El dolor pel canvi de temps, dolor meteorològic o dolor relacionat amb el temps, és un fenomen que es produeix en persones amb afeccions com l'artritis o lesions a les extremitats, que afirmen sentir dolor, amb els canvis en la pressió atmosfèrica, amb l'augment de la humitat o altres fenòmens meteorològics. La majoria de les persones que pateixen condicions com fibromiàlgies o artritis informen d'un augment del dolor, moderat o intens, que relacionen amb els canvis del temps.

Els símptomes de dolor també tenen lloc quan els nivells d'humitat augmenten o quan les precipitacions atmosfèriques manifesten un fort patró de canvis. Altres condicions informades en relació amb aquest tipus de dolor són per part de pacients amb lesions òssies, osteoporosi, fibromiàlgies, o amb la síndrome del túnel carpià. Les víctimes d'explosius també pateixen dolors similars per raó de les microfractures en el seu sistema ossi.

Rerafons miniatura|Alguns símbols del canvis meteorològics presumptes causants del dolor Una relació hipotètica entre els canvis de temps i el dolor s'ha documentat des de l'època romana clàssica, Hipòcrates, aproximadament al 400 aC, va ser el primer en afirmar que hi havia una relació causa/efecte entre ambdós fets. Testimonis anecdòtics de persones com Monica Seles, juntament amb dites populars com “mal als ossos, s'acosta pluja”, “sentir el canvi temps” o “migranya de tramuntana”, reforcen la creença general que aquest fenomen és real, malgrat la poca quantitat de proves científiques que ho confirmin.

El 1929 Rentshler va informar al Journal of the American Medical Association que hi havia proves sòlides sobre el fet que els canvis de pressió atmosfèrica són perjudicials per als pacients amb artritis. La Clínica Mayo, va certificar que les migranyes poden ser desencadenades per certs canvis meteorològics. El NHS va dir que "...es creu que els canvis meteorològics desencadenen canvis químics i elèctrics al cervell..." Malgrat aquestes afirmacions s'ha desencadenat una controvèrsia, atès que hi ha alguns científics que neguen qualsevol connexió entre el clima i el dolor, i conclouen que es deu en gran part a errors de percepció com el biaix de confirmació, amb la possible excepció dels esmentats mals de cap i migranyes.

Avaluació científica La primera publicació que va documentar un canvi en la percepció del dolor associat amb el clima va ser l'American Journal of the Medical Sciences el 1887. Aquest va incloure un únic informe d'un cas que descrivia una persona amb dolor de membre fantasma, i va concloure que "l'aproximació de tempestes, la disminució de la pressió atmosfèrica i la pluja s'associaven amb un augment de les queixes de dolor".

La majoria d'investigacions que examinen la relació entre el clima i el dolor han estudiat persones diagnosticades amb artritis . Després de revisar molts informes de casos, Rentshler va informar al Journal of the American Medical Association el 1929 que hi havia proves sòlides que "el clima càlid és beneficiós i els canvis de pressió atmosfèrica són perjudicials per als pacients amb artritis".

Segons la Clínica Mayo, les migranyes poden ser desencadenades per certs canvis meteorològics. El NHS va publicar aquesta afirmació "...es creu que els canvis meteorològics desencadenen canvis químics i elèctrics al cervell. Això irrita els nervis, provocant mal de cap". Un estudi del 2023 publicat a la revista de l'American Headache Society va trobar que "la baixa pressió atmosfèrica, els canvis de pressió atmosfèrica, l'augment de la humitat i les precipitacions estaven associats amb un augment del nombre de casos de mal de cap".

Controvèrsia Contradient l'afirmació de Rentshler de 1929 sobre el dolor relacionat amb els canvis de la pressió atmosfèrica, en un article del 2016 titulat "Do Your Aches, Pains Predict Rain?", el professor de ciències atmosfèriques Dennis Driscoll va declarar: "La gent ha d'adonar-se que els canvis de pressió atmosfèrica associats amb les tempestes són molt petits". Driscoll observa que els canvis de pressió atmosfèrica associats a una tempesta són aproximadament equivalents als que experimenta una persona en pujar o baixar amb ascensor desenes de pisos d'un edifici alt i, fins ara, no hi ha hagut cap informe a la literatura mèdica de persones amb artritis que hagin patit dolor en aquests desplaçaments en ascensor.

Tanmateix, un estudi publicat al British Medical Journal el 2017 va examinar els informes de dolor articular o d'esquena d'una gran mostra de visites mèdiques entre el 2008 i el 2012, segons els registres de Medicare, el sistema de salut dels EUA per a la gent gran i no va poder concloure cap resultat en comparar-los amb les dades de pluja registrades per l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA).

Tractament Medicaments Inicialment es recomanen diversos medicaments no opioides per tractar el dolor crònic, depenent de si el dolor és degut a danys tissulars o és neuropàtic.

Algunes persones amb dolor crònic poden beneficiar-se del tractament amb opioides, mentre que d'altres poden patir perjudicis.

A les persones amb dolor no oncològic que no han rebut ajuda amb medicaments no opioides se'ls podria recomanar que provi els opioides si no hi ha antecedents de trastorn per ús de substàncies ni cap malaltia mental actual.

