Suïssa, oficialment la Confederació Suïssa, és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km². Suïssa és una república federal integrada per 26 cantons. Berna és la seu de la federació, i la capital de facto, mentre que els centres econòmics són les ciutats globals de Ginebra i Zúric. Suïssa gaudeix d'alts nivells de llibertat econòmica, d'immigrants i d'un ambient de negocis internacional.
Limita amb Alemanya, França, Itàlia, Àustria i Liechtenstein. Ha tingut una llarga història de neutralitat—no ha estat en guerra des de 1815—i és seu de moltes organitzacions internacionals, com ara la Creu Roja, l'Organització Mundial de Comerç i les oficines europees de l'ONU. Suïssa és un estat multilingüe; quatre són les llengües oficials: alemany, francès, italià i romanx. Suïssa s'establí l'1 d'agost de 1291 i en aquesta data s'hi celebra cada any la festa nacional.
Toponímia El nom de "Suïssa" prové del nom de la localitat de Schwyz, de la qual es té constància des del 972 del poble de Suittes, i potser relacionat amb la paraula del vell alt alemany suedan, "cremar". El nom s'estengué per referir-se a l'àrea dominada per Schwyz (el cantó de Schywz) i després per referir-se a l'Antiga Confederació Suïssa.
Suïssa és coneguda com la Confederació Suïssa des de 1803. Aquesta designació, tanmateix, fou utilitzada per primera vegada en alemany, en un document que data de la guerra dels trenta anys.Confédération suisse DHS. Data d'accés: 23 de juny, 2008 No esdevingué d'ús comú sinó fins al , tot i que no era ni oficial ni única, ja que les designacions "Cos helvètic" (Corps helvétique), Magna Liga, Ligues i Helvètia també s'utilitzaven.Corps helvétique. DHS. Data d'accés: 23 de juny, 2008 La designació Confederació Suïssa no es troba en l'Acta de Mediació de 1803, tot i que Napoleó Bonaparte portà el títol de "Mediador de la Confederació Suïssa" en aquella ocasió. La primera vegada que se'n fa ús, de manera legal, és en l'article 15è del pacte federal de 1815.
El nom oficial, en llatí, Confœderatio Helvetica fa referència a Helvètia, nom que designava la regió d'Europa central entre els Alps i la Serralada del Jura, que correspon a la regió occidental de l'actual Suïssa. El nom, al seu torn, prové del grup celta Helvetiï que hi immigraren des del sud d'Alemanya fins a enfrontar-se als romans. Els romans els expulsaren al territori actual de Suïssa i fundaren la província d'Helvètia el 15 dC.
Geografia física miniatura|upright|esquerra|El Matterhorn El paisatge suís es caracteritza pels Alps, una alta cadena muntanyosa que discorre a través de la zona central i sud del país. Entre els alts pics dels Alps Suïssos destaca el Pic Dufour, que assoleix els 4.634 metres per sobre del nivell del mar. Al Pic Dufour es troben nombroses valls, algunes fins i tot amb glaceres. D'aquest lloc emergeixen alguns dels rius principals d'Europa, entre ells el Rin, el Roine, l'Inn, i l'Udolara o Ticino, i aquests arriben fins a alguns llacs, com per exemple el Llac Leman, el Llac de Zúric, el Llac Neuchâtel, el Llac de Constança i el llac Verbà al cantó de Ticino. La part del nord de Suïssa, la més poblada, és més oberta, però encara és mitjanament muntanyosa.
El clima suís és generalment temperat, però amb grans variacions entre les localitats; condicions glacials a les muntanyes, fins al clima mediterrani de l'extrem sud del país. Els estius són càlids i de vegades humits, amb precipitacions periòdiques ideals per al pasturatge. Els hiverns són freds amb precipitació en forma de neu en les grans altituds, i en les terres de menor altitud l'hivern és boirós. Un fenomen climàtic conegut com el Föhn pot ocórrer en qualsevol estació de l'any, fins i tot durant l'hivern, i es caracteritza per un corrent d'aire calent mediterrani que creua els Alps des d'Itàlia. Les valls del sud experimenten climes més secs i més freds, amb neu abundant durant l'hivern.
