El Solsonès () és una comarca de Catalunya situada entre la Depressió Central i el Prepirineu i inclosa dins de la Catalunya Central. Segons la divisió administrativa de l'Estat espanyol, pertany a la província de Lleida. Està formada per les capçaleres de les valls del Cardener (afluent del Llobregat) i la Ribera Salada (afluent del Segre) i per l'extrem nord de l'altiplà de la Segarra.
La meitat oriental de la comarca correspon a la conca del Llobregat, a través del Cardener i dels seus afluents, com l'aigua d'Ora i el Negre. La part de ponent pertany a la conca del Segre, a través de la Ribera Salada i el Llobregós.
El 21 de març de 2023 va entrar en vigor el canvi d'adscripció comarcal i veguerial dels municipis de Biosca i Torà que se segregaren de la Segarra i entraren a formar part de la regió sud del Solsonès.Llei 4/2023, del 16 de març, de canvi d'adscripció comarcal i veguerial dels municipis de Biosca i Torà (DOGC, núm. 8.878 de 20/03/2023).
Situació de la comarca Solsona la capital comarcal, és el centre de la comarca, en la zona de contacte entre el sector pirinenc i el de la Depressió Central. A Solsona convergeixen totes les carreteres principals que travessen la comarca.
La comarca actual difereix una mica de la que s'establí el 1936. Per un cantó, l'antic terme de Llanera, al sud-oest, va estar annexionat al municipi de Torà, en ser Torà de la Segarra. Llanera restà incorporat des del moment de l'annexió. Per un altre cantó, la llei de modificació dels límits comarcals de gener de 1990 agregà al Solsonès el municipi de La Molsosa, fins aleshores pertanyent a l'Anoia.
La comarca actual del Solsonès es compon de 17 municipis, quatre dels quals amb més de 100 km² de superfície. Precisament dos dels municipis més petits en extensió són els que tenen més població, Sant Llorenç de Morunys i Solsona. El Solsonès té una superfície de 1.160,64 km² i una població de 13.759 h. (2009).
Relleu El punt més alt d'aquesta comarca es la serralada prepirinenca del Port del Comte. El terç nord de la comarca és part del Prepirineu, amb altituds que van dels 800 als 2.300 m. Les principals serralades que s'hi troben són les del massís del Port del Comte, la serra d'Odèn, la serra del Verd i la serra de Busa.
La resta de la comarca és un altiplà que forma part de la Depressió Central i que es veu solcat per un seguit de serres, turons i valls fluvials. Les altituds d'aquest altiplà estan entre els 600 i 800 m per bé que a les serralades que el solquen s'hi troben altituds entre els 800 i els 1.000 m. Les serralades més importants d'aquests 2/3 de la part meridional de la comarca són la serra de Pinós i el contrafort oriental de la Serra de Castelltallat, al sud, i un seguit de serres de direcció nord-sud que travessen la comarca com una mena d'espina dorsal de les quals cal esmentar la Serra de Clarà i la Serra de Llobera. miniatura|Grauet dels Llengots Aquest contrast entre el sector pirinenc i el sector de la Depressió Central és un dels trets que més defineixen el relleu del Solsonès. Passa el mateix que al Berguedà, però en el Solsonès no hi ha la plana dels fons de la conca del Llobregat, una continuació d'erosió del Bages. Al Berguedà es passa de manera molt brusca del territori de plana al de muntanya. Al Solsonès no hi ha ben bé una plana. Hi ha relleus planers, com l'entorn a Solsona, al Miracle o al sud de Navès. Excepte el cas de Solsona, els altres són territoris planers enlairats, són altiplans.
Hi ha algunes serres al sector de la Depressió Central, però són d'escassa altitud, i en el relleu es destaquen ben poc, enmig de l'altiplà. És el cas de les serres de Pinós (931 m.) i Castelltallat (Boixadors, 848 m).
