Chicago Bulls és una franquícia de la National Basketball Association (NBA) amb seu a Chicago a l'estat d'Illinois. Participa en la Divisió Central de la Conferència Est de l'NBA. Fundat el 1966, és el tercer equip professional amb seu en aquesta ciutat després de Chicago Packers/Zephyrs i Chicago Stags, equip que va participar en els anys 1940 en l'BAA, antiga denominació de la lliga professional nord-americana de bàsquet.
El seu terreny de joc és, des de 1994, el United Center, un pavelló amb una capacitat de 21.711 espectadors. Els Bulls van guanyar el campionat de l'NBA sis vegades: els anys 1991, 1992, 1993, 1996, 1997 i 1998.
El seu jugador més emblemàtic ha estat Michael Jordan, considerat per molts el millor jugador de bàsquet de la història.
Història de la franquícia Chicago Bulls 1966-avui
Els Chicago Bulls són la tercera franquícia formada a Chicago, després dels Packers/Zephyrs (actualment Washington Wizards) i els Stags (1946-1950). Des de la fundació el 1966 fins als anys 80 es van mostrar com un equip competitiu, amb nombroses aparicions als play-offs, però sempre sense aconseguir grans metes. Els Detroit Pistons van ser els seus botxins permanents. La sort dels Bulls va canviar amb l'arribada de Michael Jordan a l'equip, triat en la tercera posició del draft de 1984. Michael es va convertir llavors en el líder d'un gran equip, que de la mà de Phil Jackson com a entrenador, va conquerir sis anells en la dècada dels 90.
Els començaments (1966-1984) Chicago Bulls és la tercera franquícia formada a Chicago, després dels Packers/Zephyrs (actualment Washington Wizards) i els Stags (1946-1950). L'equip va començar la seva trajectòria en l'NBA en la temporada 1966-67, i immediatament es van mostrar com el millor equip provinent d'un draft d'expansió, aconseguint classificar-se pels playoffs. Les seves dues primeres temporades les van disputar a l'International Amphitheatre, abans de traslladar-se al Chicago Stadium. Durant els següents anys, els Bulls van intentar configurar un equip que fos competitiu, encara que no van aconseguir en aquesta època destacar. Durant els anys 1970, eren coneguts com un equip rude, batallador, amb una gran mentalitat defensiva. La base de l'equip la conformaven un dur defensor com Jerry Sloan, els alers Bob Love i Chet Walker, el base anotador Norm Van Lier i els pivots Clifford Ray i Tom Boerwinkle. No obstant això, l'equip només va aconseguir un títol de divisió, i no va aconseguir aconseguir les Finals de l'NBA.
A la fi dels anys 70 i principi dels 80 l'equip va tocar fons. Només va aconseguir classificar-se pels playoffs en una ocasió durant set temporades. El 1979, una moneda va poder haver canviat el signe de la història. Els Bulls es van jugar a cara o creu la primera elecció al Draft de l'NBA de 1979 davant Los Angeles Lakers. El General Manager de Chicago, Rod Thorn, va demanar «cara» i va sortir "creu". Els Lakers van triar Magic Johnson, mentre que els Bulls van haver de conformar-se amb David Greenwood en la segona elecció.Draft de l'NBA de 1979 Basketball-reference.com
Artis Gilmore adquirit en el draft de dispersió de l'ABA el 1976 liderava l'equip, que es va reforçar amb el base Reggie Theus i l'aler Orlando Woolridge, però ni així i tot eren capaços d'oferir als seus aficionats uns bons resultats. A conseqüència d'això, la directiva dels Bulls va decidir donar un gir a la seva gestió, començant per traspassar a Theus a Kansas City Kings durant la temporada 1983-84.
