miniatura|Sistema sanguini humà La sang és una suspensió de cèl·lules en un medi aquós, impulsada pel cor a través dels vasos sanguinis, amb l'objectiu de distribuir oxigen i nutrients als diferents teixits així com eliminar-ne els residus, entre altres funcions. Està formada per una matriu extracel·lular líquida anomenada plasma. El plasma representa el 55% de la sang total, està compost principalment d'aigua (90% en volum), i conté una dissolució de proteïnes, lípids, glucosa, ions minerals, hormones, diòxid de carboni (el plasma és el medi mitjà de transport de productes residuals), plaquetes i les cèl·lules sanguínies mateixes. L'any 2011 s'havien identificat en la sang 4.229 productes químics els quals potencialment es poden utilitzar en el diagnòstic de problemes de la salut.
Circula per artèries, venes i capil·lars, suposant el 7,7% del pes corporal. Té el seu origen en les cèl·lules mare hematopoètiques. El sistema hematopoètic (dels mots grecs αἷμα, -ατος- = sang, ποίησις = creació) és el sistema encarregat de la formació de la sang.
La seva definició histològica és la de ser una varietat de teixit conjuntiu especialitzat. Caracteritzat a més per contenir una matriu extracel·lular líquida (el plasma sanguini), i una sèrie d'elements figurats.
El volum de sang circulant es diu volèmia, aquesta està avaluada entre 68 i 77 ml per kilogram de pes corporal. Una persona que pesi 70 kg té uns 5 litres de sang.Rubio, García i Carrasco, pàg. 27 El pes total de la sang equival a 1/13, un 78% és aigua i el 22% restant són elements sòlids.
Funcions La sang té una gran varietat de funcions:Rubio, García i Carrasco, pag 29-30
Funció respiratòria: Transporta oxigen (O₂) des dels pulmons cap als diferents teixits. Funció nutritiva: Transporta nutrients cap als diferents teixits. Funció excretora: Transporta els productes de secreció dels catabolisme cel·lular cap als òrgans cap on han de ser eliminats. Funció de regulació hormonal: Transporta les hormones cap a les cèl·lules diana. Funció reguladora tèrmica: Distribueix calor per tot el cos per mantenir una temperatura constant. Funció del manteniment del pH: Controla el pH constant al llarg del cos. El pH plàsmic normal és aproximadament de 7,4. Funció de manteniment del volum intersticial: Conserva inalterat el volum del líquid contingut en el compartiment existent entre les cèl·lules dels teixits. Funció defensiva: La sang protegeix l'organisme de les infeccions, ja que és l'encarregada de transportar els glòbuls blancs que són encarregats de sistema immunitari. Funció hemostàtica: Quan hi ha una lesió, la sang deté les seves pròpies ferides a través de les plaquetes.
Composició Fracció forme Aquella part de la sang que està constituïda per elements amb una forma definida. Confecciona el 45% del volum total de la sang.
Glòbuls vermells
miniatura|Glòbuls vermells visualitzats en un microscopi electrònic. Els glòbuls vermells o glòbuls rojos, hematies o eritròcits són cèl·lules anucleades amb forma de disc bicòncau, el seu diàmetre normal és de 7-8 µm (longitudinal), 2 µm (transversal perifèric), 1 µm (transversal central), una superfície de 120-140 µm² i un volum de 80-100 µm³.Rubio, García i Carrasco, pag 117
Són les cèl·lules de la sang més nombroses (uns 4,5 milions per mm³)Rubio, García i Carrasco, pag 28 i les encarregades de transportar l'oxigen i el diòxid de carboni, aquest procés es realitza a través de l'hemoglobina, una proteïna globular que conté grans quantitats de ferro i ocupa pràcticament tot el seu citoplasma, és la responsable de conferir a la sang aquest color vermell. A la membrana plasmàtica dels eritròcits hi ha les glucoproteïnes (CD) que defineixen els diferents grups sanguinis i altres identificadors cel·lulars. Es formen a la medul·la òssia i són destruïts pels macròfags del sistema retícul endotelial passats uns 120 dies.