Política i govern miniatura|esquerra|El Palau Federal, al cantó de Berna, seu de l'Assemblea Federal de Suïssa L'estructura de l'organització política de Suïssa es basa en tres nivells: Municipi, Cantó i Confederació. Aquests tres àmbits gaudeixen d'una àmplia autonomia. En cas de dubte, la presa de decisions té lloc en l'àmbit cantonal o municipal. Aquesta circumstància permet que el nivell més davall de l'esfera política nacional, el Municipi, tinga també un alt grau d'autonomia. Les matèries que el Municipi no estiga en condicions de reglamentar per si sol són assumides pel Cantó, les competències del qual, al seu torn, són complementades per les de la Confederació. Aquesta actitud de coordinació i suport es denomina subsidiarietat. Aquesta evita la preponderància d'una administració central i només concedeix accions de suport a la Confederació.
Estructura constitucional Amb origen en el terme llatí "confederatio", el concepte de federalisme té com a finalitat la unió d'ens estatals equiparables, la sobirania de la qual ha de quedar garantida per aquesta. El federalisme suís es caracteritza pel seu interès a mantenir l'autonomia dels Cantons, la qual cosa suposa un principi del quefer polític del país: prendre el nombre més gran possible de decisions de forma descentralitzada.
La constitució federal de Suïssa, aprovada el 18 d'abril, 1999 és la tercera i actual constitució federal de la Confederació. Estableix la Confederació com a república federal de 26 cantons, i inclou una sèrie de drets individuals i populars, com ara el dret al referèndum popular per aprovar les lleis federals i les esmenes constitucionals, i descriu les responsabilitats dels cantons i del govern de la Confederació.
El Parlament Suís està format per dues cambres: el Consell d'Estats, integrat per 46 representants, dos per cada cantó, i u per cada mig-cantó, electes segons el sistema aprovat pel cantó; i el Consell Nacional de Suïssa, integrat per 200 membres, electes segons el sistema de representació proporcional, segons la població de cada cantó.
Els membres d'ambdues cambres són elegits per un mandat de quatre anys. Quan les dues cambres es reuneixen en sessió conjunta, es coneixen com a Assemblea Federal de Suïssa. Per mitjà del referèndum, els ciutadans poden qüestionar qualsevol llei aprovada pel parlament, i per mitjà de les iniciatives, poden introduir esmenes a la constitució federal, un sistema conegut com a democràcia directa.
miniatura|El consell Federal Suís i el canceller federal de Suïssa, el 2013
El Consell Federal Suís és el govern federal suís, que ostenta el poder executiu i dirigeix l'administració federal suïssa, com a cap d'Estat col·lectiu. És un cos col·legial integrat per set membres, electes per un mandat de quatre anys per l'Assemblea Federal. El President de la Confederació Suïssa és elegit per l'Assemblea d'entre els set membres del Consell, tradicionalment de manera rotatòria, per un període d'un any. Tanmateix és considerat un primus inter pares, amb cap poder addicional que no pas la resta dels seus companys.
La Suprema Cort Federal de Suïssa, màxim cos de la judicatura, està integrat per jutges electes per l'Assemblea General per un període de sis anys.
Democràcia directa Els ciutadans suïssos són subjectes a tres jurisdiccions legals: la comuna, el cantó i el nivell federal. Des de la constitució de 1848, i confirmat per la constitució de 1999, hi existeix un sistema de democràcia directa. Els instruments de la democràcia directa, a nivell federal, es coneixen com a "drets cívics" (Volksrechte o droits civiques), i inclouen el dret a sotmetre una "iniciativa constitucional" i el dret a fer un referèndum. Per mitjà del referèndum, un grup de ciutadans poden rebutjar una llei que ha estat aprovada pel parlament; si aconsegueixen 50.000 signatures en contra de la llei en 100 dies. En el referèndum, els votants decideixen, per majoria simple si accepten o rebutgen la llei. Vuit cantons junts també poden convocar un referèndum.
