(nascuda Priscilla Fairfield) va ser una astrònoma estatunidenca, i l'esposa de l'astrònom d'origen neerlandès Bart Bok, director de l'Observatori de Mont Stromlo (Austràlia) i més tard de l'Observatori Steward d'Arizona (Estats Units d'Amèrica).

El seu harmoniós matrimoni va acompanyar les quatre dècades de la seva estreta col·laboració científica, en què «és difícil i inútil separar els assoliments d'ella dels d'ell». Van ser coautors d'una sèrie d'articles acadèmics sobre cúmuls estel·lars, magnituds estel·lars i l'estructura de la Via Làctia. Els Boks van mostrar un gran entusiasme mutu per explicar l'astronomia al públic: descrits com a «venedors de la Via Làctia» per The Boston Globe, el seu llibre d'interès general The Milky Way va passar per cinc edicions i es va dir que era «un dels textos astronòmics més reeixits mai escrits».

Joventut i investigacions La família de Fairfield vivia a Littleton, Massachusetts, on el seu pare era ministre unitari. Va treballar per poder pagar les taxes de matrícula a la propera Universitat de Boston. Els caps de setmana, subornava al vigilant perquè li permetés l'accés al telescopi solar de la Universitat al terrat (un telescopi que més tard va rebre el seu nom en honor seu). Va publicar un article sobre observacions de taques solars a Popular Astronomy el 1916.

Fairfield va emprendre els seus estudis de postgrau amb W. W. Campbell de Observatori Lick, i després de graduar-se a la UC Berkeley el 1921 va ser rebutjada d'una feina a la General Electric Company quan va declarar que volia ser astrònoma en un futur. Va rebutjar dues ofertes de la Costa Oest a favor de l'Observatori del Smith College de Massachusetts. Allà va començar a treballar en estrelles variables RR Lyrae els caps de setmana amb Harlow Shapley i Bertil Lindblad a l'Observatori de la Universitat Harvard.

Fairfield era professora ajudant d'astronomia quan va assistir a la Tercera Assemblea General de la Unió Astronòmica Internacional (IAU) a Leiden (Països Baixos), el 1928. L'astrònom del seu comitè de recepció assignat era un jove estudiant graduat, Bart Bok, deu anys més jove que ella. Al final de la conferència, Bart Bok li va proposar matrimoni, però Priscilla no va acceptar pel fet que no desitjava casar-se amb pressa, van mantenir correspondència al llarg de tot el següent any.

Al cap de catorze mesos, Bok va interrompre els seus estudis de tesi a Groningen amb Piet van Rhijn i es va traslladar a través de l'Atlàntic cap a Harvard per invitació de Harlow Shapley, el director de l'observatori de Harvard. Es van casar el 9 de setembre de 1929, tres dies després de l'arribada de Bok als Estats Units d'Amèrica, a casa del seu germà a l'estat de Nova York. Shapley tenia alguns dubtes sobre Bok al principi, i es va mostrar protector amb Priscilla, que considerava la seva protegida. Harvard Van romandre a Harvard durant els vint-i-cinc anys següents. Bart Bok va ser promogut de manera constant a través dels rangs acadèmics de la Universitat Harvard. Priscilla va continuar investigant i escrivint, però sense cobrar, una situació recolzada per Shapley, a qui Bart va descriure com «bastant barata a l'hora de contractar gent». Els Bok van tenir dos fills; un fill, John, el 1930 i una filla, Joyce, el 1933. Priscilla va ser la mestressa de casa fins que els seus fills van acabar l'escola secundària i va publicar menys investigacions en aquest període, tot i que la divulgació pública dels Bok sovint es feia conjuntament.

El seu matrimoni va iniciar una estreta col·laboració científica que s'allargaria durant les properes quatre dècades, en la qual «és difícil i inútil separar els assoliments d'ella dels d'ell». Van ser coautors d'una sèrie d'articles acadèmics sobre cúmuls estel·lars, magnituds estel·lars i l'estructura de la Via Làctia. El seu entusiasme per explicar l'astronomia al públic va fer que fossin ben coneguts: van ser descrits com «venedors de la Via Làctia» per The Boston Globe el 1936.