Hemoglobina
L'hemoglobina (Hb o HGB) és una cromoproteïna constituïda per: Un grup prostètic anomenat HEM o HEMO (el qual dona a la sang aquest color vermell característic) constituït al seu temps per 4 ferroporfines idèntiques. que cada una està comporta per un protoporfirina IX i un àtom de ferro en estat ferrós (Fe++).Rubio, García i Carrasco, pag 91 Un grup proteic anomenat globina la qual consta de 4 cadenes polipeptiques, iguals 2 a 2. Cada una d'elles està constituïda per una mica de 140 aminoàcids.Rubio, García i Carrasco, pag 92
En alguns éssers vius l'hemocianina fa les funcions de l'hemoglobina humana, tals com els mol·luscs o els artròpodes.Jaenicke E, Pairet B, Hartmann H, Decker H «Crystallization and preliminary analysis of crystals of the 24-meric hemocyanin of the en l'escorpí emperador (Pandinus imperator)». PLoS ONE, 7, 3, 2012, pàg. e32548. DOI: 10.1371/journal.pone.0032548. PMC: 3293826. PMID: 22403673.
Glòbuls blancs
Els leucòcits o glòbuls blancs són les úniques cèl·lules sanguínies amb nucli i les més grans. Hi ha 5 tipus diferents de leucòcits: els neutròfils, els basòfils, els eosinòfils, els limfòcits i els monòcits. Tenen una funció protectora, ja que intervenen en el sistema immunitari. La seva concentració es troba entre 5.000 i 11.000 per mm³ fent que siguin les cèl·lules amb menys nombre. Es formen en la medul·la òssia i són destruïts pels macròfags del Sistema reticuloendotelial al cap d'uns dies, depenen el tipus de leucòcit que sigui. miniatura|Mostra de sang humana visualitzada en un microscopi òptic a 40 augments. a: Globuls vermells b: Glòbul blanc: Neutròfil c: Glòbul blanc: Eosinòfil d: Glòbul blanc: Limfòcit Neutròfils: Són els leucòcits més comuns, ja que representen del 40 al 75% dels leucòcits circulants, amb una concentració d'entre 2000 i 8000 per mm³, són granulats i tenen un nucli multinucleat (de 3 a 5 lòbuls) la vida mitjana de vida és d'entre una i dues setmanes.Diccionari Enciclopèdic de Medicina - Neutròfil La seva mida ronda entre els 10 i els 14 μm.Rubio, García i Carrasco, pag 186 La seva funció principal és la fagocitosi, la qual la pot fer directament o després d'un procés d'opsonització.Rubio, García i Carrasco, pag 189 Eosinòfils: Són dels leucòcits menys comuns després del basòfils, només representen del 0 al 7% dels leucòcits circulants, amb una concentració d'entre 0 i 800 per mm³, són els més granulats de tot i reben el seu nom per la facilitat amb què es tenyeixen amb l'eosina,Diccionari Enciclopèdic de Medicina - Eosinòfil La seva mida ronda entre els 12 i els 17 μm.Rubio, García i Carrasco, pag 190 la seva funció principal és la de realitzar un atac contra els paràsits extracel·lulars, també són els encarregats de modular les reaccions al·lèrgiques.Rubio, García i Carrasco, pag 191 Basòfils: Amb només una concentració d'entre 0 i 200 per mm³, entre un 0 i un 1,5% del leucòcits,Diccionari Enciclopèdic de Medicina - Basòfil els basòfils són les cèl·lules sanguínies menys comunes de totes. Té cop citoplasma i la seva mida ronda entre els 12 i els 14 μm. La seva funció principal és induir el procés inflamatori alliberant, entre altres substàncies químiques, histamina.Rubio, García i Carrasco, pag 193 Monòcits: Juntament amb els limfòcits els monòcits són els únics leucòcits agranulats, són les cèl·lules sanguines més grans amb una mida que ronda entre els 15 i els 20 μm.Rubio, García i Carrasco, pag 195 Té citoplasma abundant i un nucli irregular. La seva funció principal és la fagocitosi.Rubio, García i Carrasco, pag 197 Limfòcits: Després del neutròfils, són els leucòcits més comuns, ja que representen del 24 al 32% dels leucòcits circulants, amb una concentració d'entre 1.300 i 4000 per mm³, El seu nombre augmenta sobretot en infeccions virals, encara que també en malalties neoplàsiques (càncer) i poden disminuir en immunodeficiències. Els limfòcits són els efectors específics del sistema immunològic, exercint la immunitat adquirida cel·lular i humoral. Segons la seva morfologia es poden classificar en limfòcits: grans, mitjans i petits i segons la seva funció en limfòcits T i B.Rubio, García i Carrasco, pag 198 Limfòcits B: Representen el 20-30% dels limfòcits i la seva funció és la fabricació d'anticossos, funcionen com a cèl·lules presentadores d'antigen.Rubio, García i Carrasco, pag 202 Limfòcits T: Representen el 70-80% del limfòcits i són els responsables de la immunitat cel·lular, intervenen en la defensa contra els germen intracel·lular, lluiten contra el desenvolupament de la neoplàsia i són els responsables del rebuig en el trasplantaments d'òrgans.Rubio, García i Carrasco, pag 200
Plaquetes
Les plaquetes o trombocits són fragments d'unes cèl·lules anomenades megacariòcits, són les més petites de la sang, d'uns 3μm de diàmetre, no tenen nucli la seva forma és ovalada o rodona. Dins seu hi ha diverses substàncies que intervenen en la coagulació de la sang. El seu nombre aproximat ronda d'entre 140.000 a 400.000 per mm³ i es produeixen en la medul·la òssia i són destruïts pel macròfags del Sistema reticuloendotelial al cap de deu dies de la seva formació.
Fracció líquida
La fracció líquida o plasma sanguini és una suspensió aquosa de color groc transparent on estan immersos els elements formes, confecciona el 55% del volum de sang total. El volum plasmàtic total és de 40-50 mL/kg.
El plasma sanguini està compost per un 90% d'aigua i un 10% de substàncies sòlides dissoltes:Rubio, García i Carrasco, pag 29 Glúcids: glucosa. Lípids: colesterol, triacilglicerols, etc. Proteïnes: Albúmina, fibrinogen, globulina, etc. Electròlits: ions de diferents elements. Vitamines Enzims Hormones Substàncies de rebuig
Els components del plasma es formen en el fetge (albúmina i fibrinogen) i en les glàndules endocrines (hormones).
Quan el plasma se li retira el fibrinogen, se l'anomena sèrum.
Característiques físico-químiques Viscositat: La viscositat és la resistència que ofereix un líquid alhora de deformar-se. Els dos factors que influeixen en la viscositat de la sang són: la concentració de cèl·lules i la concentració de proteïnes plasmàtiques. Així doncs un augment d'un o dels dos factor provoca una hiperviscositat i dificulten la circulació a través dels vasos sanguinis. La sang és un fluid no newtonià (la seva viscositat està influenciat per la pressió i la temperatura), té un moviment perpetu i pulsàtil i circula unidireccionalment.Rubio, García i Carrasco, pag 30 Osmolaritat plasmàtica: L'osmolaritat plasmàtica normal està entre els 280 i els 300 mOsmol/kg d'aigua. Aquest depèn essencialment de la concentració d'ions de sodi, ja que és el solut més abundant. pH: El seu valor de referència és d'aproximadament de 7,4.
Hematopoesi
L'hematopoesi és el procés de formació, desenvolupament i maduració dels elements formes de la sang a partir d'un precursor cel·lular comúDiccionari Enciclopèdic de Medicina - Hematopoesi i indiferenciat conegut com a cèl·lula mare hematopoètica pluripotencial, unitat formadora de colònies o hemocitoblast. Les cèl·lules mare de la sang en un adult es troben en la medul·la òssia vermella i són les responsables de formar totes les cèl·lules i derivats cel·lulars que hi circulen. Les cèl·lules sanguínies són degradades per la melsa i els macròfags del fetge. Hi ha un equilibri entre la formació i la destrucció de cèl·lules sanguínies.
En un embrió, en un principi l'hematopoesi es dona en el sac vitel·lí, posteriorment (5a setmana) el fetge, realitza aquesta funció, la qual va minvant fins que el 5è mes deixa de fer-ho. El tercer òrgan a realitza-la és la melsa, la qual deixa de fer-ho al setè mes. Finalment a partir del quart més de gestació i durant la resta de la vida l'hematopoesi es produeix en la medul·la òssia vermella.
Eritropoesi