L'arribada de Michael Jordan miniatura|Michael Jordan a punt de realitzar un mat. A l'estiu de 1984 la fortuna de l'equip va canviar quan van obtenir la tercera elecció del Draft de 1984, després de Houston i Portland. Els Rockets van triar Hakeem Olajuwon, mentre que els Blazers triaven Sam Bowie, deixant en safata de plata als Bulls l'elecció de l'escorta de la Universitat de Carolina, Michael Jordan. Els nous propietaris de l'equip van decidir reconstruir l'equip prenent com a punt de referència al novençà anomenat a fer història a l'NBA. Jordan va acabar la temporada com a tercer màxim anotador de la lliga i quart en robatoris de pilota, i ca ser triat Rookie de l'Any i en el segon millor quintet de la lliga.Basketball-reference.com, Estadístiques de la temporada 1984-85 de l'NBA (Consultat novembre de 2007)
Abans de començar la següent temporada, els Bulls van fitxar el base John Paxson, i van triar en el draft l'ala-pivot Charles Oakley, que juntament amb Jordan i el pivot Dave Corzine formarien la columna vertebral de l'atac de l'equip en les dues següents temporades. Després de sofrir un trencament al peu al començament de la temporada 1985-86, Jordan va acabar com a segon màxim anotador de l'equip després de Woolridge. Van entrar com a vuitens i últims classificats als playoffs, per la qual cosa van haver d'enfrontar-se als Boston Celtics liderats per Larry Bird, que venien de fer una extraordinària temporada regular (67 victòries per 15 derrotes). Encara que els Bulls van ser escombrats en l'eliminatòria per 3-0,Nba.com 1987 Playoff Results (Consultat novembre de 2007) Jordan es va anotar un de la seva llarga llista de rècords de l'NBA, després d'anotar 63 punts en un partit de playoff. Larry Bird va comentar: «Aquesta nit, Déu s'ha disfressat de Michael Jordan».cita web |url= http://espn.go.com/sportscentury|títol= Air supreme|autor= Fred Kiger|obra= Espn.com|idioma= anglès|cita= "That was God disguised as Michael Jordan." Larry Bird, after Michael Jordan set the NBA playoff record for most points in a game with 63 in a double-overtime loss to the Boston Celtics, 135-131
En la temporada 1986-87 Jordan va continuar el seu particular assalt al llibre dels rècords, liderant la lliga amb 37,1 punts per partit i arribant a ser el primer Bull nomenat al Millor Quintet de l'NBA.Nba.com LEAGUE LEADERS Points - 1986-87 (Consultat desembre de 2007) Malgrat això, els Bulls van ser de nou escombrats pels Celtics als playoffs. En el draft de 1987 van triar en la vuitena posició el pivot Olden Polynice, i l'ala-pivot Horace Grant en la desena. Però en un moviment brillant als despatxos, van aconseguir enviar Polynice a Seattle Supersonics a canvi de la cinquena elecció del draft, l'aler Scottie Pippen. miniatura|Charles Oakley, capdavanter en rebots el 1987 i 1988. Amb Paxson i Jordan com a homes baixos, Brad Sellers i Oakley en els alers, Corzine en el pivot, i els novençans Pippen i Grant sortint de la banqueta, els Bulls van fer molt més soroll en la temporada 1987-88, guanyant 50 partits en la fase regular, i arribant a les semifinals de la Conferència Est, on van ser batuts pels Detroit Pistons, (lliga que acabarien guanyant Los Angeles Lakers) en cinc partits.Nba.com 1988 Playoff Results (Consultat desembre de 2007) No obstant això, Jordan es va endur el premi de Jugador Més Valuós de l'NBA, el primer dels cinc que aconseguiria al llarg de la seva carrera.
La temporada 1988-89 va estar marcada pel moviment de jugadors. El popular aler Charles Oakley, que va liderar la lliga en rebots el 1987 i 1988 va ser traspassat a New York Knicks a canvi del veterà pivot Bill Cartwright i una opció en el draft, que van aprofitar per triar el també pivot Will Perdue. El nou quintet inicial va quedar format per Paxson, Jordan, Pippen, Grant i Cartwright, i li va portar un temps l'acabar d'acoblar-se. Van obtenir menys victòries en la fase regular que l'any anterior. No obstant això, van arribar a les Finals de Conferència, caient de nou davant els futurs campions, Detroit Pistons.
