Indiana Pacers és una franquícia de l'NBA amb seu a Indianapolis, Indiana. Participa en la Divisió Central de la Conferència Est de l'NBA. El més gran èxit esportiu dels Pacers es produí quan arribaren a les Finals de l'NBA del 2000, on perderen contra els Los Angeles Lakers, per 4-2.
Història de la franquícia Indiana Pacers (1967-avui)
Ha guanyat 1 títol de conferència.
Ha quedat 5 vegades primer de divisió.
Ha entrat 21 vegades al playoff.
Anys a l'ABA: Dinastia Els Pacers van començar a jugar en la temporada 1967-68 de l'ABA, una lliga alternativa a l'NBA. Durant els seus sis primers anys, van jugar a l'Indiana State Fairgrounds Coliseum, ara anomenat Pepsi Coliseum, mudant-se el 1974 al Market Square Arena, situat al centre de la ciutat d'Indianapolis.
En la segona temporada, Bob "Slick" Leonard, entrenador de la Universitat d'Indiana, es va convertir en el tècnic dels Pacers. Leonard ràpidament els va convertir en un equip guanyador, sent liderat per jugadors com Mel Daniels, George McGinnis, Rick Mount i Roger Brown. Els Pacers van ser l'equip més reeixit de la història de l'ABA, guanyant tres campionats en quatre anys. En els vuit anys d'història de la lliga, van arribar en cinc ocasions a les Finals.
Primers anys a l'NBA L'ABA es va dissoldre el 1976, i els Pacers van ser un dels quatre equips acceptats per entrar a l'NBA (juntament amb New York Nets, Denver Nuggets i San Antonio Spurs). Econòmicament, els Pacers era el conjunt més feble dels quatre nous en la lliga, havent de començar a vendre a les seves estrelles en els seus últims anys a l'ABA. La seva primera temporada en l'NBA la van finalitzar amb un balanç de 36-46 i tenint com a representants de l'equip en l'All-Star Game a Billy Knight i Don Buse. Això va ser un dels pocs èxits de l'equip en els seus primers 17 anys en la lliga (en els quals tan sols van obtenir dues temporades amb rècord positiu i sis aparicions en els playoffs).
Les temporades negatives continuaven en la següent dècada, obligant-los a traspassar a Knight i Buse abans de la temporada 1977-78. Van adquirir a Adrian Dantley a canvi de Knight, però Dantley (que tenia una mitjana en aquells dies de 27 punts per partit) va ser traspassat el desembre als Denver Nuggets, i John Williamson, el segon màxim anotador de l'equip, el gener.
Com a conseqüència dels seus pobres resultats, els Pacers van haver de recórrer a trucs publicitaris per atreure l'atenció dels seus fans. Abans que comencés la temporada de 1979, l'equip va oferir a l'estrella de bàsquet femení Ann Meyers un contracte de prova i la van convidar al camp d'entrenament d'Indiana. Es va convertir en la primera, i fins avui única dona, a provar en un equip de l'NBA, encara que finalment no aconseguís una plaça en la plantilla final.
El 1980, els Pacers van traspassar a l'estrella anotadora Adrian Dantley a Denver Nuggets a canvi de George McGinnis, antiga estrella de l'equip a l'ABA. Encara que en el passat va ser un jugador molt important per al conjunt d'Indiana, en la seva tornada va contribuir molt poc durant els dos anys que va estar en l'equip. English, contràriament, es va afermar com un dels majors anotadors de la història de l'NBA. A l'any següent, van traspassar la seva elecció del draft de 1984 pel pivot Tom Owens de Portland Trail Blazers. Owens solament va jugar un any en els Pacers, causant poc impacte. Aquest traspàs, mirat tres anys després, va resultar ser horrorós. La temporada 1983-84 la van finalitzar amb el pitjor balanç de la Conferència Est. A causa del traspàs d'Owens, els Pacers no van poder triar en els primers llocs d'un dels millors drafts de la història de la lliga, deixant escapar a futures estrelles com Hakeem Olajuwon, Michael Jordan, Sam Perkins, Charles Barkley i John Stockton.
