Washington Wizards és un club de l'NBA amb seu Washington, DC. Participa en la Divisió Sud-est de la Conferència Est de l'NBA. Juguen al Verizon Center, un estadi de 20.000 espectadors, i juguen de blancs a casa i de blaus a fora. La temporada 2008-09 (24 de novembre), després d'una ratxa negativa de victòries-derrotes (1-11), Eddie Jordan fou destituït com a entrenador després de sis anys.Wizards looked like they had already given up: nba.comLos Wizards despiden a Eddie Jordan: marca.com
El nom original de l'equip era Washington Bullets (lit. Bales de Washington) però l'any 1995 es decidí rebatejar el club amb una denominació que no tingués connotacions violentes.WashingtonWizards.com Mailbox: Abe Pollin, September 9, 2003
Història del club Chicago Packers 1961-1962 Chicago Zephyrs 1962-1963 Baltimore Bullets 1963-1972 Capital Bullets 1973-1974 Washington Bullets 1974-1997 Washington Wizards 1997-avui
Els primers anys L'equip actualment conegut com els Wizards va començar la seva trajectòria en la temporada 1961-62 com Chicago Packers.1961-62 NBA Season Summary, consultat el febrer de 2008 En la següent temporada van canviar el seu nom pel de Zephirs. A la següent es van traslladar a Baltimore, Maryland, i prendre el nom de Baltimore Bullets, sense cap relació amb l'antic club dels Bullets de les dècades del 1940 i 1950. En el seu primer any a Baltimore, van acabar en la quarta posició de la Divisió Oest.
Abans de començar la temporada 1964-65, els Bullets van tenir un gran èxit traspassant Terry Dischinger, Rod Thorn i Don Kojis als Detroit Pistons, a canvi de Bailey Howell, Don Ohl, Bob Ferri i Wali Jones, jugadors que van ajudar al fet que els Bullets guanyaven per primera vegada els playoffs (desempats), guanyant a St. Louis Hawks en primera ronda per 3-1, caient davant Los Angeles Lakers en la final de la Conferència Oest per 4-2.Nba.com 1965 Playoff Results (Consultat el febrer de 2007)
Finals dels 60 i principis dels 70 miniatura|L'equip va estar localitzat a Baltimore des de 1963 fins a 1972. El 1968 els Bullets aconsegueixen els serveis de dos futurs membres del Basketball Hall of Fame: Earl Monroe i Wes Unseld. L'equip es va millorar notablement, passant de 36 victòries en la temporada anterior a 57 en la 68/69, aconseguint Unseld els premis de Rookie de l'Any i MVP en el mateix any. Els Bullets van afrontar els playoffs amb altes expectatives, però aviat es van enfonsar en ser eliminats pels New York Knicks en primera ronda. En la següent temporada tornarien a creuar-se en la mateixa ronda, els Knicks van sortir de nou victoriosos al setè partit.
La temporada 1970-71, després d'una discreta temporada regular que va acabar amb un balanç de 42 partits guanyats per 40 perduts, van tornar a trobar-se a l'equip de Nova York en playoffs, aquesta vegada a les Finals de Conferència. Amb el capità dels Knicks, Willis Reed, lesionat, els Bullets van prendre avantatge, però van acabar al setè i definitiu partit al Madison Square Garden de Nova York. Després d'un partit igualat, una canasta de Gus Johnson en els últims segons va servir per guanyar 93-91 i posar l'equip de la capital per primera vegada en unes finals de l'NBA, on van ser literalment escombrats per uns potents Milwaukee Bucks, amb Oscar Robertson i Lew Alcindor com a estrelles.Nba.com 1971 Playoff Results (Consultat el febrer de 2007)
miniatura|L'Hall of Famer Elvin Hayes va guanyar un anell amb els Bullets el 1978. Fins i tot després de traspassar Monroe, els Bullets van continuar classificant-se pels playoffs al llarg de la dècada del 1970. Van millorar radicalment amb la contractació d'Elvin Hayes, procedent de Houston Rockets i l'adquisició en el draft de Kevin Porter. Aquesta temporada van obtenir el títol de campions de la Divisió Central per tercer any consecutiu, caient derrotats per uns Knicks amb Earl Monroe en les seves files, que fet i fet van guanyar el campionat de 1973.
