La casa-fàbrica Viladomat era un edifici actualment desaparegut, situat al carrer de les Ramelleres, 19 del barri del Raval de Barcelona, just al costat de la Casa de la Misericòrdia.
Història i descripció A principis del , el gerrer Sever Viladomat era establert al carrer de les Ramalleres. El seu fill Manuel Viladomat i Ferrer, casat amb Raimunda Paxau (o Peixau), era també gerrer,AHPB, notari Tomàs Casanovas i Forès, manual 1.031/28 (1a part), f. 100-102v, 01-11-1786. Testament de Marià Viladomat i Ferrer. i el 1786 va demanar permís per a reconstruir la finca amb planta baixa i tres pisos. La nissaga continuà amb Domènec Viladomat i Paxau, a qui el 1821, el mestre de cases Francesc Mestres li va cobrar poc més de 2.000 lliures per diverses obres a la casa-fàbrica.AHPB, notari Josep Fontrodona i Minguella, notari 1.158/23, f. 23-24v, 29-01-1821.
El desembre del 1839, la seva vídua Rita Cuadros va demanar permís per a instal·lar-hi una màquina de vapor de 25 CV a la casa-fàbrica, que tenia llogada a la societat Llavallol i Vigo.AHCB, C-XIV Obreria C-135, 28-12-1839. Segons el plànol adjunt, hi havia un cos destinat a habitatges de 21 m de façana al carrer de les Ramelleres, on residia Joan Vigo, i dues «quadres» de 6 m d'amplada i més de 40 de llargada. Poc després, l'agost del 1840, va demanar novament permís per a eixamplar el portal principal, segons el projecte del mestre d'obres Narcís Nuet.AHCB, C-XIV Obreria C-135, 05-08-1840.
Pel que sembla, Josep Llavallol (o Llavayol) era tintorer de cotó vermell, i segons la Guía de forasteros en Barcelona del 1842 també tenien un prat de blanqueig al carrer del Peu de la Creu i una fàbrica de teixits al carrer de la Riereta. El març del 1848, i a causa d'un deute de 1.292 duros amb el comerciant Sebastià Soler i Riba (pare de Francesc Soler i Rovirosa) per la compra de cotó americà, els utensilis (un manuar amb banc de fusta i una metxera de ferro colat) li foren embargats i finalment subhastats l'octubre del 1850, essent adquirits per la raó social Vigo Germans (Salvador i Joan) per 6.750 rals. El 2 d'octubre del 1851 s'hi va produir un incendi que va destruir l'últim pis d'una de les «quadres»; tot i això, la seva fàbrica hi va funcionar uns anys més.
miniatura|Quarteró núm. 55 de Garriga i Roca (c. 1860) Quan Rita Cuadros es va casar en segones núpcies, la propietat va passar (bo i seguint les disposicions testamentàries del seu difunt marit) a mans del seu fill Domènec de Guzman Viladomat i Cuadros, que el 1869 la va hipotecar. La finca era descrita aleshores com: «[…] contiene unos veinte y siete mil trescientos sesenta y nueve palmos superficiales, compuesta de bajos con un almacén y un patio en el que hay diez cuadras, tres tiendas, un piso primero, dos segundos y tres cuartos [...]».AHPB, notari Francesc Bellsollell i Mas, manual 1.330/29, f. 155-161, 10-07-1869. El 1877 es va autoritzar la Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona, aleshores instal·lada a la veïna Casa de la Misericòrdia, a llogar-ne la «quadra» dreta.
A finals del i principis del , el propietari era Anselm Badia, fill de Josep Oriol Badia i Juncà, fundador del Vapor Badia de Sabadell. En aquesta època s'hi instal·là la fàbrica de pianos d'Ortiz i Cussó (després Cussó SFHA), que també abastava la finca del costat (núms. 21-25): «Ortiz y Cussó, sociedad Franco-Hispano Americana para la construccion de pianos y armoniums y almacen de maderas.» El 1912, amb el trasllat de la producció a una nova fàbrica (actualment desapareguda) a l'illa dels carrers de la Indústria, Independència, Claudio Coello (actualment Sant Antoni Maria Claret) i Catalunya (actualment Dos de Maig), els edificis del carrer de les Ramelleres foren posats en venda.
Posteriorment, el conjunt passà a mans d'Energía Eléctrica de Cataluña (companyia que acabaria essent absorbida per FECSA el 1957), que enderrocà el casal del carrer de les Ramelleres, deixant-hi només les «quadres». Finalment, tots aquests edificis van ser enderrocats a principis del per a la construcció de les noves facultats de Filosofia i Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.
El 2005, una intervenció arqueològica al solar, motivada per la instal·lació d'un transformador elèctric, hi va trobar un abocador de ceràmica vinculat a un obrador de terrissa, datat a la segona meitat del .
Referències
Vegeu també Mas Viladomat (Guinardó) Casa Antoni Tarrés Casa-fàbrica Alier
Bibliografia
Viladomat Categoria:Fàbriques tèxtils de Barcelona Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts