El Pallars Jussà és una comarca catalana de l'Alt Pirineu que comprèn gran part de la plana de la conca de la Noguera Pallaresa, Flamisell i la plana de la Conca Dellà. Limita amb les comarques de la Noguera, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell i la Ribagorça a l'Aragó. És un dels dos fragments en què quedà repartit el territori històric del Pallars.
Geografia De fet, el Pallars Jussà està format per quatre unitats geogràfiques: la Conca Deçà o Conca de Tremp, al voltant del cap de comarca, la Conca Dellà, al voltant de la vila d'Isona, la Conca de Dalt, al voltant de la Pobla de Segur, tot i que rep aquest nom el municipi del Pont de Claverol, i el conjunt format per la Vall Fosca, amb Cabdella com a centre, i el terme paral·lel de Sarroca de Bellera.
Encara, un cinquè territori s'ha afegit administrativament al Pallars Jussà, tot i que geogràficament pertany a l'Alta Ribagorça: es tracta de la meitat oriental de la Terreta, amb els antics termes municipals d'Espluga de Serra i Sapeira, tots dos actualment englobats en el gran municipi de Tremp. El 2018 tenia 13.091 habitants.
Etimologia Segons la llegenda,COLL, Pep. Viatge al Pirineu fantàstic. Barcelona: Columna Edicions, 2005. el nom de la comarca procedeix del mot comú palla. Segons Joan Coromines,COROMINES,Joan. "Pallars". A: Onomasticon Cataloniae. VI O-Sai. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i de Pensiona de Barcelona "La Caixa", 1996. . no és exactament així, encara que hi és relacionat: Pallars procedeix del llatí paleares, cabanes amb sostre vegetal (probablement de palla).
La llegenda, segons Pep Coll, conta que a la major part de Catalunya hi hagué una gran secada que durà anys i panys, i els cereals que produeixen palla no aixecaven ni un pam de terra, fins al punt no hi havia palla ni per a alimentar els rucs. Al Pallars, en canvi, la pluja era tan generosa que no es produïa aquesta circumstància i als pallaresos els en sobrava, de palla. Per tal de fer enveja a les comarques veïnes del sud, s'acostumaren a llençar la palla sobrera al riu, de manera que cap al pla de Lleida, el riu (la Noguera Pallaresa) baixava tan ple de palla que els noguerencs s'avesaren a dir que el riu venia de les valls de la palla, és a dir, de les valls pallareses, d'on ve el nom de Pallars, tan aplicable al Pallars de baix (Pallars Jussà) com al Pallars de dalt (Pallars Sobirà).
Història Després d'estar dominat per romans, visigots i musulmans, l'actual territori del Pallars fou conquerit per la casa de Tolosa l'any 800, formant-se així la comarca històrica del Pallars, amb la instauració del comtat de Pallars.
El 872, després de l'assassinat de Bernat II de Tolosa, el comtat passà a mans de Ramon II, que fundà la Casa de Pallars, i acabà de definir la independència del comtat respecte de la Casa de Tolosa. Feu així del Pallars un comtat independent.
L'any 1010, el testament de Sunyer dividí el comtat en dos, el comtat de Pallars Jussà per a Ramon IV, i el comtat de Pallars Sobirà, que quedà en mans de Guillem II. A la mort d'aquest últim, s'encetà una època marcada per la guerra civil entre els dos comtats, que acabà el 1094 amb la separació definitiva dels dos Pallars.
Els territoris dels dos Pallars no corresponien amb el que són els límits comarcals actuals. La principal diferència és que la Vall Fosca, que pertany a la comarca del Pallars Jussà, havia pertangut al comtat de Pallars Sobirà. Els comtats eren els terrenys sota el control d'un comte (no sempre en possessió) i, per tant, els límits eren variables i no donaven quasi mai un territori continu.
Història contemporània: evolució de la distribució municipal miniatura|350px|Aspecte que presentaven a nivell municipal el Pallars i la Ribagorça entre 1842 i 1965 Prenent com a punt de partida la creació dels ajuntaments moderns amb la promulgació de la Constitució de Cadis del 1812, a tot Catalunya ha esdevingut el mateix que al Pallars Jussà: en un primer moment, es va crear un munt d'ajuntaments (96, al Pallars Jussà, més 20 de l'Alta Ribagorça), que van quedar bastant reduïts en el moment que, el 1845, es promulga una llei municipal que fixa el límit mínim de veïns que ha de tenir un municipi: 30 (cal dir que, en aquell moment, veí volia dir 'cap de casa'). Aquesta llei s'aplicà el febrer del 1847, i dels 116 ajuntaments del període 1812-1847, es passà a 32 (més 3 que en aquell moment pertanyien a l'Alta Ribagorça).