Al nord de Solsona tot canvia. Els relleus abruptes, però mai gaire elevats de la part meridional, donen pas a unes muntanyes elevades, coronades per llargues cingleres, com és al cas de la Serra de Busa i Serra dels Bastets. Més al nord hi ha diverses serres força elevades, que separen el Solsonès d'Alt Urgell i Berguedà. Destaca la serra de Port del Comte (Pedró dels Quatre Batlles, 2.382 m.) i serra del Verd (Cap del Verd, 2.288 m.). entre ambdues serres hi ha el coll de Port. Cap al nord-est hi ha els contraforts de Serra d'Ensija i Rasos de Peguera, que s'estenen de ple pel Berguedà. Els rius s'hi ha encaixat profundament formant congostos. Alguns rius són coneguts aquí amb el nom d'aigua: aigua d'Ora, o Aigua de Valls.
Al Solsonès com al Berguedà, el tipus de rocam ha tingut gran importància en la formació del relleu actual. Al nord predominen els estrats calcaris durs, que ha estat aixecats i plegats durant el cicle orogènic alpí, tal com ha succeït a la resta dels Prepirineus. Al sud dels Prepirineus hi ha una gran acumulació de conglomerats, que, en haver-se endurit, han donat lloc a relleus molt destacats, amb cingles espectaculars. L'alternança de margues toves encara ha fet ressaltar més els sectors de conglomerat.
Geologia Al nord dominen els massissos calcaris, amb canals estrets de margues triàsiques, aprofitades pels conreus de muntanya i pels camins de bast. Vers el centre dominen les pudingues oligocèniques, erosionades que destaquen a la serra dels Bastets i impressionen a les fondalades de Vilamala; les valls fluvials hi resten ben encaixades. Al sud de Solsona abunden els materials sedimentaris, amb predomini de gresos i margues.
Hidrografia El territori del Solsonès pertany a dues conques hidrogràfiques, la conca del Segre i la del Llobregat. A grans trets, es podria dir que la primera recull les aigües de la meitat occidental del territori i la segona, les de la meitat oriental. miniatura|center|700px|El pantà de la Llosa del Cavall a plena capacitat, l'estiu de 2010. Com ja s'ha indicat, tota la franja oriental pertany a la conca del Llobregat. L'eix fluvial més important és el Cardener. La capçalera del Cardener es troba entre les serres de Port de Comte, del Verd i Rasos de Peguera. El règim de precipitacions en aquestes serres, amb nevades a l'hivern, fa que el règim del cabal del Cardener sigui, aigües amunt del Pantà de Sant Ponç, de caràcter pluvio-nival. Els cabals màxims es registren entre els mesos de març i juny, en especial el maig. A l'hivern (gener i febrer) i a la darreria de l'estiu (juliol i agost) és quan el Cardener aporta menys aigua.
El màxim cabal de primavera és accentuat a causa de la fosa de la neu, com també el cabal mínim d'hivern és més baix, a causa de la retenció de la precipitació caiguda en forma de neu.
El Cardener té tres afluents principals, l'aigua de Valls, l'aigua d'Ora i el riu Negre. L'aigua de Valls prové dels vessants meridional i occidental del Pedraforca, al Berguedà. Comprèn la vall de Gósol (Berguedà), i després de passar per un pas engorjat entre les serres d'Ensija i del Verd penetra al Solsonès, on es veu obligada a canviar de direcció a causa de la presència de les serres de Bastets i de Busa, que li barren el pas. Desguassa al Cardener a prop de Sant Llorenç de Morunys.
L'aigua d'Ora també té la capçalera al Berguedà, on és coneguda amb el nom d'aigua de Llinars. Té un llarg recorregut pel Solsonès, però finalment desemboca al Cardener en terres de Bages, aigües avall de l'embassament de Sant Ponç.
El riu Negre té un cabal menor a causa de recórrer una conca amb precipitacions més baixes, al centre de la comarca, sense entrar en el sector de l'alta muntanya pirinenca. Neix prop de Lladurs, passa per Solsona i desguassa al Cardener aigües avall de l'embassament de Sant Ponç.
Els embassaments de la Llosa del Cavall (inaugurat el 1997) i amb una capacitat de 144,4 hectòmetres i el Sant Ponç (inaugurat definitivament el 1964) i amb una capacitat de 24.4 hectòmetres, són dos elements importants avui dia per l'abastament d'aigua de boca i regadiu al Solsonès i a les comarques veïnes. Foren construïts per a regular el cabal del Cardener i el Llobregat respectivament, al de Sant Ponç, al seu peu hi ha una central hidroelèctrica.
