El cisteller de l'Amacuro Rev. 29/04/2021 (Thripophaga amacurensis) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae). És una espècie que ha estat descrita fa poc temps.SL Hilty, D Ascanio et A Whittaker. 2013. A new species of softtail (Furnariidae: Thripophaga) from the delta of the Orinoco River in Venezuela. Condor 115: 143–154.

Descripció El cisteller de l'Amacuro fa uns 17 cm de llargada i pesa entre 26 i 30 g. No presenta dimorfisme sexual. Els mascles adults tenen la zona entre el bec i l'ull (lores) de color oliva-crema amb les puntes gris fosc i un anell ocular de color oliva grisenc; la resta del cap és d'un to oliva marronós amb taques groc-crema. La part superior del dors és oliva marronosa amb estries groc-crema. La resta del dors és d'un marró càlid uniforme, mentre que el carpó i les cobertores supracaudals són de color marró rogenc o canyella. La cua és de color canyella, més viu a la cara superior. Les cobertores alars superiors van del marró oliva càlid al marró grogós. Les plomes primàries i secundàries són fosques amb vores d'un marró més càlid a les barbes externes, i les terciàries són de color marró rogenc. El mentó és de color canyella-crema, la gola és castany rogenc, i el pit i el ventre són d'un to oliva marronós amb taques en forma de llàgrima de color crema, que esdevenen menys definides a la zona ventral. Els flancs i les cuixes són d'un to oliva marronós uniforme i les cobertores infracaudals tenen un matís ocre-torrat càlid. L'iris és de color marró rogenc, el bec és gris acer (fosc a la base de la maxil·la i rosa pàl·lid a la de la mandíbula) i les potes són d'un verd groguenc apagat. Les femelles només es diferencien dels mascles per tenir el mentó i la gola més pàl·lids.

Distribució i hàbitat El cisteller de l'Amacuro es troba a la part meridional del delta del riu Orinoco, a l'estat veneçolà de Delta Amacuro (al nord del país). Només se'n té constància en quatre localitats al llarg del Brazo Imataca, un canal secundari de l'Orinoco. Habita boscos madurs de plana al·luvial al llarg de rius i rierols. Hi ha petites zones de maresma i sabana inundable estacionalment intercalades en l'hàbitat. La zona s'inunda entre el maig i l'octubre.

Comportament Desplaçaments Es desconeixen els moviments del cisteller de l'Amacuro, si és que en fa.

Alimentació Es desconeix la dieta. Busca aliment en solitari o en parelles, explorant entre restes vegetals acumulades, embrolles de lianes i altre fullatge, habitualment a una alçada d'entre 10 i 18 m del terra.

Reproducció No se sap res sobre la biologia reproductiva.

Vocalització El cant sovint s'emet en duet. Consisteix en "un trinat llarg i xerraire format per notes curtes i fortes emeses per un ocell (potser el mascle), al qual s'uneix durant un temps variable un segon ocell que emet notes aspres i encara més curtes; després, el volum i el tempo disminueixen gradualment fins que el cant acaba, típicament, amb només el primer ocell cantant".

Estat de conservació La UICN va classificar inicialment el cisteller de l'Amacuro com a espècie en perill d'extinció, però des del 2021 el considera vulnerable. Té una àrea de distribució molt reduïda i una mida de població desconeguda que es creu que està disminuint. "A la part oriental de l'àrea de distribució no sembla haver-hi amenaces immediates, però a l'oest la desforestació podria estar afectant l'espècie. L'explotació forestal, la petroliera i l'eliminació de vegetació per a l'agricultura en són amenaces destacades; de fet, l'abril del 2010, la més occidental de les quatre localitats ja havia estat desforestada". "L'àrea de distribució coneguda no està protegida en absolut, ja que queda fora de les zones protegides existents. Calen estudis de camp per determinar amb precisió l'àrea de distribució i la mida de la població".

Taxonomia i sistemàtica El cisteller de l'Amacuro va ser descrit el 2013 per l'ornitòleg nord-american Steven L. Hilty, el veneçolà David Ascanio i el britànic Andrew Whittaker amb el mateix nom binomial Thripophaga amacurensis i com localitat tipus "al llarg de Caño Acoima (8° 29' N, 61° 29' O), estat de Delta Amacuro, Veneçuela; altitud 35 m".

L'espècie s'havia recollit per primera vegada el 1899, i s'havia observat i recollit de nou durant el segle XX, però no es va reconèixer com a espècie diferenciada fins després d'una sèrie d'expedicions iniciades el 2004.

Algunes característiques del plomatge i la morfologia general indiquen que aquesta espècie és més similar al cisteller de l'Orinoco (Thripophaga cherriei) i al cisteller estriat (T. macroura), que són, probablement, els parents més propers.

La nova espècie va ser reconeguda pel Comitè de Classificació de Sud-amèrica (SACC) mitjançant l'aprovació de la Proposta N° 580.

Etimologia El nom genèric Thripophaga prové del grec antic «θριποφαγος/thripophagos» que significa “menjant cucs de la fusta” i es compon de «θριψ/trips», «θριπος/thripos», “corc de fusta”; i «-φαγος/-phagos», “-menjar” que alhora deriva de «φαγειν/fageïna», “per menjar”.

L'epítet específic amacurensis fa referència a la localitat tipus (Delta Amacuro, al nord-est de Veneçuela).

Subespècies L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.

Referències

Amacuro Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud