El cisteller senzill Rev. 29/04/2021 (Thripophaga fusciceps) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae).
Descripció El cisteller senzill fa entre 16 i 18 cm de llargada i pesa entre 23 i 24 g. No presenta dimorfisme sexual. Els mascles adults de la subespècie nominal tenen una cella pàl·lida i poc marcada, i també una fina línia fosca que travessa l'ull sobre la cara que és d'un to gris marronós clar. La coroneta és de color marró grisenc clar amb lleugeres marques de to ocre. La part superior del dors és marró grisenca clara i esdevé marró rogenc a la part inferior de l'esquena, al carpó i a les cobertores supracaudals. La cua és de color rogenc. Les ales són majoritàriament de color rogenc fosc, amb les puntes de les plomes de vol de color marró fosc. El mentó és de color marró ocre clar, mentre que la gola, el pit i el ventre són de color marró clar amb algunes estries pàl·lides i difuses; els flancs i les cobertores infracaudals són d'un marró lleugerament més fosc. (Alguns individus presenten parts inferiors més grisenques.) L'iris és molt variable; el maxil·la va del color camussa blavós al gris clar, la mandíbula del gris clar al blavós clar, i les potes i els peus varien del verd oliva al verd oliva groguenc. Les femelles tenen el front i les parts inferiors més clars que els mascles. Els exemplars juvenils presenten un motejat lleu, en lloc d'estries, a la gola i al pit.
La subespècie T. f. dimorpha és considerablement més petita que la nominal i força variable pel que fa al color. En general, és molt més fosca que la nominal, amb una cella poc marcada o inexistent, el dors d'un to rogenc intens i les parts inferiors que poden ser més rogencs, més marrons o més grisenques que les de la nominal. T. f. L' obidensis és, en general, d'un color marró encara més fosc que dimorpha i té les parts inferiors completament marrons.
Distribució i hàbitat El cisteller senzill es distribueix de forma disjunta, a l'est d'Equador, nord-est i sud-est del Perú, nord de Bolívia i centre est de l'Amazònia brasilera.
Habita boscos tropicals perennifolis i boscos de ribera, principalment la várzea i la zona de transició entre aquesta i paisatges més secs. També es troba en boscos caducifolis més secs. Tendeix a preferir les vores del bosc i les zones amb embulls densos de lianes. Pel que fa a l'altitud, viu entre els 50 i els 500 m.
Comportament Desplaçaments El cisteller senzill és resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.
Alimentació S'alimenta d'artròpodes. Acostuma a buscar aliment en parelles o en petits grups, sovint formant part d'estols mixtos d'alimentació. Busca aliment a tots els nivells, des del sotabosc fins al subdosser forestal. Captura les preses entre les fulles seques, restes vegetals i branques petites mentre es desplaça acrobàticament per les branques i, sobretot, entre les lianes.
Reproducció El niu és una estructura esfèrica feta de branquillons i material vegetal tou, amb dos tubs d'entrada situats a la part baixa del lateral, i es col·loca a la forqueta d'una branca del dosser arbori. No se sap res més sobre la biologia reproductiva de l'espècie.
Vocalització El cant de la subespècie nominal de "comença amb notes seques i espaiades semblants a un tic-tac, que s'acceleren i pugen fins a notes extremadament agudes, per després descendir en ràfegues de notes curtes i entretallades". El de T. f. dimorpha és "un brunzit descendent, fort i agut". El de T. f. obidensis consisteix en un "xerroteig molt rítmic amb sons de sonall afinats". Les tres subespècies solen cantar a duo.
Estat de conservació La UICN ha classificat el cisteller senzill en la categoria de risc mínim. Té una àrea de distribució àmplia, però fragmentada i una mida de població desconeguda, tot i que es creu que és estable. No se n'ha identificat amenaces immediates. Es considera una espècie rara i de distribució local.
Taxonomia i sistemàtica El cisteller senzill va ser descrit per primera vegada pel zoòleg britànic Philip Sclater el 1889 sota el mateix nom científic Thripadectes fusciceps i la localitat tipus "Bolívia" restringida més tard a la desembocadura del riu Chapare, Cochabamba, Bolívia, per Bond i de Schauensee.
Anteriorment va estar col·locada en el gènere Phacellodomus per alguns autors. Les subespècies varien notablement en la mida, cosa que, aliada al patró anòmal de distribució i la peculiar combinació d'hàbitats, podria suggerir que les tres formes són espècies separades, encara que les diferències vocals semblen ser força subtils; són necessaris més estudis. Atès que les subespècies difereixen en grandària i estan molt separades geogràficament, alguns autors suggereixen que s'haurien de considerar espècies independents.
Etimologia El nom genèric Thripophaga prové del grec antic «θριποφαγος/thripophagos» que significa “menjant cucs de la fusta” i es compon de «θριψ/trips», «θριπος/thripos», “corc de fusta”; i «-φαγος/-phagos», “-menjar” que alhora deriva de «φαγειν/fageïna», “per menjar”.
L'epítet específic fusciceps prové del llatí «fuscus» que significa “fosc”, “marró”; i de «-ceps», “-amb el cap” que deriva de «caput», «capitis», “cap”.
Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen tres subespècies:
T. f. dimorpha (Bond & Meyer de Schauensee, 1941) ─ per separat, a l'est de l'Equador i al nord-est i sud-est del Perú. T. f. obidensis (Todd, 1925) ─ centre del Brasil, al llarg del curs baix del riu Madeira i del curs mitjà del riu Amazones, als estats d'Amazonas i Pará. T. f. fusciceps (Sclater, 1889) ─ nord de Bolívia, als departaments de Beni, La Paz i Cochabamba.
Referències
senzill Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud