Suècia

Suècia (o dialectalement Esvècia; Sverige en suec ), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional. Suècia té fronteres terrestres amb Noruega a l'oest i amb Finlàndia al nord-est, i està connectat amb Dinamarca pel Pont d'Öresund al sud.

Amb 450 mil quilòmetres quadrats, Suècia és el tercer país més gran de la Unió Europea en superfície. Té una població total de 10,2 milions d'habitants (2019). Té una densitat de població de 20 habitants per quilòmetre quadrat, però eixa densitat és molt superior a la meitat meridional del país. Al voltant del 85% de la població viu en àrees urbanes.Statistics Sweden. Yearbook of Housing and Building Statistics 2007. Statistics Sweden, Energy, Rents and Real Estate Statistics Unit, 2007. . Available online in PDF format La capital de Suècia és Estocolm, la qual és també la ciutat més poblada, amb 1,3 milions d'habitants, i 2 milions a l'àrea metropolitana. Les següents ciutats més grans són Göteborg i Malmö.

Suècia és una monarquia constitucional amb un sistema parlamentari de govern i una economia altament desenvolupada. Ocupa la primera posició de l'índex de democràcia de The Economist i la setena de l'índex de desenvolupament humà de les Nacions Unides. Suècia ha estat un membre de la Unió Europea des de l'1 de gener de 1995 rdesprés de la ratificació en referèndum el 1994.

Suècia va néixer com a país independent i unificat durant l'edat mitjana. Desenvolupà una administració moderna centralitzada des del regnat del rei Gustau I el . Al el país va estendre els seus territoris i va formar l'Imperi Suec. La majoria dels territoris conquerits fora de la península escandinava els perdé durant els segles  i . La regió oriental de Suècia, l'actual Finlàndia, va ser conquerida per Rússia el 1809. L'última guerra en què Suècia es va involucrar va ocórrer el 1814, quan Suècia va obligar Noruega a formar la unió personal amb Suècia, que va dissoldre el 1905. Des de 1814, Suècia ha estat en pau i en 1834 va declarar oficialment la neutralitat del país davant els conflictes de les grans potències, que va estar en vigor fins a la incorporació de Suècia a l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) en 2024.

Etimologia En suec, el nom Sverige es deriva de la frase Svea Rike que vol dir «el reialme dels suions». Rike té el mateix significat que l'alemany Reich, el noruec rike o el danès rige que signifiquen «reialme/imperi/regne».

La forma del gentilici suedès,-esa ha tingut i té cert ús en català. En català alguerès, el gentilici és esvedès, -esa.

Geografia física miniatura|El Pas de Lapporten Suècia és situada a l'Europa septentrional, a l'oest del mar Bàltic i el golf de Bòtnia, amb una llarga costa. Constitueix la regió occidental de la península escandinava. A l'occident del país es troben els Alps Escandinaus o les muntanyes escandinaves,Suècia. Geografia física. El Relleu i la Geologia. L'Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 16 de març de 2009] (Skanderna en suec), una serralada que separa Suècia de Noruega, país amb el qual limita a l'oest. Limita al nord-est amb Finlàndia i els estrets de Skagerrak, Kattegat i Öresund al sud-est, i el mar Bàltic a l'est. Amb 449.964 quilòmetres quadrats, Suècia és el 55è país més extens del món, el cinquè més gran d'Europa i el més gran de l'Europa septentrional. La superfície terrestre és lleugerament superior a l'estat nord-americà de Califòrnia.

A Suècia es poden distingir tres grans regions geogràfiques i històriques:Sweden . Land and Resources. MSN Encarta. [Consulta: 12 de març de 2009] el Norrland o «Terra del Nord» un conjunt d'altiplans i planes que acaben al golf de Bòtnia; el centre o Svealand o «Terra dels suions» una regió de grans llacs formada per una sèrie de planes que baixa altitud; Götaland o «Terra dels Gots», formada per Småland —un país majoritàriament de planes— i Escània, l'extrem meridional de Suècia.

