La Cort de Barcelona de 1454-1458 fou una reunió de la Cort General de Catalunya convocada per Joan de Navarra, com a lloctinent general del seu germà, el rei Alfons el Magnànim. La convocatòria fou expedida a Lleida l'1 d'agost de 1454 perquè els braços es reunissin a Barcelona el 27 d'agost. Després de diverses pròrrogues, la Cort s'obrí el 16 d'octubre a la Catedral de Barcelona i les sessions s'allargaren, amb nombroses interrupcions, fins al 17 de març de 1458.

En començar la Cort, el diputat eclesiàstic de la Diputació del General era Bernat Guillem Samasó. El 15 d'octubre de 1455 fou succeït per Nicolau Pujades, canonge de la catedral de Barcelona i ardiaca de Santa Maria del Mar, que tingué una participació activa en les sessions.

Obertura La Cort es reuní enmig d'una forta confrontació entre la monarquia i els grups que dominaven les principals institucions catalanes. A Barcelona, Alfons el Magnànim havia donat suport a la Busca enfront de la Biga, el patriciat urbà que tradicionalment havia controlat el govern municipal. El 1453, Galceran de Requesens, nomenat lloctinent reial malgrat l'oposició de les institucions catalanes, havia impedit la renovació ordinària dels consellers de Barcelona i afavorit l'accés de membres de la Busca al govern de la ciutat.

La designació de Joan de Navarra com a lloctinent general i la mateixa convocatòria de la Cort foren objecte de protestes, ja que els braços sostenien que, d'acord amb les constitucions catalanes, corresponia personalment al rei convocar les corts. Alfons, absent de Catalunya i establert a Nàpols, confià a Joan la presidència de la reunió.

En la sessió inaugural del 16 d'octubre, Joan exposà la voluntat de la Corona de reparar els greuges i reformar l'administració de justícia. En nom dels braços respongué el bisbe d'Elna Joan Margarit i de Pau, que pronuncià un conegut discurs en què reivindicà la trajectòria política de Catalunya i lamentà l'absència prolongada d'Alfons el Magnànim.

Greuges i conflicte polític Els nombrosos greuges presentats pels braços es convertiren en el principal obstacle per avançar en les sessions. Entre els més conflictius hi havia el denominat «greuge de Requesens», que qüestionava la legalitat de la seva lloctinència i, en conseqüència, dels actes que havia dictat; la intervenció reial en el govern municipal de Barcelona; la devaluació monetària impulsada per la Busca, i la política de la Corona envers els pagesos de remença.

El conflicte remença continuà agreujant les relacions entre la monarquia i els senyors laics i eclesiàstics. Joan de Navarra mantingué la política d'Alfons favorable a permetre l'organització dels pagesos i, el 5 d'octubre de 1455, el rei dictà des de Nàpols una sentència interlocutòria que suspengué provisionalment les prestacions derivades dels mals usos. La mesura incrementà l'oposició dels sectors senyorials representats a la Cort.

Les divisions afectaren també els mateixos braços. Dins el braç eclesiàstic, per exemple, Joan Margarit, partidari d'arribar a una transacció amb la monarquia, s'enfrontà als sectors més intransigents encapçalats per Bertran Samasó, abat de Ripoll. L'elecció de Nicolau Pujades com a membre de la comissió encarregada dels greuges provocà el 1456 una nova disputa dins l'estament eclesiàstic.

Donatiu al rei Alfons el Magnànim reclamava un subsidi de **400.000 florins**, però els braços es resistiren a concedir-lo mentre no fossin resolts els greuges. Davant el bloqueig, Joan Margarit contribuí a formular una solució de compromís: la Cort acceptaria el donatiu, però els diners no serien lliurats fins quatre mesos després que Alfons retornés personalment a Catalunya. Durant aquest temps el rei hauria de resoldre els greuges amb la Cort encara reunida; si la dissolia abans de fer-ho, l'oferta quedaria sense efecte.

Alfons no retornà mai a Catalunya i, per tant, les condicions establertes per fer efectiu el donatiu no arribaren a complir-se. Les negociacions, les suspensions de les sessions i els desacords sobre els greuges contribuïren a prolongar la Cort durant gairebé quatre anys.

Altres acords Durant la Cort es produïren també reformes institucionals i legislatives. El 1455 es modificà el sistema de renovació dels diputats i oïdors de la Diputació del General, substituint la cooptació directa per un sistema mixt de nominació i sorteig entre diversos candidats.

El 1456 la Cort aprovà diverses constitucions i capítols que posteriorment foren incorporats a les compilacions del dret català. Entre les disposicions adoptades hi hagué l'establiment del 23 d'abril, festivitat de Sant Jordi, com a festa celebrada oficialment al Principat. La petició havia estat presentada a la Cort el 9 d'abril de 1456 per Joan Margarit en representació dels braços.

Final de la Cort La darrera sessió documentada se celebrà el 17 de març de 1458. La Cort no resolgué els principals conflictes que havien enfrontat la Corona amb una part important de la noblesa, el clergat i el patriciat urbà. Les disputes sobre la lloctinència de Requesens, el govern de Barcelona, la qüestió remença i els límits de l'autoritat reial contribuïren a consolidar l'oposició política a la monarquia que es manifestaria amb més força durant el regnat següent.

Alfons el Magnànim morí a Nàpols el 27 de juny de 1458 sense haver retornat a Catalunya. Fou succeït a la Corona d'Aragó pel seu germà i lloctinent, Joan de Navarra, que regnà com a Joan II d'Aragó.

Referències

Barcelona (1454) Categoria:Història de Barcelona