Lespiner cuagrís meridional Rev. 29/04/2021 (Xenerpestes singularis) és una espècie passeriforme d'ocell de la família dels furnàrids (Furnariidae).
Descripció L'espiner cuagrís meridional fa uns 11,5 cm de llargada i pesa aproximadament 12 g. És un furnàrid diminut que recorda una boscarla. No presenta dimorfisme sexual. Els adults presenten la zona entre el bec i l'ull (lores) de color beix i grisenc, i una fina cella de color blanc beix sobre la cara predominantment grisa. La part anterior del capell és de color rogenc amb estries negres, mentre que la part posterior del capell, el dors, el carpó i la cua són de color gris oliva. Les ales són fosques, amb les cobertores de color gris marronós i les vores de les plomes de vol fines i de color marró mitjà. Les parts inferiors són de color blanc cremós amb estries grises difuses. L'iris és de color gris marronós; la maxil·la, gris pissarra a negre; la mandíbula, de color crema a gris pàl·lid; i les potes i els peus, de color marró oliva. Els exemplars joves es diferencien dels adults perquè presenten bandes grises en lloc d'estries a les parts inferiors.
Distribució i hàbitat L'espiner cuagrís meridional es troba als contraforts orientals dels Andes, des de la província de Napo (Equador) fins una mica més al sud, al nord del Perú. Habita l'interior i les vores del bosc montà humit. Pel que fa a l'altitud, es distribueix entre els 1.000 i els 1.600 m a l'Equador i entre els 1.050 i els 1.700 m al Perú.
Comportament Desplaçaments L'espiner cuagrís meridional és una espècie resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.
Alimentació S'alimenta d'artròpodes. Cerca aliment a gran alçada, al subdosser i al dosser del bosc. Ho fa en solitari, en parelles o en petits grups familiars, i s'incorpora fàcilment a estols mixtos d'alimentació. Captura preses del fullatge, tant viu com mort —de vegades penjant cap per avall a la cara inferior de les fulles—, i també en recull de branquillons i branques petites.
Reproducció Sembla que l'època de reproducció de l'espiner cuagrís meridional comença al gener amb la construcció del niu. El niu és una gran bola de branquillons penjada d'una branca. No se sap res més sobre la biologia reproductiva.
Vocalització El cant de l'espiner cuagrís meridional és «un trinat llarg i sec, gairebé semblant al d'un insecte i amb un cert aire trèmul, que dura 5 segons o més: "tzzzzzzzzzzzzzzzz". El crit és un «tsit» sec.
Estat de conservació La UICN ha classificat l'espiner cuagrís meridional com a espècie gaire amenaçada. És escassa i de distribució local dins l'àrea de distribució, que és força limitada; es desconeix la mida de la població, però es creu que està disminuint. «Els seus hàbitats estan sotmesos a una forta pressió a causa de la transformació del terreny per a l'agricultura i les pastures ramaderes, les activitats mineres i l'explotació forestal, amb una destrucció generalitzada provocada per petits agricultors i productors de te i cafè.»
Taxonomia i sistemàtica L'espiner cuagrís meridional va ser descrit per primer cop l'any 1885 per l'ornitòleg alemany Hans von Berlepsch i el polonès Władysław Taczanowski amb el nom científic Synallaxis singularis i la localitat tipus "Mapoto, 7000 peus (2130 m), Ambato, Tungurahua, Equador".
Comparteix el gènere Xenerpestes amb X. minlosi (difereixen en la distribució altitudinal) i, conjuntament, són espècies germanes de l'espiner sedós (Metopothrix aurantiaca).
Etimologia El nom genèric Xenerpestes combina les paraules del grec antic «ξενος/xenos» que significa “estranger”; i «ἑρπηστης /herpēstēs», “animal que s'arrossega” que alhora deriva de «ἑρπω/herpō», “arrossegar-se”.
L'epítet específic singularis prové del llatí «singularis» que significa “únic”, “extraordinari” que deriva de «singulus», “individual”.
Subespècies L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.
Referències
Categoria:Furnarins Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud