Vetëvendosje (, LVV o VV, és un partit polític socialdemòcrata d'esquerres a Kosovo. És membre de l'Aliança Progressista i observador al Partit dels Socialistes Europeus i a la Internacional Socialista.
Vetëvendosje es va fundar el 2005 com un moviment popular, antisistema i proindependència. Va guanyar protagonisme inicial amb protestes contra la Missió d'Administració Provisional de les Nacions Unides a Kosovo (UNMIK), i posteriorment va protestar contra el procés de negociacions entre les delegacions kosovars i Sèrbia sobre la independència de Kosovo, al·legant que el dret dels kosovars a l'autodeterminació no estava subjecte a l'aprovació de Sèrbia. Un punt d'inflexió important per a la posició de Vetëvendosje en la política de Kosovo va tenir lloc el 2010, quan el moviment va ampliar la seva activitat i es va registrar com a iniciativa ciutadana a la Comissió Electoral Central i es va presentar a les eleccions parlamentàries kosovars de 2010, on es va establir com el tercer partit polític més gran de Kosovo.
Vetëvendosje ha estat descrit com un moviment populista antisistema que mostra hostilitat cap als polítics de Kosovo, d'una banda, i cap als actors internacionals que tenen el poder executiu sobre Kosovo, de l'altra. Promou un ordre públic socialista i orientat al benestar, les llibertats polítiques i civils, així com l'autogovern i l'autodeterminació interns i locals. D'altra banda, Vetëvendosje dona suport a polítiques per enfortir l'estat de Kosovo, inclòs l'enfortiment de l'estat de dret, la policia i l'exèrcit, que des d'un sentit tradicional es considerarien idees de dretes. Malgrat la seva postura sobiranista, encara considera que Kosovo finalment s'hauria d'unificar amb Albània mitjançant un referèndum, com a expressió de la voluntat del poble de Kosovo. També han estat descrits com un moviment nacionalista albanès, amb els seus punts de vista emmarcats principalment en la història albanesa i les injustícies percebudes per l'estat serbi al poble de Kosovo. Veuen tots els ciutadans de Kosovo, inclosos els serbis de Kosovo, com a víctimes de l'agressió de Sèrbia.
Vetëvendosje és actualment el partit polític més gran de Kosovo, havent guanyat 58 escons a les eleccions parlamentàries kosovars de 2021 juntament amb la llista Guxo! de Vjosa Osmani. Està al govern en coalició amb les minories no sèrbies. El líder de Vetëvendosje, Albin Kurti, és el primer ministre de Kosovo.
Història Establiment i primeres accions miniatura|267x267px|Grafiti amb el lema "Sense negociacions, autodeterminació" darrere l'estàtua de Bill Clinton a Pristina Vetëvendosje té les seves arrels en la Kosova Action Network (KAN), fundada el 1997, un grup de base que promou la ciutadania activa i la participació política directa de les masses. KAN va ser fundada als Estats Units per un grup d'activistes internacionals que van donar suport a les protestes estudiantils de 1997 a Kosovo contra l'ocupació del campus de la Universitat de Pristina per la policia iugoslava. Durant la guerra de Kosovo, KAN va participar en la documentació de crims de guerra i durant el 1999 i el 2000 KAN va fer campanya per l'alliberament dels presoners de guerra albanesos detinguts per Sèrbia. El 2003, KAN va traslladar la seva seu a Kosovo. El 10 de juny de 2004, activistes de KAN liderats per Albin Kurti van protestar contra la Missió d'Administració Provisional de les Nacions Unides a Kosovo (UNMIK), criticant ferotgement el seu caràcter "antidemocràtic", a causa de la seva manca de responsabilitat davant els ciutadans kosovars. miniatura|267x267px|Grafiti a Pristina el 2007 que deia "Jo voto, tu votes, ell/ella vota, nosaltres votem, tu votes, ells es beneficien" que demanava als ciutadans que boicotegessin les properes eleccions. El 12 de juny de 2005, activistes de la KAN van escriure el lema "Jo Negociata - VETËVENDOSJE!" (albanès per a "Sense negociacions - AUTODETERMINACIÓ!") a les parets de la UNMIK, marcant la transformació oficial de la KAN a Vetëvendosje. A continuació, es van establir centres Vetëvendosje a la majoria de municipis de Kosovo i en països amb una diàspora albanesa significativa. El 25 de juliol de 2005, activistes de Vetëvendosje van distribuir còpies de la Resolució 1514 de l'ONU davant de la seu de la UNMIK per "recordar-li" que el dret de Kosovo a la independència estava garantit per aquesta resolució.
Manifestació del 2007 El 10 de febrer de 2007, Vetëvendosje va organitzar una gran manifestació contra el Pla Ahtisaari i contra el procés de descentralització. A la manifestació van assistir més de 60.000 persones i va tenir lloc als carrers de Pristina. La policia antiavalots de la UNMIK es va desplegar després que els manifestants presumptament planegessin assaltar les oficines governamentals. La policia de la UNMIK va disparar gas lacrimogen i bales de goma contra la multitud, cosa que va provocar el caos. Dos manifestants van ser assassinats per la policia. El primer manifestant va morir mentre era a la multitud, mentre que el segon manifestant s'amagava del gas lacrimogen dins de l'Hotel Iliria quan va rebre un tret al cap. A part de les dues morts, la protesta va provocar set ferits greus i 73 ferits lleus. Un manifestant que va rebre un tret al costat del cor va sobreviure després d'un llarg estat de coma i va haver de conviure amb el projectil dins del pit fins a la seva mort natural el 2020.
La independència de Kosovo i l'entrada de Vetëvendosje en la política activa Els líders kosovars van acceptar el Pla Ahtisaari i Kosovo va declarar la seva independència el febrer de 2008. La independència va ser supervisada inicialment per la Unió Europea a través del seu Representant Civil Internacional per a Kosovo (ICRK). Vetëvendosje va argumentar que Kosovo havia passat de l'administració de la UNMIK a l'administració de la UE i que, de fet, res no havia canviat. També es va oposar a la idea que Kosovo fos un país multiètnic, subratllant que, amb albanesos que constitueixen més del 90% de la població, Kosovo era un dels països ètnicament més homogenis d'Europa, i que les minories s'haurien d'integrar mitjançant el desenvolupament socioeconòmic, no dividint les persones segons línies ètniques.
L'establiment del bloc de l'oposició (2014-2017) A les eleccions parlamentàries kosovars de 2014, Vetëvendosje va emergir com el tercer partit més gran, obtenint només el 13,59% del total de vots. El PDK va quedar primer, però aquesta vegada no tenia el nombre necessari de diputats per formar govern, donant l'oportunitat al segon partit més gran, la Lliga Democràtica de Kosovo (LDK), d'establir el govern si el PDK fracassava. L'LDK va formar una coalició amb l'Aliança per al Futur de Kosovo (AAK) i la Iniciativa (NISMA), i Vetëvendosje va donar suport a la coalició però es va negar a unir-s'hi, a causa del suport que la coalició tindria de la Llista Sèrbia. En general, la coalició i els seus partidaris tenien més de 2/3 dels escons a l'Assemblea i semblava probable que establirien el proper govern si el PDK fracassava. Ramush Haradinaj, de l'AAK, era el candidat de la coalició a primer ministre.
L'ascens al poder A les eleccions parlamentàries kosovars del 2017, Vetëvendosje gairebé va duplicar la seva mida i va obtenir el 27,49% dels vots, però va quedar per darrere de la coalició preelectoral PDK-AAK-NISMA, recentment formada. Inicialment, la coalició guanyadora no tenia el nombre necessari de diputats per establir el govern, però va aconseguir-ho després de treure alguns diputats de la coalició de l'LDK. El nou govern liderat per Ramush Haradinaj era feble i es va esfondrar el 2019 després de la dimissió de Haradinaj. Això va preparar el camí per a les noves eleccions parlamentàries kosovars del 2019, després de les quals Vetëvendosje va emergir com el primer partit després d'una cursa molt ajustada amb l'LDK.
Fusions amb altres partits i l'escissió del PSD The New Spirit Party () es va fusionar amb Vetëvendosje el 31 de març de 2011. El líder del Partit del Nou Esperit, Shpend Ahmeti, va esdevenir vicepresident de Vetëvendosje i va guanyar les eleccions locals a Pristina el 2013. Va ser reelegit com a alcalde de Pristina el 2017, abans de deixar Vetëvendosje poc després de les eleccions per unir-se al Partit Socialdemòcrata de Kosovo (PSD) a principis del 2018.
Governs d'Albin Kurti miniatura|Albin Kurti en 2023 El 3 de febrer de 2020, Albin Kurti, guanyador de les eleccions legislatives kosovars de 2019 va ser elegit primer ministre de Kosovo amb 66 vots a favor i 10 abstencions, 34 diputats de l'oposició van boicotejar la votació i van abandonar l'edifici de l'assemblea de Kosovo. Una de les primeres decisions de Kurti i el seu gabinet va ser derogar l'increment salarial impopular concedit als ministres pel govern anterior de Ramush Haradinaj i retornar els sous al seu import anterior. Com a resultat, el salari mensual del primer ministre fixat en 2.950 € tornava a 1.500 € per a Kurti. Com a part de la plataforma política del seu govern, Kurti pretén introduir un període de tres mesos de servei de reclutament militar a Kosovo, considerant que és important per a la defensa del país.
El 30 d'abril de 2020, el president de Kosovo, Hashim Thaçi va encarregar a Avdullah Hoti la formació d'un nou govern després que el gabinet de Kurti perdés una moció de censura al Parlament, però l'1 de maig el Tribunal Constitucional va suspendre l'aplicació del decret presidencial fins al 29 de maig de 2020 i el 28 de maig va valorar que el president havia actuat d'acord amb la Constitució. El tribunal suprem de Kosovo va dictaminar el desembre que el país havia de celebrar noves eleccions generals després d'invalidar l'elecció del govern del juny pel vot d'un diputat que des de llavors va estar empresonat.
El 26 de gener de 2021, el panel de queixes electorals de Kosovo va prohibir a Kurti presentar-se a les eleccions legislatives kosovars de 2021, ja que havia estat condemnat per un delicte menys de tres anys abans de les eleccions. Malgrat això, Vetëvendosje va guanyar per contundència amb el 50,28% dels vots. Kurti va ser elegit primer ministre de Kosovo per segona vegada el 22 de març de 2021 amb 67 membres de l'assemblea votant a favor i 30 en contra.
A les eleccions legislatives kosovars de febrer de 2025 cap partit va obtenir la majoria absoluta però el partit Vetëvendosje del primer ministre Kurti va seguir sent el partit més nombrós; la participació va ser del 46,55%. El 26 d'octubre Kurti no va obtenir suficient recolzament en la votació per ser investit primer ministre, i tampoc ho aconseguí Glauk Konjufca, un altre membre de Vetëvendosje, el 19 de novembre, i es van convocar noves eleccions al desembre.
En les eleccions de desembre de 2026 Vetëvendosje va fregar la majoria absoluta, i el 12 de febrer de 2026 Kurti aconseguí ser nomenat primer ministre per tercera vegada amb 66 vots a favor i 49 en contra, amb un govern de coalició de Vetëvendosje, Guxo, Alternativa, Partit Democràtic Turc de Kosovo (KDTP), Nova Iniciativa Democràtica de Kosovo (IRDK), Vakat i Per la Llibertat, la Justícia i la Supervivència (ZSPO) amb un programa de govern d'incrementar la despesa militar i cercant la normalització de les relacions amb Sèrbia. Després que el mandat de la presidenta Vjosa Osmani s'esgotés el 4 d'abril de 2026, el primer ministre Albin Kurti no va poder aconseguir el suport de l'oposició per al seu candidat a cap d'estat i la presidenta en funcions Albulena Haxhiu va convocar eleccions anticipades per al 7 de juny.
Plataforma del partit