El seu treball principal conjunt va ser un llibre de text de pregrau i un llibre de divulgació científica, The Milky Way (La Via Làctia), descrit com «un dels textos astronòmics més reeixits mai escrits», que va tenir cinc edicions després de la seva publicació inicial el 1941 i va ser traduït a molts idiomes. L'escriptura d'aquest llibre, començada el 1937, va ser compartida per parts iguals segons Bart:

Austràlia El 1957, els Bok van marxar cap a Austràlia, on Bart va ocupar el càrrec de director de l'Observatori Mont Stromlo a Canberra. En els seus nou anys a Austràlia, Bart va establir un programa de postgrau a Stromlo, va obtenir fons del primer ministre de l'època, Robert Menzies, per a un nou telescopi a Stromlo, va establir un observatori de camp a Siding Spring i va establir les bases per a la creació del Telescopi anglo-australià. Això no va deixar gaire temps per a la recerca en astronomia; Priscilla va passar moltes nits al telescopi Stromlo observant i després analitzant les seves dades. Això s'adaptava al seu major interès en observacions bàsiques, com ara determinar posicions estel·lars i proporcionar magnituds calibrades.

La seva relació estreta i obertament amorosa va donar suport als seus esforços científics; sovint es va veure la parella caminant pel Mont Stromlo agafats de la mà, en plena conversa. La personalitat tranquil·la i empàtica de Priscilla complementava i temperava l'enèrgic i efervescent dinamisme de Bart.

En les edicions posteriors del seu llibre, els Bok van haver de fer grans canvis per adaptar-se al ràpid progrés de l'astronomia galàctica. L'accessibilitat del text per al públic en general va ser especialment important per a Priscilla, segons Bart:

Retorn als Estats Units d'Amèrica El 1966, els Bok es van traslladar als Estats Units d'Amèrica perquè Bart ocupés la direcció de l'Observatori Steward d'Arizona, que va ocupar fins al 1970. Priscilla va patir un ictus el 1972; la seva salut va decaure en els anys següents, i Bok va renunciar al seu càrrec de vicepresident de la IAU el 1974 i es va dedicar a la seva cura.

Priscilla va morir d'un atac de cor el novembre de 1975.

Reconeixements Bok és commemorat per l'asteroide (2137) Priscilla, nomenat després de la seva mort.Per a (2137) Priscilla, la citació del nom diu en part: «Amb el seu marit, Bart J. Bok, va participar en quatre dècades de fructífera investigació galàctica, primer a l'Observatori de la Universitat Harvard, després a l'Observatori Mt. Stromlo, Observatori Steward, amb visites més breus a altres llocs. També li va agradar ensenyant cursos d'astronomia successivament a Smith College, Wellesley College i Connecticut College for Women. Juntament amb el seu marit va preparar diverses edicions de La Via Làctia, un títol popular als Harvard Books on Astronomy». Els Boks són commemorats conjuntament per les seves contribucions científiques amb un cràter de 43 km de diàmetre de la Lluna i per un asteroide descobert per Elizabeth Roemer el 1975, (1983) Bok. Per a (1983) Bok, la citació del nom diu en part: «Aquest és el primer planeta menor descobert amb el telescopi de 229 cm de l'Observatori Stewart que es numera. Rep el nom dels Boks en reconeixement del seu paper a l'hora de posar en funcionament el gran reflector de l'Observatori Steward i pel seu suport al treball astromètric sobre cometes, planetes menors i satèl·lits. Aquest planeta menor estava en declinació molt al sud en el moment del descobriment (i les observacions a Wellington van ser importants per obtenir una òrbita fiable). Això també està en associació adequada amb els Bok, que han dedicat molts esforços a estudiar l'estructura de la Via Làctia del sud i a fomentar l'astronomia a l'hemisferi sud».

La Societat Astronòmica del Pacífic i la Societat Astronòmica Americana atorguen dos premis (Premi Priscilla i Premi Bart Bok) cada any a projectes relacionats amb l'astronomia a la Fira Internacional de Ciència i Enginyeria d'Intel, en reconeixement de la defensa dels Boks per a l'educació en astronomia i el treball de divulgació científica.

La Universitat Nacional Australiana atorga cada any el Premi Priscilla Fairfield Bok a una estudiant de ciències de tercer any.

La biblioteca principal del Institut de Recerca en Astronomia de Monterey rep el nom de Priscilla Bok en reconeixement de la seva donació dels llibres que la van iniciar i al primer suport que Boks va donar a l'Institut.

Publicacions

Notes

Referències

Bibliografia

Categoria:Astrònoms estatunidencs Categoria:Divulgadors científics estatunidencs Categoria:Escriptors estatunidencs morts al segle XX Categoria:Escriptors estatunidencs nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1896