Beavis and Butt-Head és una sèrie de televisió de dibuixos animats estatunidenca per al públic adult emesa pel canal de televisió MTV originalment entre 1993 i 1997, i posteriorment en forma de seqüeles. Va ser creada per Mike Judge, qui després va escriure i va produir la sèrie de televisió King of the Hill i la pel·lícula Office Space. La sèrie va influir en el llenguatge del jovent estatunidenc de la dècada del 1990. Beavis and Butt-Head va començar com un curtmetratge animat de Judge MTV Animation. Aquest capítol, anomenat Frog Baseball, va ser exhibit al festival Spike & Mike i al programa de MTV Liquid Television. El 1996 la sèrie va ser adaptada com a pel·lícula animada amb el títol de Beavis and Butt-Head Do America. El 2022, una segona pel·lícula de la sèrie va ser estrenada a la plataforma d'estríming Paramount+ amb el nom de Beavis and Butt-Head Do the Universe.

MTV va encarregar una sèrie completa que, al llarg de les set temporades, es va convertir en un dels seus programes més populars. La sèrie original va acabar el 1997, però s'ha reemprés tres vegades, primer el 2011 per a MTV i novament el 2022 per a Paramount+. El 5 de juny de 2024 es va confirmar que el 2025 s'emetrien nous episodis al canal de televisió Comedy Central, temporada que es va estrenar el 3 de setembre de 2025.

Argument Beavis i Butt-Head són dos adolescents poc entenimentats que viuen a la ciutat fictícia de Highland, a Texas. La revista musical Rolling Stone els va descriure com «sorollosament estúpids i exasperantment lletjos». Passen el temps veient la televisió, bevent, menjant, i emprenent aventures «mundanes i sòrdides», que sovint comporten vandalisme, abús, violència o crueltat cap als animals. Segons The Baltimore Sun, Beavis i Butt-Head «estan al costat equivocat quan es tracta de sexualitat i qüestions de gènere. El més amable que se'n pot dir és que són uns misògins inconscients». Quan Beavis consumeix grans quantitats de cafeïna o sucre, es transforma en Porculio, un alter ego hiperactiu. Al llarg de la sèrie, però, van desenvolupant personalitats més definides: Beavis és hiperactiu i considerablement menys intel·ligent que el seu millor amic Butt-Head, que és més relaxat i tendeix a ser la meitat més espavilada del duo.

La majoria dels episodis inclouen seqüències on Beavis i Butt-Head veuen videoclips i parlen sobre ells. Prefereixen vídeos amb «explosions, guitarres estrepitoses, crits i mort», de grups de rock com Butthole Surfers, Corrosion of Conformity i Metallica. Judge va explicar que veia Beavis i Butt-Head com «personatges força positius. En general pensen que tot és bastant genial. O, d'una manera o altra, tot fa fàstic». Va comentar que la seva percepció dels personatges va canviar amb els anys: «Quan vaig començar amb el primer programa, que va ser Frog Baseball, eren només dos tipus dels quals definitivament voldria mantenir-me'n allunyat… Però, al final de la sèrie, pensava que dos paios així almenys serien divertits per a seure a veure la tele». Judge va compondre la cançó principal de la sèrie, que s'inspira en «Gone shootin'» d'AC/DC . Més endavant va reconèixer que el riff de guitarra és de la mateixa cançó tocat al revés.

Desenvolupament esquerra|miniatura|Mike Judge és el creador de Beavis and Butt-Head i dona veu a la majoria dels personatges Beavis and Butt-Head va ser creada per l'animador estatunidenc Mike Judge després de graduar-se en física i tenir dificultats per a connectar amb el seu treball en informàtica. A finals dels anys 1980 va començar a fer curtmetratges animats pel seu compte i filmava els seus projectes amb una càmera Bolex de 16 mm. Va realitzar diversos curtmetratgess, incloent Frog Baseball, que va significar la primera aparició dels personatges. Judge va posar-se en contacte telefònicament amb alguns canals de televisió per a presentar-los el projecte i enviava cintes VHS amb còpies de les seves pel·lícules.