També al riu Segre hi van a parar diversos rius i rieres, que neixen a les serres del Solsonès i que recullen les aigües del sector occidental de la comarca. El curs més important és el de la ribera Salada, que neix als vessants meridionals de la serra d'Odèn. El nom de ribera és sinònim al de riu. El nom del curs fluvial li ve per la presència de diverses fonts amb un alt contingut de sals, que aboquen a la ribera, fins hi ha algunes salines, com les de Cambrils, ara totalment abandonades, dins el municipi d'Odèn. Per l'esquerra rep la riera de Canalda, que recull les aigües dels vessants meridionals de la serra de Port de Comte. La ribera Salada desguassa al Segre prop de Bassella (Alt Urgell).
Clima El clima del Solsonès és mediterrani continental, amb estius calorosos i hivern freds. Les precipitacions (amb una mitjana de quatre dies de neu cada any) són més abundant a la primavera i a la tardor. Tot i això, el terç nord de la comarca és més humit que la resta (700 mm anuals que poden arribar a uns màxims de 900 mm front als 400–600 mm als dos terços meridionals.
La diversitat del relleu fa que el clima sigui diferent d'un indret a l'altre del Solsonès. El contrast és molt evident entre el sector de la Depressió Central i el sector pirinenc. Bona part del Solsonès s'inclou en l'àrea del clima mediterrani de muntanya mitjana amb influència continental. A l'extrem septentrional el clima és d'alta muntanya. El canvi d'orientació dels vessants i la situació topogràfica (fons de vall, carena) també determinen diferències climàtiques.
Les temperatures mitjanes anuals es troben entre els 10 i 12 ⁰C, excepte a les serres septentrionals, on són més baixes. Hi ha una clara tendència de disminució de la temperatura a mesura que es va cap al nord, ja que l'augment d'altitud també segueix aquesta mateixa direcció.
Els hiverns són freds, amb mitjanes mensuals de gener entre 4 i 5 ⁰C en la meitat meridional del Solsonès. Cap al nord disminueix notablement la temperatura, fins als cims de la serra de Port de Comte. Els estius són frescals a causa de l'altitud, tot i que de dia poden assolir-se temperatures elevades, en especial el juny i juliol. Les mitjanes mensuals de juliol se situen entre 20 i 22 ⁰C, excepte al sector prepirinenc.
La distribució de les precipitacions segueix la tendència d'augmentar de sud a nord. Malgrat l'altitud propera als 800 metres, a l'extrem sud del Solsonès cau a una mitjana propera als 600 mm. Una mostra clara del clima amb tendència continental. Però cap al nord les precipitacions es fan més abundoses, i a Solsona les mitjanes se situen entorn dels 700 mm. Entre la serra de Port del Comte i Rasos de Peguera, es registren precipitacions mitjanes per sobre dels 1.000 mm. l'any.
Hi ha fortes variacions al llarg de l'any. L'hivern és l'estació amb menys precipitacions, fins al sector de muntanya, on sovint són en forma de neu. Les altres estacions són força plujoses a la meitat nord del Solsonès. Plou més a la tardor. A l'estiu són més freqüents les tempestes de muntanya, i a la seva influència pot arribar alguns dies fins més al sud de Solsona.
Vegetació El clima frescal del Solsonès fa que pràcticament tota la comarca es trobi dins del territori de les rouredes i pinedes montanes. Només alguns vessants assolellats poden incloure's dins del domini dels carrascars.
De manera espontània la vegetació estaria constituïda per boscos de roure valencià en més de la meitat de la comarca. El clima frescal amb estius poc secs i el predomini de terres toves faciliten l'establiment d'aquest bosc. Ara hi ha un predomini de terres de conreu de secà, en especial de cereals. També hi ha matollars i sobretot pinedes. Destaca l'abundància de la pinassa (malgrat l'incendi del 1998), que en alguns indrets forma altes i denses pinedes. No és rar trobar un bosc de pinassa amb un sotabosc on hi ha força exemplars de roure valencià. Molts marges de camps són colonitzats per un bosquet allargassat on abunda aquest roure.