Entre 1969 i 1973, es produí una nova reducció dels municipis pallaresos, amb unes modificacions que afectaren també la comarca veïna de l'Alta Ribagorça. De 32 ajuntaments, es passà als 14 actuals, amb la particularitat que tres antics municipis ribagorçans (Benés, Espluga de Serra i Sapeira) foren incorporats a municipis pallaresos (respectivament, Sarroca de Bellera i Tremp, els dos darrers).
Aquesta reducció és causada per la suma de dos factors: d’una banda, la simplificació administrativa que s'ha anat aplicant a mesura que avançava el temps; per l’altre, el fort procés de despoblament que ha sofert la comarca, i que ha estat determinant, sobretot a les zones més muntanyoses.
+ Reducció dels municipis al llarg dels segles XIX i XX Creats el 1812 Agregats el febrer del 1847 a: Agregats entre1965 i 1973 a: Abella de la Conca Abella de la Conca Abella de la Conca Bóixols i Cases de Carreu Abella de la Conca Abella de la Conca Cellers Guàrdia de Tremp Castell de Mur Guàrdia de Tremp Guàrdia de Tremp Castell de Mur El Meüll Mur Castell de Mur Mur Mur Castell de Mur Aramunt Aramunt Conca de Dalt Claverol Claverol Conca de Dalt Sant Martí de Canals Claverol Conca de Dalt Sossís Claverol Conca de Dalt Herba-savina Hortoneda de la Conca Conca de Dalt Hortoneda Hortoneda de la Conca Conca de Dalt Pessonada Hortoneda de la Conca Conca de Dalt Erinyà Serradell, després Toralla i Serradell Conca de Dalt Rivert Serradell, després Toralla i Serradell Conca de Dalt Serradell Serradell, després Toralla i Serradell Conca de Dalt Toralla Serradell, després Toralla i Serradell Conca de Dalt Torallola Serradell, després Toralla i Serradell Conca de Dalt Aransís Sant Miquel de la Vall, després Aransís Gavet de la Conca Sant Martí de Barcedana Sant Miquel de la Vall, després Aransís Gavet de la Conca Sant Salvador de Toló Sant Salvador de Toló Gavet de la Conca Gavet i Fontsagrada Sant Serni Gavet de la Conca Sant Serni Sant Serni Gavet de la Conca Biscarri Biscarri, després Benavent de Tremp Isona i Conca Dellà Benavent de Tremp Biscarri, després Benavent de Tremp Isona i Conca Dellà Conques Conques Isona i Conca Dellà Figuerola d'Orcau Figuerola d'Orcau Isona i Conca Dellà Covet Isona Isona i Conca Dellà Isona Isona Isona i Conca Dellà Basturs Orcau Isona i Conca Dellà Montesquiu, Galliner i Puig de l'Anell Orcau Isona i Conca Dellà Orcau Orcau Isona i Conca Dellà Sant Romà d'Abella Sant Romà d'Abella Isona i Conca Dellà Llimiana Llimiana Llimiana Gramuntill La Pobla de Segur La Pobla de Segur Montsor La Pobla de Segur La Pobla de Segur La Pobla de Segur La Pobla de Segur La Pobla de Segur Puimanyons La Pobla de Segur La Pobla de Segur Sant Joan de Vinyafrescal La Pobla de Segur La Pobla de Segur El Mas de Balust Salàs de Pallars Salàs de Pallars Salàs de Pallars Salàs de Pallars Salàs de Pallars Sensui Salàs de Pallars Salàs de Pallars Alsamora Alsamora, després Sant Esteve de la Sarga Sant Esteve de la Sarga Alzina Alsamora, després Sant Esteve de la Sarga Sant Esteve de la Sarga Beniure Alsamora, després Sant Esteve de la Sarga Sant Esteve de la Sarga Castellnou de Montsec Alsamora, després Sant Esteve de la Sarga Sant Esteve de la Sarga La Clua Alsamora, després Sant Esteve de la Sarga Sant Esteve de la Sarga Estorm Alsamora, després Sant Esteve de la Sarga Sant Esteve de la Sarga Mont-rebei Alsamora, després Sant Esteve de la Sarga Sant Esteve de la Sarga Moror Alsamora, després Sant Esteve de la Sarga Sant Esteve de la Sarga Sant Esteve de la Sarga Alsamora, després Sant Esteve de la Sarga Sant Esteve de la Sarga La Torre d'Amargós Alsamora, després Sant Esteve de la Sarga Sant Esteve de la Sarga Avellanos, Castellnou d'Avellanos