb Ignasi Roca i Joan Carles Elvira, La Plana. Centre Rural d'acolliment i Cultura (actual Fundació La Plana) a Santa Maria d'Oló, al Bages, una masia semi restaurada amb més de 100 llits, 120 hectàrees, 20 de camps de conreu i bosc. La Fundació ESICO va facilitar-los la casa on desenvolupar el projecte que havien concebut i que en aquell moment era del tot pioner a Catalunya. Tres canvis de paradigma el sustentaven: l'ecologisme, el pacifisme i el feminisme. Tres crítiques recurrents en el fer de G-Solís.
Amb una formació posterior en escultura a la Escuela de Arte y Superior de Diseño Gran Canaria, incorpora la sabata usada com a eix vertebrador del seu treball i com a símbol de les relacions de domini que la humanitat ha establert sobre el territori i els altres. «Descalços estem en el món; calçats estem sobre el món», afirma sovint. Entrevistat per Laurence Pissard al 2015, explicava: «Es dona per suposat que la primera funció del calçat és la protecció física. Crec que el primer home que es va calçar no ho va fer per protegir-se el peu». I en una entrevista posterior, aclaria: «Les sabates no estaven pensades per caminar. Abans de la Revolució Industrial, la majoria de la població anava descalça. A finals del XIX es va establir la diferència entre la sabata esquerra i la dreta, fins llavors usades indiferentment. I no va ser fins al XX quan l'objecte sabata es va globalitzar». Mentre feia una estada de recerca a Chhattisgarh, a l'Índia, l'eminent arqueòleg francès Jean Clottes va escriure a G-Solis. Li explicava que els guies tribals que els havien portat per la selva durant hores anaven descalços i no patien gens, però que avui dia la majoria de la gent, fins i tot en aquestes tribus llunyanes, va amb sabates tot i que no les necessita.
G-Solís ha realitzat performances en espais emblemàtics com La platja de Las Canteres a Gran Canària, la central nuclear Vandellós II, la badia de Palamós, Portlligat de Cadaqués, el port de Barcelona, la plaça Catalunya de Barcelona, el parc de l'Escorxador de Barcelona, a l'Aluna Art Fundation de Miami i a la Museumplein d'Àmsterdam. Impulsor del concepte «shoeing» (instal·lacions efímeres en context performatiu, sovint amb alumnes d'escoles d'art, més que una performance), ha dut a terme activacions de nocions derivades del seu treball com zapacoches, sabarques, saveles, anclades, shoeballoons, shoedrawings, shoetotems, en un entorn públic, festiu i sempre crític.
Ha presentat el seu treball en espais com la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria (2007), Centro de Grabado Contemporáneo de Santa Cruz de Tenerife (2007), Setba Zona d'Art de Barcelona (2009), les galeries Dolors Ventós de Figueres (2010) i Contrast de Barcelona (2013, 2020), i la Sala dels Trinitaris de Vilafranca del Penedès (2020). I en l'àmbit internacional, en espais com l'Instituto Cervantes de Lyon (2010), Life – the Gallery d'Àmsterdam (2012), Aluna Art Fundation de Miami (2014), Musée des Confluences de Lyon (2016), Lichtenwalde Castle & Garden de Niederwiesa, Alemanya (2017) i Edinburgh College of Art (2018). L'any 2015, el Musée International de la Chaussure de Romans, a França, va presentar Why Shoes?, una àmplia retrospectiva de la seva obra.
Referències
Categoria:Art d'acció Categoria:Artistes barcelonins contemporanis