A més, es pot distingir una quarta regió morfològica, el nord-est, una zona muntanyosa, que forma part de les muntanyes escandinaves, integrada per plataformes tallades per valls paral·leles i on es troben les màximes altituds de Suècia.

El punt més baix de Suècia és la badia del Llac Hammarsjön, prop de Kristianstad amb -2.41 m; el punt més elevat és Kebnekaise amb 2.111 m d'altitud.

El nord del país és travessat pel cercle polar àrtic, on s'experimenta el sol de mitjanit, que pel fet de la inclinació de l'eix de la terra no s'acaba de pondre, durant una temporada entre la primavera i l'estiu (el fet es fa més evident i durable més al nord). La costa oest del mar del Nord té un clima més temperat a causa del corrent del Golf; en canvi la costa bàltica és força més freda i de clima més continental.

Política i govern Suècia és una monarquia constitucional en què el rei Carles XVI Gustau és el cap d'Estat, però el poder reial ha estat, des de fa molt temps, limitat a les funcions cerimonials. La constitució actual data de 1975, la qual va reemplaçar la constitució de 1809, va eliminar els últims vestigis del poder monàrquic; el rei, tot i ser el cap d'Estat, només té funcions cerimonials, però ja no és pas el comandant de les forces armades i ja no presideix les reunions del gabinet.Sweden . Government. MSN Encarta. [Consulta: 20 de març de 2009]

Estructura de govern Constitucionalment, el Riksdag (el Parlament) té l'autoritat suprema de la Suècia moderna. El Riksdag té la responsabilitat d'elegir el primer ministre el qual, al seu torn, designa el govern, és a dir, els ministres. El poder legislatiu és, per tant, compartit entre el parlament i el govern encapçalat pel primer ministre. El poder executiu és ostentat pel govern; la judicatura és independent. Les lleis poden ser proposades pel gabinet o pels membres del parlament. Els membres del parlament són elegits segons el mètode de la representació proporcional per un mandat de quatre anys. Suècia té quatre texts legals: la constitució, l'Acta de la successió reial, l'Acta de la llibertat de premsa i la Llei fonamental sobre la Llibertat d'Expressió.

La Cort Suprema de Suècia és la tercera i última instància per a tots els casos civils i criminals. El dret d'apel·lació d'un cas per presentar-lo a la Cort Suprema ha de ser atorgat i llevat d'algunes excepcions, només s'atorga en els casos en què hi ha interès per deixar un precedent. La Suprema Cort està integrada per 16 consellers de justícia o justitieråd els quals són designats pel govern, però la cort, com a institució, és independent del Riksdag, i el govern no pot interferir en les decisions de la cort.

miniatura|esquerra|El Riksdag El Partit Socialdemòcrata Suec ha tingut un paper dominant des de 1917, després que els reformistes haguessin conformat llur força i que els revolucionaris abandonessin el partit. Després de 1932 els gabinets han estat dominats pels socialdemòcrates. Només en cinc eleccions (1976, 1979, 1991, 2006 i 2010) el bloc de centredreta ha aconseguit prou escons per al parlament per formar el govern. La participació en les eleccions a Suècia sempre ha estat alta en comparació amb altres estats, tot i que ha declinat en les últimes dècades; en les últimes eleccions (2014) la participació va ser del 85,81%.

L'aplicació de la llei és portada a terme per diverses entitats governamentals. El Servei Policial de Suècia és una agència de govern encarregada de l'organització de la policia. La Força Operativa Nacional, és una unitat del Departament d'Investigació Criminal Nacional. Les responsabilitats del Servei de Seguretat Suec són el contraespionatge, les activitats antiterroristes, la protecció de la constitució i la protecció del poble i dels objectes sensibles.

Comtats i municipis

Suècia és un estat unitari, actualment dividit en vint-i-un comtats (en suec län), cadascun dels quals compta una Junta Administrativa Comtal o länsstyrelse, designat pel govern suec. A cada comtat també hi ha un Consell o landsting, electe directament pel poble.