L'estil artístic de Beavis and Butt-Head va ser intencionadament disruptiu; Judge volia que semblés «dibuixat per una persona boja». La tira còmica Peanuts va ser una influència probable i el treball de línia i la sensibilitat d'esbós de Charles M. Schulz es van filtrar en el seu estil. També es va inspirar en el treball de John Kricfalusi i en l'animador texà Wes Archer i la seva pel·lícula Jack Mack and Rad Boy Go!. També va afirmar que la comèdia excèntrica de The Beverly Hillbillies va ser una influència destacada. Altres elements de l'entorn es deixen a la imaginació de l'espectador: es diu poc sobre les vides personals dels personatges o els seus pares, i no queda clar a quina casa estan els personatges vivint temporalment. Aquest aspecte de la sèrie també es va inspirar en Peanuts, on els personatges també semblen habitar un món liminal sense pares.

Al principi no s'esmentava en quin estat vivien, i Mike Judge va imaginar que vivien en un petit poble de Nou Mèxic. Però quan un artista de fons, sense el coneixement de Judge, va escriure «Texas» a les plaques de les matrícules, va decidir que viurien a Texas. MTV va comprar Frog Baseball i dos curts més per a emetre'ls com a part del programa d'animació nocturna Liquid Television, des d'on es va encarregar la sèrie.

Personatges Beavis i Butt-Head són dos adolescents la vida dels quals consisteix en veure la televisió, menjar porqueria (sovint nachos), beure refrescos, anar a centres comercials, escoltar heavy metal i rock dur, intentar «puntuar» (com diuen ells al fet de practicar sexe) i practicar l'onanisme. De vegades treballen en un local de menjar ràpid anomenat Burger World, on Beavis treballa com a cuiner i Butt-Head de caixer.