El 1973 es traslladarien a Landover a l'estat de Maryland i prenen el nom de Capital Bullets, nom que canviaria l'any següent pel de Washington Bullets.
Un balanç de 60 victòries i 22 derrotes va permetre als Bullets tornar als playoffs en la temporada 1974-75, amb un balanç a casa de 36-5. En primera ronda van sobreviure a un esgotador duel a 7 partits contra Buffalo Braves, i a la final de la Conferència Est van eliminar els vigents campions, Boston Celtics, en sis partits, accedint a la gran final. Els Bullets hi partien com a favorits davant Golden State Warriors, però aquests, liderats per Rick Barry, els van atropellar per 4-0.Nba.com 1975 Playoff Results (Consultat el febrer de 2007)
En la següent temporada van guanyar dotze partits menys que l'anterior campanya, però van ser eliminats en primera ronda de playoffs pels Cleveland Cavaliers.Nba.com 1976 Playoff Results (Consultat el febrer de 2007) Al final de la temporada, els Bullets van destituir l'entrenador K.C. Jones, malgrat tenir un 62% de victòries en la seva etapa al club. Dick Motta es va encarregar de reemplaçar-lo en la temporada 1976-77, encara que per segon any consecutiu no van guanyar la Divisió Central. Hayes va finalitzar en la sisena posició en la llista de màxims rebotadors amb 12,5 per partit. En els playoffs de 1977, els Bullets van caure eliminats en la segona ronda davant Houston Rockets per 4-2 després d'haver superat els Cavaliers la sèrie anterior.Nba.com 1977 Playoff Results (Consultat el febrer de 2007)
El campionat de 1978 Malgrat tenir als futurs Hall of Fame Elvin Hayes i Wes Unseld en l'equip, els Bullets van finalitzar la temporada regular amb un balanç de 44-38 i no eren un dels màxims aspirants al títol de l'NBA. Malgrat això, Motta va dir la famosa frase «no finalitza fins que la senyora grossa canta». Aquesta frase és molt popular en els esports, significa que no s'ha de suposar el resultat d'una activitat fins que aquesta finalitza.
Els Bullets van eliminar en primera ronda fàcilment els Atlanta Hawks per 2-0, per posteriorment vèncer en les dues següents eliminatòries per idèntic resultat, 4-2, tant els San Antonio Spurs com els Philadelphia 76ers i, davant tots els pronòstics, colar-se en les Finals de l'NBA.
S'hi van enfrontar els Seattle SuperSonics.Nba.com 1978 Playoff Results (Consultat el febrer de 2007) Els de la capital van perdre per 3-2, però en el sisè partit els Bullets es van donar un homenatge escombrant 117-82 els Sonics a casa. Ja a la setena i definitiva trobada, Washington va vèncer i amb això va arribar el primer campionat de la història del club. Wes Unseld va ser nomenat MVP de les Finals.
En la següent temporada els Bullets es van mudar a la Divisió Atlàntic, i van guanyar així el títol de divisió en la seva primera campanya. Van entrar als playoffs tot i haver perdut 8 dels últims 11 partits de la temporada regular, encara que van aconseguir un balanç positiu de 54-28. Els Bullets van arribar per segon any consecutiu a les Finals després d'eliminar els Spurs en les Finals de Conferència en una dura sèrie a set trobades. Aquesta vegada, de nou davant els Sonics, l'equip no va poder defensar el campionat en perdre 4-1 en les Finals.Nba.com 1979 Playoff Results (Consultat el febrer de 2007)
1979-1988 Però l'època de lesions finalment va arribar a Washington. La temporada 1979-80, els Bullets es van classificar pels playoffs en la sisena posició amb un balanç de 39-43, sent eliminats tot just començar pels Philadelphia 76ers.Nba.com 1980 Playoff Results (Consultat el febrer de 2007) L'any següent, l'equip no es va classificar per la postemporada per primera vegada en tretze anys. Unseld es va retirar i Hayes va ser traspassat als Houston Rockets en la següent campanya.
