El ratpenat de cova de Schreibers (Miniopterus schreibersii) és una espècie de ratpenat. És relativament fàcil de diferenciar-lo dels vespertiliònids per la peculiar morfologia del cap i la cara.
Morfologia Un dels trets que més fàcilment permet reconèixer aquesta espècie és el cap: petit i arrodonit, té el front bombat, de manera que, vist de perfil, sembla que s'elevi per sobre la cara. El musell és curt, i les orelles, també curtes i triangulars, es disposen molt separades entre elles. El tragus és curt, amb la punta arrodonida, té la mateixa amplada en tota la seva longitud i es projecta cap endavant. Les ales són estretes i puntegudes, i la cua, aproximadament tan llarga com el cap i el cos junts, queda completament inclosa dins l'uropatagi.
El pelatge del llom és llarg, mentre que el del cap és curt i espès, una mica arrissat. La coloració és marró grisenca o grisa cendrosa, més clara per la regió ventral, i els adults tenen una taca marró grogosa o canyella al coll i una altra al front. El musell, les orelles i les membranes alars són de tonalitats més fosques que el cos, i el tragus és groguenc o, de vegades, gris clar.
Dimensions corporals: cap + cos (48 - 65 mm), cua (42 - 64 mm), avantbraç (42 - 48 mm) i envergadura (305 -350 mm).
Pes: 9 - 20 g.
Ecologia És una espècie comuna a tot el Mediterrani, atès que es troba al Magrib, la península Ibèrica, la península Itàlica, França, els Balcans i gairebé totes les illes del Mediterrani, incloses les Balears. Ocupa tota mena d'hàbitats, des de boscos fins a àrees obertes i ambients antropitzats, sempre que hi pugui trobar refugis adients. El seu nom comú reflecteix la gran tendència a refugiar-se en coves, si bé ocasionalment també es pot allotjar en soterranis i altres habitacles humans.
Ix a caçar poc després de pondre's el sol, amb un vol alt (10-20 m) i ràpid (50-55 km/h) que recorda el dels falciots. És el ratpenat que té uns costums més gregaris: s'ajunta en grups de centenars i fins milers d'individus que pengen del sostre de la cova, de vegades barrejats amb altres espècies cavernícoles, com el rater mitjà, el rater gros i els ratpenats de ferradura.
Taxonomia Sinònims baussencis, Laurent (1944). inexpectatus, Heinrich (1936). italicus, Dal Piaz (1926). ursinii, Bonaparte (1837).
Subespècies
M. s. schreibersii, Kuhl (1817). M. s. bassanii, Cardinal i Christidis (2000). M. s. blepotis, Temminck (1840). M. s. chinensis, (1908). M. s. dasythrix, Temminck (1840). M. s. eschscholtzii, Hodgson (1835). M. s. fuliginosus, Hodgson (1835). M. s. haradai, Maeda (1982). M. s. japoniae, Thomas (1905). M. s. oceanensis, Maeda (1982). M. s. orianae, Thomas (1922). M. s. orsinii, Temminck (1840). M. s. pallidus, Thomas (1907). M. s. parvipes, G. M. Allen (1923). M. s. smitianus, Thomas (1927).
Referències
Bibliografia
Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. , planes 72-73.
Categoria:Mamífers d'Etiòpia Schreibers Categoria:Mamífers de Xipre Categoria:Mamífers d'Albània Categoria:Mamífers d'Algèria Categoria:Mamífers d'Andorra Categoria:Mamífers d'Àustria Categoria:Mamífers de l'Azerbaidjan Categoria:Mamífers de Bulgària Categoria:Mamífers de Bòsnia i Hercegovina Categoria:Mamífers de Croàcia Categoria:Mamífers de l'Índia Categoria:Mamífers de Sri Lanka