De manera similar, una "iniciativa constitucional" permet als ciutadans de proposar una esmena constitucional per mitjà del vot nacional, si aconsegueixen 100.000 signatures en 18 mesos. Les esmenes constitucionals, sia introduïdes per una iniciativa ciutadana, o pel parlament mateix, han de ser acceptades per majoria doble, és a dir, per mitjà del vot popular a nivell confederal i en cada un dels cantons.
Subdivisió administrativa 400px|Cantons de Suïssa La Confederació Helvètica és composta de 26 cantons: Argòvia Appenzell Ausser-Rhoden Appenzell Inner-Rhoden Basilea-Ciutat Basilea-Camp Berna Friburg Ginebra Glarus Grisons Jura Lucerna Neuchâtel Nidwalden Obwalden Santk Gallen Schaffhausen Solothurn Schwyz Ticino Turgòvia Uri Valais Vaud Zug Zúric Els cantons estan dividits en 2.889 municipis. Cada cantó té la seua pròpia constitució, poder legislatiu, govern i corts.
Economia
miniatura|Aeroport de Ginebra Tot i tenir pocs recursos naturals en ser un Estat molt petit, a més de no tenir accés al mar, la seva localització central a Europa ha permès el país pugui importar la matèria primera que li manca i la transforma en productes d'alta qualitat per a l'exportació, desenvolupant així un sistema de transport molt organitzat així com una indústria del turisme important.Switzerland. Encyclopedia Britannica. Data d'accés: 1 de juliol, 2008 Actualment Suïssa té una de les economies capitalistes més estables i modernes del món; i ocupa la segona posició a Europa en l'Índex de Llibertat Econòmica de l'edició del 2004. El sector públic sempre ha tingut una participació mínima, i el nivell general d'impostos va representar el 29,2% del Producte interior brut (PIB) el 2007, nivell similar al dels Estats Units i Irlanda. El PIB nominal per capita és superior al de les economies més grans d'Europa, amb la sisena posició mundial; ajustat a paritat de poder adquisitiu n'ocupa la sisena posició. Segons el Report de Competitivitat Global del Fòrum Econòmic Mundial, Suïssa és la segona economia més competitiva del món.World Economic Forum - Global Competitiveness Report Suïssa és la llar de diverses corporacions multinacionals; entre elles, Nestlé, UBS AG, Zurich Financial Services, Credit Suisse, Novartis, Roche, ABB, Swiss Re i The Swatch Group. Els químics són els béns de major exportació (34% de tots els béns d'exportació), seguits de la maquinària i els aparells electrònics (20,9%) i els instruments de precisió/rellotges (16,9%).Swiss Statistical Yearbook 2008 by Swiss Federal Statistical Office Suïssa té un dels mercats laborals més lliures d'Europa. La taxa d'atur va augmentar d'un mínim d'1,7% el juny del 2000 a un màxim de 3,9% el setembre del 2004; el febrer del 2008 es va reduir al 2,8%. Suïssa és un país amb facilitat per als negocis atesos el nivell baix d'impostos i la llibertat del mercat laboral.
Tot i que Suïssa va negociar un tractat de comerç especial amb la Comunitat Europea—després la Unió Europea—el 1972, la població no ha volgut unir-s'hi; tanmateix és membre de l'Associació Europea de Lliure Comerç (AELC). El 1992 la població va votar en contra de la creació d'un nou bloc comercial per substituir l'AELC, l'Àrea Econòmica Europea; no seria sinó fins al 2000 que la població va ratificar el nou acord.
Geografia humana i societat Demografia miniatura|Almabtrieb a Mels el 2019. El gener del 2008, Suïssa tenia una població estimada de 7,5 milions d'habitants dels quals 1,6 milions eren estrangers. Després d'un decenni d'estancament poblacional, la població del país ha reprès la seva tendència ascendent, malgrat tenir una de les taxes de fecunditat més baixes d'Europa i una tendència negativa. El creixement, per tant, s'ha degut principalment a l'arribada dels estrangers i habitants