La primera aparició dels Pacers en els playoffs va ser en la temporada 1980-81, caient eliminats en primera ronda per Philadelphia 76ers en dos partits. Aquesta va ser l'única vegada que es va veure als Pacers en els playoffs des de 1977 fins a 1987.
Clark Kellogg va ser draftejat en el Draft de 1982, mostrant un talent enorme i finalitzant segon en la votació al Rookie de l'Any, però els Pacers van acabar la temporada amb el pitjor registre de la seva història, 20-62, i guanyant només 6 partits més en la següent campanya. Després de guanyar 22 partits en la temporada 1984-85 i 26 en la 1985-86, Jack Ramsay va reemplaçar a George Irvine com a entrenador de l'equip, liderant-li a un rècord de 41-41 en la seva primera temporada al comandament, la temporada 1986-87, i portant als Pacers de nou als playoffs després de sis anys absents. Chuck Person, sobrenomenat "The Rifleman" pels seus llançaments de llarga distància, va liderar a l'equip en anotació en la seva primera temporada en la lliga. El primer triomf en els playoffs en la història dels Pacers va ser el tercer partit de la sèrie de 1ª ronda al millor de cinc trobades davant Atlanta Hawks, sent aquesta victòria l'única de l'equip en l'eliminatòria, ja que van ser derrotats pels Hawks per 4-1.
L'arribada de Reggie Miller 1987-1989 Reggie Miller va ser draftejat pels Pacers el 1987, començant la seva carrera com a substitut de John Long. Molts aficionats dels Pacers no van estar d'acord amb l'elecció de Miller en comptes de la d'Steve Alford, jugador dels Indiana Hoosiers. L'equip es va perdre els playoffs en la temporada 1987-88 de l'NBA, draftejant a Rik Smits en el Draft de 1988, i va sofrir una temporada 1988-89 desastrosa en la qual Dick Versace va substituir a Jack Ramsay en la banqueta dels Pacers, finalitzant 28-54. Però l'equip faria un traspàs que posteriorment donaria resultat, enviant a Herb Williams a Dallas Mavericks per Detlef Schrempf.
1989-1990 En la temporada 1989-90 de l'NBA, els Pacers van acabar la temporada amb un balanç de 42-40, accedint als playoffs. A més, Reggie Miller va ser votat per jugar l'All-Star Game de l'NBA gràcies als seus 24.6 punts per partit de mitjana. En la postemporada, van caure eliminats pels a posteriori campions Detroit Pistons en tres partits.
1990-1992 En la temporada 1990-91, els Pacers tornaven als playoffs amb un balanç de 41-41 en temporada regular, i amb Schrempf nomenat Millor Sisè Home de l'Any. Van caure eliminats en una memorable sèrie de primera ronda davant Boston Celtics en cinc partits, perdent l'últim per 124-121. Els Pacers van tornar als playoffs la temporada següent, però es van topar contra els Celtics de nou en la mateixa ronda. Aquesta vegada, els Celtics van escombrar als Pacers en tres partits.
1992-1993 Chuck Person i el base Micheal Williams van ser traspassats a Minnesota Timberwolves en la pretemporada, aconseguint a Pooh Richardson i Sam Mitchell. En la temporada 1992-93, Schrempf va passar de ser el millor sisè home a ser l'aler titular de l'equip, arribant fins i tot a ser seleccionat per disputar el seu primer All-Star Game de l'NBA. Durant aquesta temporada, Miller es va convertir en el màxim anotador de la història de l'equip. Van finalitzar la campanya amb un 41-41, però van tornar a caure en primera ronda, aquesta vegada davant New York Knicks per 3-1.
Obrint-se camí 1993-1994 Larry Brown va ser el nou entrenador de l'equip per la temporada 1993-94, i el general mànager Donnie Walsh va completar un summament criticat traspàs (en aquells dies) que enviava a Schrempf a Seattle SuperSonics a canvi de Derrick McKey. Els Pacers van començar la temporada com típicament venien fent anys enrere, però increïblement a l'abril van guanyar els seus últims vuit partits de la temporada, finalitzant amb 47 victòries, rècord de la franquícia. En primera ronda van escombrar als Orlando Magic de Shaquille O'Neal, guanyant per fi la primera sèrie dels playoffs en la seva història. En semifinals de conferència van derrotar a Atlanta Hawks en una dura eliminatòria per 4-2.
Va ser durant les Finals de Conferència quan els Pacers, i especialment Reggie Miller, es van fer un nom en la lliga, gràcies a les actuacions de Miller als moments calents del partit que a punt van estar d'eliminar els Knicks. De la nit al dia, Miller es va convertir en una superestrella de l'NBA, i va ser nomenat tri-capità de la selecció nord-americana que va guanyar la medalla d'or en el Mundial de 1994.
1994-1995 Mark Jackson es va unir a l'equip procedent de Los Angeles Clippers, donant a l'equip una mà estable en una posició de base que mancava de qualitat en els últims anys. Els Pacers van gaudir d'un balanç de 52-30 en la temporada 1994-95, aconseguint el seu primer títol de Divisió Central. En la primera ronda dels playoffs va escombrar als Hawks, en les semifinals es va prendre la revenja de l'any anterior i va apallissar als Knicks en una ajustada eliminatòria per 4-3, però no va poder completar el camí gloriós a les Finals de l'NBA, ja que els Magic aquesta vegada es van creuar en el seu camí, eliminant-los en set partits.
Perdent terreny Els Pacers van aconseguir de nou un balanç de 52-30, però van ser greument ferits a causa de la lesió de Miller a l'abril, que el va tenir apartat de les pistes fins al cinquè partit de la sèrie de primera ronda davant els Hawks. Miller va anotar 29 punts en aquesta trobada, però no va poder evitar la victòria per dos punts dels Hawks, per la qual cosa la marxa dels Pacers en els playoffs arribava a la seva fi. Aquesta temporada, els Pacers van entrar en la història en ser l'únic equip a derrotar en dues ocasions als intractables Chicago Bulls que van aconseguir el millor registre en temporada regular de la història de l'NBA; 72-10.
En la temporada 1996-97, els Pacers van sofrir lesions clau, a més de l'absència de Jackson, que va ser traspassat a Denver Nuggets abans de començar la temporada (encara que el tornarien a fitxar abans que la data límit de traspassos es complís). L'equip va finalitzar 39-43 i es va perdre els playoffs per primera vegada en set anys, tenint com a conseqüència la baixa de Larry Brown.
Retorn a la glòria 1997-1998 Larry Bird es va convertir en el nou entrenador dels Pacers i amb ell, els Pacers van aconseguir el millor balanç de la seva història, 58-24. Chris Mullin va fitxar per l'equip en la pretemporada i aviat es va convertir en una peça important en l'equip. Els assistents Rick Carlisle, que s'ocupava del joc ofensiu, i Dick Harter, del defensiu, van ser clau en l'adquisició de jugadors especialistes com Dale Davis, Anthony Davis i Derrick McKey. Reggie Miller i Rik Smits van ser All-Star aquest any, i en playoffs, van passar per sobre dels Cleveland Cavaliers i dels New York Knicks abans de caure eliminats en les Finals de Conferència pels Chicago Bulls en set intensos partits.
1998-1999/1999-2000 En l'escurçada temporada 1998-99, els Pacers van guanyar el títol de Divisió Central amb un rècord de 33-17 i va escombrar en els playoffs a Milwaukee Bucks i Philadelphia 76ers abans de dir de nou adéu en les Finals de Conferència davant els Knicks en sis partits. Els Pacers van traspassar al pivot Antonio Davis a Toronto Raptors pels drets del rookie Jonathan Bender. En la temporada 1999-00, després d'una lliga regular amb un 56-26, van eliminar en els playoffs als Bucks, 76ers i finalment als Knicks en les Finals de Conferència en sis trobades.
miniatura|El Conseco Fieldhouse és el pavelló de l'equip des de 1999. Els Pacers es plantaven per primera vegada en la seva història en unes Finals de l'NBA. El seu rival, Los Angeles Lakers, va acabar amb les seves esperances en sis partits, encara que no sense sofriment. Indiana li va donar als Lakers, en el cinquè partit, la major pallissa de la seva història en els playoffs (en aquells dies), guanyant-los per un marge de 33 punts.
Reconstrucció