El 1981 els Bullets van començar a jugar forts i agressius sota la direcció de Gene Shue i Do Habiten i van finalitzar la temporada regular amb un esperançador 43-39, encara que, malgrat arribar fins a les Semifinals de Conferència, l'equip havia perdut la brillantor i el joc que els va caracteritzar en la dècada dels 70. A l'any següent, els Bullets van signar un positiu 42-40, però van fallar a l'hora d'accedir als playoffs a causa de la competitivitat en la Divisió Atlàntic i en la Conferència Est.
Els dos anys següents, els Bullets van realitzar un bàsquet mediocre, finalitzant la temporada regular amb rècords negatius. Van entrar en playoffs però hi van ser eliminats ambdues vegades en primera ronda.
El 1985 l'equip va adquirir el pivot sudanès Manute Bol que tenia l'especialitat dels taps. Aquest any, va tapar 397 llançaments (rècord) dels 716 de l'equip (rècord del club també), però els Bullets van fracassar amb un balanç de 39-43 i van ser eliminats en primera ronda pels 76ers. En un clar intent de millora, l'equip va traspassar Jeff Ruland a Philadelphia pel pivot Moses Malone, que lideraria els Bullets en anotació amb 24,1 punts per partit en la següent temporada. Formava una gran parella anotadora amb Jeff Malone (22 punts per partit). Aquell any, els Bullets van obtenir una última campanya amb balanç positiu (42-40) fins al 1997. Als playoffs van ser eliminats pels Detroit Pistons en tres partits.Nba.com 1987 Playoff Results (Consultat el febrer de 2007)
Els Bullets van seleccionar Muggsy Voguis en la dotzena posició del Draft de 1987.Draft de l'NBA de 1987 Basketball-reference.com Aquest és el jugador de menor alçada de la història de l'NBA amb 1,60 metres. Sota la tutela de Kevin Loughery, l'equip va signar un fluix inici de temporada, tot i ser acomiadat al 27è partit de la temporada amb un trist 8-19. Per reemplaçar Loughery, els Bullets van contractar Wes Unseld, un vell conegut de l'afició de la capital. Amb l'exjugador com a entrenador, l'equip va millorar i va aconseguir els playoffs amb un balanç final de 38-44. Després de perdre els dos primers partits en primera ronda davant dels Pistons, els Bullets van reaccionar i van forçar el cinquè partit després de dues victòries a casa. No obstant això, van perdre en el decisiu partit per un marge de 21 punts. Washington trigaria nou anys a tornar a viure un partit de playoffs.Nba.com 1988 Playoff Results (Consultat el febrer de 2007)
1989-1997 Els Bullets van començar amb un 5-1 el 1989, però les esperances de signar una bona temporada van desaparèixer en perdre 16 de 18 partits des de mitjan desembre fins a mitjan gener. Van finalitzar amb un balanç de 31-51 malgrat el nivell estel·lar mostrat per Jeff Malone i Bernard King, els quals van fer una mitjana de 24,3 i 22,3 punts per nit respectivament.
En la temporada 1990-91, l'equip va aconseguir 30 victòries, però la nota agradable la va posar King, que es va recuperar totalment de l'operació de genoll a la qual es va sotmetre quan era jugador dels Knicks en la campanya 1984-85. Va finalitzar tercer de la lliga en anotació amb una mitjana de 28,4 punts per partit.Nba.com LEAGUE LEADERS. Points - 1990-91 (Consultat el gener de 2008) El 1991, Susan O'Malley esdevé la primera dona a presidir un club en la història de l'NBA. És la germana de Peter O'Malley, actual propietari dels Los Angeles Dodgers, i filla de l'antic propietari dels Dodgers Walter O'Malley.
Un any després,els jugadors clau com Rex Chapman, Calbert Cheaney i Pervis Ellison van patir lesions. El resultat va ser un pèssim 24-58, però l'ajuda estava en camí.