Una revisió del 2023 va dir que el diagnòstic i el tractament del dolor crònic en el futur serien més personalitzats i basats en la precisió.

No opioides Inicialment, els esforços recomanats són teràpies no basades en opioides. El tractament no opioide del dolor crònic amb medicaments farmacèutics pot incloure el paracetamol (o enantium), l'ibuprofèn o els del tipus AINE.

Es poden utilitzar diversos altres medicaments no opioides, depenent de si el dolor és el resultat d'un dany tissular o és neuropàtic (dolor causat per un sistema nerviós danyat o disfuncional).

Hi ha proves limitades que el dolor oncològic o el dolor crònic per dany tissular com a resultat d'una afecció (per exemple, l'artritis reumatoide) es tractin millor amb opioides.

Per al dolor neuropàtic, altres fàrmacs poden ser més eficaços que els opioides, com ara els antidepressius tricíclics, els inhibidors de la recaptació de serotonina-norepinefrina i els anticonvulsius.

Alguns antipsicòtics atípics, com l'olanzapina, també poden ser eficaços, però l'evidència que ho avala es troba en etapes molt inicials. En dones amb dolor crònic, els medicaments hormonals com les píndoles anticonceptives orals ("la píndola") poden ser útils. Quan no hi ha evidència d'un únic tractament que sigui el més adequat, els metges poden haver de buscar un tractament que funcioni per a la persona en qüestió.

El nefopam es pot utilitzar quan les alternatives habituals estan contraindicades o són ineficaces, o com a teràpia complementària. Tanmateix, s'associa amb reaccions adverses als medicaments i és tòxic en cas de sobredosi.

Opioides En aquells casos que no s'han beneficiat d'altres mesures i no tenen antecedents de malaltia mental ni de trastorn per ús d'opioides, es pot intentar el tractament amb aquestes substàncies . Si no es produeix un benefici significatiu, es recomana que es deixin de prendre'ls. En aquells que prenen opioides, deixar de prendre'ls o disminuir-ne el consum pot millorar els resultats, incloent la disminució del dolor.

Algunes persones amb dolor crònic noten millores en un tractament amb opioides, com ara el tramadol i altres no, i fins i tot algunes es veuen perjudicades pel tractament. Els possibles danys inclouen la reducció de la producció d'hormones sexuals, hipogonadisme, infertilitat, sistema immunitari deteriorat, caigudes i fractures en adults grans, síndrome d'abstinència neonatal, problemes cardíacs, trastorns respiratoris del son, dependència física, addicció, abús i sobredosi.

És difícil per als metges predir qui utilitzarà opioides només per al control del dolor i qui desenvoluparà una addicció. També és difícil per als metges saber quins pacients demanen opioides perquè viuen amb una addicció als opioides. Retenir, interrompre o retirar el tractament amb opioides en persones que se'n beneficien pot causar danys.

Tractaments psicològics Els tractaments psicològics, incloent-hi la teràpia cognitivoconductual i la teràpia d'acceptació i compromís poden ser útils per poder millorar la qualitat de vida i reduir la interferència del dolor. S'han utilitzat enfocaments de tractament breus basats en la consciència plena, però encara no es recomanen com a tractament de primera línia. L'eficàcia del tractament del dolor basat en la consciència plena (MBPM) ha estat avalada per una sèrie d'estudis.

Entre la gent gran, les intervencions psicològiques poden ajudar a reduir el dolor i millorar l'autoeficàcia per al tractament del dolor. També s'ha demostrat que els tractaments psicològics són eficaços en nens i adolescents amb mal de cap crònic o afeccions mixtes de dolor crònic.

Exercici Tot i que l'exercici s'ha ofert com a mètode per disminuir el dolor crònic i hi ha algunes proves de beneficis, aquestes proves són provisionals. Per a les persones que viuen amb dolor crònic, l'exercici té pocs efectes secundaris.

Altres intervencions El tractament intervencionista del dolor pot ser apropiat, incloent-hi tècniques com ara injeccions de punts desencadenants, bloquejos neurolítics i radioteràpia. Tot i que no hi ha proves d'alta qualitat que donin suport a l'ecografia, s'ha descobert que té un petit efecte en la millora de la funció en el dolor lumbar crònic inespecífic.

Referències

Bibliografia Effect of atmospheric factors on the presentation of cerebrovascular accidents. López del Val LJ, Rubio E, Calatayud V, López del Val JA, Sánchez E.; Neurologia. 1991 Feb;6(2):52-5. Ischemic cerebrovascular accident and climatologic factors. Palao Sánchez A, Gracia Fleta F, Leiva Santana C.; Arch Neurobiol (Madr). 1989 May-Jun;52(3):161-5. Biometeorología y bioclimatología clínica : fundamentos, aplicaciones clínicas y estado actual de estas ciencias. PA Martínez-Carpio. Vol. 32. Núm. 05. 30 Septiembre 2003] Patología ambiental básica y aplicada. Augusto Corominas Vilardell, Pedro Antonio Martínez Carpio. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Centre d'Estudis Col·legials, 2003 - 178 páginas.

Enllaços externs Barometric Pressure Pain: How the Weather Can Affect Health // METEOAGENT Weather Headaches: How Rain and Barometric Pressure Affect Health // METEOAGENT

Categoria:Clima i salut Categoria:Dolor