Beavis: és el més hiperactiu i, en general, menys intel·ligent del duo. Manifesta un entusiasme excessiu i s'excita amb freqüència, especialment quan parla de plans ambiciosos relacionats amb guanyar diners, el sexe o la violència, i Butt-Head hi sol respondre amb cops. Tot i que mostra conductes antisocials en menor mesura, és més benevolent que el seu company. El seu riure s'acompanya de grunyits. Generalment és maltractat per Butt-Head, encara que poques vegades li importa, ja que sol riure-se'n i en ocasions es molesta. Beavis té el costum de rascar-se les pilotes, igual que Butt-Head. Posseeix un alter ego quan ingereix grans dosis de cafè o sucre; en aquest estat, sol parlar del seu darrere o de la necessitat de paper higiènic. És més baix que Butt-Head i vesteix pantalons curts grisos i una samarreta blava amb el logotip de Metallica, encara que en certes joguines i videojocs se'l representa amb una samarreta que diu «Death Rock» per a evitar problemes de drets d'autor. Una curiositat d'aquest personatge és que sempre apareix amb el cap dibuixat de perfil, a diferència de Butt-Head, que es mostra de cara; això és especialment notori en les escenes en què mira la televisió. Butt-Head: és l'altre personatge principal al costat de Beavis i sol ser el líder del duo. És lleugerament més intel·ligent i pren les decisions del grup amb seguretat, sense importar com d'estúpides o ridícules puguin semblar. A diferència de Beavis, que s'entusiasma exageradament, Butt-Head manté un comportament més mesurat i normal. Porta aparells dentals, té el cabell castany pentinat enrere i ulls petits i ametllats. La seva vestimenta habitual consisteix en pantalons curts rojos i una samarreta negra amb el logotip d'AC/DC; igual que amb Beavis, en algunes joguines la samarreta es modifica a «Skull» per evitar problemes de drets d'autor. Tom Anderson: veí major de Beavis i Butt-Head que sovint els contracta per a fer tasques que acaben destruint el seu jardí, casa o pertinences. A causa de la seva visió deficient i senilitat lleu, poques vegades els reconeix o en recorda els noms. És veterà de la Segona Guerra Mundial i de la Guerra de Corea. David Van Driessen: professor de la Highland High School i l'única persona que es preocupa genuïnament per Beavis i Butt-Head. Mai no es rendeix en els seus intents educatius, encara que el duo se'n burla i és aliè a les seves bones intencions. Van Driessen és un hippie amb un comportament indulgent i plàcid. Els seus esforços per a ensenyar lliçons útils solen acabar en desastre, ja que el duo protagonista interpreta els missatges de manera incorrecta. Sovint toca cançons amb la seva guitarra acústica, fet que sol acabar en lesions greus, i fins i tot en situacions gairebé mortals. Ensenya matèries com biologia, art, animació, economia, salut, història, matemàtiques i literatura. Entrenador Buzzcut: professor a la Highland High School, enfadat, impacient i malhumorat. Veterà de la Guerra del Vietnam, odia el duo més que qualsevol altra persona. La seva assignatura principal és educació física. Director McVicker: director de la Highland High School i el personatge que més odia a Beavis i Butt-Head. En diversos episodis, el duo arruïna la seva vida sense intenció. És anomenat «Mc Dicker» pels protagonistes. Se'l mostra prenent medicació amb recepta i sense somriure; de vegades consumeix bourbon Old Crow. Al final de la primera temporada de la sèrie original, quan creu que Beavis i Butt-Head han mort, es mostra més tranquil i alegre. Mike Judge va declarar que es va inspirar en un director que va tenir a novè grau per a la veu i els gestos de McVicker, incloent la seva disfèmia i certs sorolls característics. Dària Morgendorffer: noia sarcàstica i aficionada al rock alternatiu. Va al mateix institut que Beavis i Butt-Head i és una de les poques persones que els percep tal com són. El duo l'anomena «Diarrea». Amb el temps, es va convertir en protagonista de la seva pròpia sèrie derivada, Dària. Va ser l'únic personatge creat a petició de MTV per a introduir un personatge femení capaç de tolerar i manejar el duo, idea que Mike Judge va acceptar i va implementar a la sèrie. Todd Ianuzzi: adult jove, rude, arrogant i pinxo. Encara que Beavis i Butt-Head l'admiren i intenten unir-se a la seva colla, Todd els menysprea i sovint els colpeja, aprofitant-se'n per a obtenir diners, menjar o un lloc segur davant d'altres colles o la policia. Stewart Stevenson: veí menor de Beavis i Butt-Head. Baixet, amb sobrepès i el cabell ros, vesteix una samarreta amb el logotip de la banda Winger. Creu que Beavis i Butt-Head són els seus millors amics, encara que ells no ho considerin així.

Llegat En 1995 Beavis i Butt-Head van protagonitzar un petit episodi de promoció del Ballbreaker Tour d'AC/DC. El 2012 TV Guide va classificar Beavis and Butt-Head com un dels 60 millors dibuixos animats de televisió de la història. IGN va classificar la sèrie com la cinquena millor caricatura de tots els temps en la seva llista de les 100 millors sèries animades.

Diverses sèries de televisió han fet paròdies o homenatges a la sèrie, entre elles Els Simpsons, Family Guy, Friends, Two and a Half Men, Frasier, Els padrins màgics, Roseanne, Tiny Toon Adventures, Big Mouth i Beverly Hills, 90210, entre d'altres.

En l'episodi del 13 d'abril de 2024 de Saturday Night Live, el convidat Ryan Gosling i l'actor habitual Mikey Day van aparèixer en un esquetx com a versions de carn i os de Beavis i Butt-Head. L'esquetx es va tornar viral i va rebre una gran cobertura mediàtica i elogis de la crítica. La parella va repetir els seus papers a la catifa vermella de l'estrena de la pel·lícula The Fall Guy.

Referències

Categoria:Sèries de televisió d'humor negre Categoria:Sèries de televisió estatunidenques en anglès Categoria:Sèries de televisió d'animació Categoria:Sèries de televisió començades el 1993 Categoria:Sèries de televisió ambientades als Estats Units Categoria:Sèries de televisió sobre adolescents