Els comtats foren instituïts el 1634 arran d'una iniciativa del canceller Axel Oxenstierna, que pretenia bastir una administració moderna. Si bé estaven inspirats en les províncies d'una divisió preexistent, llurs fronteres no hi coincideixen plenament.

AB: Estocolm AC: Västerbotten BD: Norrbotten C: Uppsala D: Södermanland E: Östergötland F: Jönköping G: Kronoberg H: Kalmar I: Gotland K: Blekinge M: Skåne N: Halland O: Västra Götaland S: Värmland T: Örebro U: Västmanland W: Dalarna X: Gävleborg Y: Västernorrland Z: Jämtland210px|Counties of Sweden

Cada comtat, al seu torn, se subdivideix en diversos municipis o kommuner; en total, n'hi havia 290 el 2004. El govern municipal de Suècia és similar al d'una alcaldia. Una assemblea municipal legislativa o koommunfullmäktige d'entre de 31 i 101 membres (sempre un nombre senar) és elegida per representació proporcional amb llistes de partit cada quatre anys en eleccions concurrents amb les eleccions parlamentàries nacionals.

Els municipis també se subdivideixen en un total de 2.512 parròquies o församlingar. Aquestes han estat tradicionalment subdivisions de l'Església de Suècia, però encara són importants com a districtes per als censos i eles eleccions.

També hi ha divisions històriques, com ara les vint-i-cinc províncies i les tres regions que encara tenen un significat cultural important.

Economia

Indicadors econòmics miniatura|Estocolm Suècia és una economia de mercat orientada a les exportacions, regulada per l'Estat, amb un sistema de distribució modern, amb comunicacions internes i externes molt desenvolupades i una força laboral capacitada. La fusta, l'energia hidràulica i el ferro són els recursos bàsics d'una economia altament orientada al comerç internacional. El sector de l'enginyeria representa el 50% de la producció i les exportacions. Les telecomunicacions, la indústria de l'automòbil i la indústria farmacèutica també són importants. L'agricultura representa només el 2% del Producte interior brut i de l'ocupació.

Al final de 2007 les vint companyies més grans registrades a Suècia eren Volvo, Ericsson, Vattenfall, Skanska, Sony Ericsson Mobile Communications AB, Svenska Cellulosa Aktiebolaget, Electrolux, Volvo Personvagnar, TeliaSonera, Sandvik Scania, ICA AB, Hennes & Mauritz, Nordea, Preem, Atlas Copco, Securitas, Nordstjernan i SKF. La indústria sueca està predominantment controlada pel sector privat, a diferència d'altres economies occidentals industrialitzades com ara Àustria i Itàlia.

Al voltant de 4,5 milions de residents suecs treballen, dels quals, un terç han obtingut educació terciària. El PIB per hora treballada és el novè més elevat del món, amb 31 dòlars, comparat amb 22 dòlars a Espanya o 35 als Estats Units.Economic survey of Sweden 2007 Segons l'OCDE, la liberalització, la globalització i el sector tecnològic han estat claus en la productivitat. El PIB per hora treballada està creixent 2,5% a l'any per a tota l'economia. Suècia és líder mundial en les pensions privatitzades i els problemes de pensions són relativament petits en comparació amb altres països de l'Europa occidental.Pension Reform in Sweden: Lessons for American Policymakers by Goran Normann, Ph.D. and Daniel J. Mitchell, Ph.D. 29 de juny de 2000. [Consulta: 22 de març de 2009] El nivell d'impostos, que el 2007 era del 51,5% del PIB, tot i estar disminuint, encara és gairebé el doble dels Estats Units o Irlanda. Els funcionaris públics de l'Estat i els municipis representen un terç de la força laboral de Suècia, molt superior al d'altres països. En total, el PIB ha crescut ràpidament gràcies a les reformes de la dècada de 1990, especialment en la manufactura.OECD Economic Surveys: Sweden - Volume 2005 Issue 9 by OECD Publishing