La città spagnola di Barcellona si divide amministrativamente in dieci distretti, ciascuno dei quali è amministrato da consiglieri nominati dal Consiglio Comunale centrale.
Ognuno dei distretti ha propri poteri sulla realizzazione delle infrastrutture e sull'urbanistica dell'area.
L'attuale divisione venne approvata nel 1984.
A oggi il distretto più densamente popolato è quello dell'Eixample, mentre il più esteso è quello di Sants-Montjuïc, anche se il più noto (in quanto centro storico della capitale catalana) è senza dubbio il primo distretto: Ciutat Vella.
I dieci distretti di Barcellona
Numero DistrettoMappa Area(km²) Popolazione Densità(ab/km²) Quartieri Consigliere delegato 1 Ciutat Vella 4,11 La Barceloneta, Barri Gòtic, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, El Raval Jordi Rabassa(Barcelona en Comú) 2 Eixample 7,46 L'Antiga Esquerra de l'Eixample, La Nova Esquerra de l'Eixample, Dreta de l'Eixample, Sant Antoni, Sagrada Família, Fort Pienc Pau Gonzàlez(Barcelona en Comú) 3 Sants-Montjuïc 22,68 Sants, Hostafrancs, La Bordeta, El Poble-sec, Font de la Guatlla, Sants-Badal, La Marina del Prat Vermell, La Marina de Port, Zona FrancaZona Franca e Montjuic sono elencati dal Comune di Barcellona come aree di particolare interesse. Tuttavia, i due territori sono assegnati ai quartieri di El Poble-sec (Parque de Montjuic) e la Marina del Prat Vermell (Zona Franca), rispettivamente per scopi amministrativi organizzativi quali aree di censimento, aree delle statistiche di base, quartieri e distretti., Montjuïc Marc Serra(Barcelona en Comú) 4 Les Corts 6,02 Les Corts, La Maternitat i Sant Ramon, Pedralbes Joan Ramon Riera(PSC) 5 Sarrià-Sant Gervasi 19,91 Sarrià, Sant Gervasi, Vallvidrera, Tibidabo i les Planes, Les Tres Torres, Sant Gervasi-Galvany, El Putxet i el Farró, Sant Gervasi - La Bonanova Albert Batlle(PSC) 6 Gràcia 4,19 Vila de Gràcia, Camp d'en Grassot i Gràcia Nova, La Salut, El Coll, Vallcarca i els Penitents Eloi Badia(Barcelona en Comú) 7 Horta-Guinardó 11,96 El Baix Guinardó, Can Baró, El Carmel, La Font d'en Fargues, El Guinardó, Horta, La Clota, Montbau, Sant Genís dels Agudells, La Teixonera, La Vall d'Hebron Rosa Alarcón(PSC) 8 Nou Barris 8,05 Can Peguera, Canyelles, Ciutat Meridiana, La Guineueta, Porta, La Prosperitat, Les Roquetes, Torre Baró, La Trinitat Nova, El Turó de la Peira, Vallbona, Verdum, Vilapicina i la Torre Llobeta Xavier Marcé Carol(PSC) 9 Sant Andreu 6,59 Sant Andreu del Palomar, La Sagrera, Trinitat Vella, Baró de Viver, Bon Pastor, Navas, El Congrés i els Indians Lucía Martín(Barcelona en Comú) 10 Sant Martí 10,39 El Clot, El Camp de l'Arpa del Clot, La Verneda i la Pau, El Parc i la Llacuna del Poblenou, Provençals del Poblenou, Poblenou, El Besòs i el Maresme, Sant Martí de Provençals, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, Vila Olímpica del Poblenou David Escudé(PSC) (*) La Zona Franca e Montjuic sono elencati dal Comune di Barcellona come aree di particolare interesse. Tuttavia, i due territori sono assegnati ai quartieri di El Poble-sec (Parque de Montjuic) e la Marina del Prat Vermell (Zona Franca) rispettivamente / scopi amministrativi organizzativi quali aree di censimento, aree delle statistiche di base, quartieri e distretti.
Mappa dei quartieri e distretti
Storia
Le origini La Barcellona medievale era divisa in cinque «cuarteles» (quarters): Framenors, Pi, Mar, Sant Pere e El Raval (XV secolo). La riforma del 1769, suddivise la città in cinque cuarteles ciascuna suddivisa in otto distretti: I-Palau: Portal de Mar, Sombrerers, Llana, Esplanada, Capella d'en Marcús, 1º de la Barceloneta, 2º de la Barceloneta y 3º de la Barceloneta. II-Sant Pere: Sant Francesc de Paula, Santa Marta, Santa Caterina, Sant Cugat, Giralt, Molins, Sant Pere y Portal Nou. III-Reial Audiència: Oli, Catedral, Sant Felip Neri, Pi, Descalces, Santa Anna, Magdalenes y Sant Gaietà. IV-Casa de la Ciutat: Sant Miquel, Mercè, Sant Francesc d'Assís, Caputxins, Ample, Encants, Argenteria y Sants Just i Pastor. V-Raval: Santa Mònica, Nou de la Rambla, Sant Agustí, Sant Antoni Abat, Hospital, Sant Llàtzer, Carme y Àngels.
Nel 1847 una nuova riforma suddivise la città nuovamente, in quattro distretti: Lonja, San Pedro, Universidad y San Pablo. Più tardi, nel 1878, sono stati istituiti i 10 distretti: I-La Barceloneta, II-Borne, III-Lonja, IV-Atarazanas, V-Hospital, VI-Audiencia, VII-Instituto, VIII-Universidad, IX-Hostafranchs y X-Concepción.
Tra la fine del XIX e all'inizio del XX secolo a Barcellona hanno aggiunto diversi comuni limitrofi: nel 1897 Sants, Les Corts, San Gervasio de Cassolas, Gràcia, San Andrés de Palomar e San Martín de Provensals; nel 1904, San Juan de Horta; nel 1921 Sarrià; nel 1924 Collblanc e la Zona Franca; e nel 1943 El Buen Pastor e il Baró de Viver, separati da Santa Coloma de Gramenet.
Nel 1933 una nuova riorganizzazione, con dieci distretti: I) - La Barceloneta, II) - El Poble-sec y Montjuïc, III) - Sarrià, Vallvidrera y Sant Gervasi, IV) - Sant Pere y Dreta de l'Eixample, V) - El Raval, VI) - Esquerra de l'Eixample, VII) - Sants, Les Corts y Hostafrancs, VIII) - Gràcia, IX) - Horta, Sant Andreu del Palomar, Sagrera y Camp de l'Arpa, X) - Sant Martí de Provençals, Clot y Poblenou.
Questi distretti sono stati ampliati nel 1949 con altri due: XI) - Les Corts XII) - Sagrada Familia.
I distretti del 1984
Note
Altri progetti