i el Mas de Vilancòs Batlliu de Sas (Sarroca de Bellera), després Benés (Alta Ribagorça) Sarroca de Bellera Batlliu de Sas Batlliu de Sas, després Benés (Alta Ribagorça) Sarroca de Bellera Benés i Sentís Batlliu de Sas, després Benés (Alta Ribagorça) Sarroca de Bellera Buira Batlliu de Sas, després Benés (Alta Ribagorça) Sarroca de Bellera Castellvell de Bellera Batlliu de Sas, després Benés (Alta Ribagorça) Sarroca de Bellera Manyanet Batlliu de Sas, després Benés (Alta Ribagorça) Sarroca de Bellera La Bastida de Bellera Sarroca de Bellera Sarroca de Bellera Erdo Sarroca de Bellera Sarroca de Bellera Les Esglésies Sarroca de Bellera Sarroca de Bellera Sarroca de Bellera Sarroca de Bellera Sarroca de Bellera Cadolla i la Quadra de Miravet Senterada Senterada Cases de Burguet i Cérvoles Senterada Senterada Larén Senterada Senterada Naens Senterada Senterada Puigcerver Senterada Senterada Reguard Senterada Senterada Senterada Senterada Senterada Castelló d'Encús Talarn Talarn Talarn Talarn Talarn Beranui Mont-ros La Torre de Cabdella Gramenet de Beranui Mont-ros La Torre de Cabdella Mont-ros Mont-ros La Torre de Cabdella Paüls de Flamisell Mont-ros La Torre de Cabdella Pobellà Mont-ros La Torre de Cabdella Antist La Pobleta de Bellveí La Torre de Cabdella Castell-estaó La Pobleta de Bellveí La Torre de Cabdella Envall i Serraspina La Pobleta de Bellveí La Torre de Cabdella Estavill La Pobleta de Bellveí La Torre de Cabdella La Pobleta de Bellveí La Pobleta de Bellveí La Torre de Cabdella Astell La Torre de Cabdella La Torre de Cabdella Cabdella La Torre de Cabdella La Torre de Cabdella Espui i Aiguabella La Torre de Cabdella La Torre de Cabdella Aguiró La Torre de Cabdella La Torre de Cabdella Obeix La Torre de Cabdella La Torre de Cabdella La Torre de Cabdella La Torre de Cabdella La Torre de Cabdella Aulàs Espluga de Serra (Alta Ribagorça) Tremp Castellet Espluga de Serra (Alta Ribagorça) Tremp Casterner de les Olles Espluga de Serra (Alta Ribagorça) Tremp Enrens i Trepadús Espluga de Serra (Alta Ribagorça) Tremp Espluga de Serra Espluga de Serra (Alta Ribagorça) Tremp Llastarri Espluga de Serra (Alta Ribagorça) Tremp Els Masos de Tamúrcia Espluga de Serra (Alta Ribagorça) Tremp La Torre de Tamúrcia Espluga de Serra (Alta Ribagorça) Tremp Castissent Castissent, després Eroles, després Fígols de Tremp Tremp Claramunt Castissent, després Eroles, després Fígols de Tremp Tremp Eroles Castissent, després Eroles, després Fígols de Tremp Tremp Fígols de Tremp Castissent, després Eroles, després Fígols de Tremp Tremp Puigverd de Talarn Castissent, després Eroles, després Fígols de Tremp Tremp Gurp Gurp de la Conca Tremp Sant Adrià Gurp de la Conca Tremp Santa Engràcia Gurp de la Conca Tremp Tendrui Gurp de la Conca Tremp Palau de Noguera Palau de Noguera Tremp Puigcercós Palau de Noguera Tremp Escarlà Sapeira (Alta Ribagorça) Tremp Espills Sapeira (Alta Ribagorça) Tremp Esplugafreda Sapeira (Alta Ribagorça) Tremp Orrit Sapeira (Alta Ribagorça) Tremp Sapeira Sapeira (Alta Ribagorça) Tremp Tercui Sapeira (Alta Ribagorça) Tremp Suterranya Suterranya Tremp Claret Tremp Tremp Tremp Tremp Tremp Vilamitjana Vilamitjana Tremp
En la proposta derivada de l'informe popularment denominat Informe Roca,Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya. de l'any 2000, els termes municipals del Pallars Jussà havien de sofrir tot de canvis, que són els següents, exposats a partir dels municipis que haurien de resultar-ne:
Conca de Dalt. Subsistia aquest municipi, però amb la segregació de l'antic municipi de Toralla i Serradell (pobles d'Erinyà, Rivert, Serradell, Toralla i Torallola), que passaria a formar part de la Pobla de Segur.