En la següent temporada Jordan va liderar la lliga en anotació per quart any consecutiu, arribant a l'All-Star Game per primera vegada al costat de Scottie Pippen. Es va notar una millora en el joc quan l'entrenador Doug Collins va ser reemplaçat pel seu assistent, Phil Jackson. A més, es van fer amb el pivot Stacey King i el base B.J. Armstrong al draft de 1989. Amb aquestes incorporacions, però mantenint el mateix quintet de l'any anterior, els Bulls van arribar de nou a les Finals de Conferència, caient per tercera vegada consecutiva davant dels Pistons.
Els anys 90: "Three-peat" miniatura|Scottie Pippen, peça fonamental dels Bulls en els 90. Ja no quedaven excuses al començament de la temporada 1990-91. Amb els reforços obtinguts, l'aspiració havia de ser el títol de l'NBA. Van aconseguir un rècord de la franquícia en aconseguir les 61 victòries en la fase regular, escombrant en les Finals de Conferència els Pistons i cedint un únic partit davant els Lakers de Magic Johnson en les Finals. Jordan va guanyar el MVP tant en la temporada regular com en les finals, aconseguint a més el seu cinquè títol consecutiu de millor anotador de la lliga.
L'any següent es repetiria la història. Van superar el rècord de victòries en la temporada regular, situant-ho en 67. A la final es van trobar amb Portland Trail Blazers, liderats per Clyde Drexler, els quals van superar en sis partits. De nou Jordan va guanyar tots els títols possibles, inclòs el de millor anotador.
En la temporada 1992-93 els Bulls van aconseguir alguna cosa que cap equip havia aconseguit des dels llegendaris Celtics dels 60, en guanyar el títol per tercer any consecutiu. Els rivals van ser els Suns del MVP de la temporada, Charles Barkley. Jordan va ser de nou el millor jugador de les finals, i va aconseguir el rècord de millor mitjana de punts per partit en finals d'NBA amb 41. També va igualar Wilt Chamberlain en guanyar el seu setè títol de millor anotador consecutiu.
Durant l'estiu, Jordan va commocionar el món del bàsquet i l'opinió pública en general en anunciar la seva retirada de les pistes, pocs mesos després de l'assassinat del seu pare. Els Bulls van quedar llavors liderats per Scottie Pippen, que es va establir entre els millors jugadors de la lliga després de guanyar el MVP, i va comptar amb l'ajuda d'Horace Grant i B.J. Armstrong, als quals calia afegir a Cartwright, Perdue, el base Pete Myers i el rookie croat Toni Kukoč. Malgrat una fantàstica fase regular, amb 55 victòries, van ser derrotats en la segona ronda dels playoffs de l'NBA 1994 pels New York Knicks.
Els anys 90: 2a part: "Repeat the three-peat" miniatura|El United Center, pavelló actual dels Bulls. Els Bulls van començar la temporada 1994-95 dient adéu al que havia estat el seu pavelló durant 27 anys, el Chicago Stadium i es van trasllar a la seva seu actual, el United Center. Aquest any van perdre Horace Grant i Scott Williams, que es van convertir en agents lliures i Bill Cartwright i John Paxson que es van retirar, però van fitxar Ron Harper, que al costat de Steve Kerr, adquirit l'any anterior, i els pivots Luc Longley i Bill Wennington, van ajudar a reconstruir l'equip.
No obstant això, la millor notícia pels Bulls va arribar el 17 de març de 1995, quan Michael Jordan va decidir tornar del seu retir. I ho va fer de la millor manera possible, anotant 55 punts davant New York Knicks en el seu cinquè partit després de la seva volta, i portant el seu equip als playoffs, on després de guanyar als Hornets en primera ronda, van ser incapaços de superar el fet i fet campió de la Conferència Est, Orlando Magic, amb jugadors com Horace Grant, Anfernee Hardaway i Shaquille O'Neal, caient per 4 a 2.