La Casa de la Ciutat és un edifici seu de l'Ajuntament de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local. Al carrer de la Ciutat hi ha la façana gòtica, obra d'Arnau Bargués (1399) i que era la principal fins a la construcció de la façana neoclàssica de la plaça de Sant Jaume, obra de Josep Mas i Vila (1847). El pati interior, també d'estil gòtic però amb traces renaixentistes, data del 1391, i s'hi exposen diverses escultures d'autors com Josep Llimona, Joan Miró o Josep Clarà.

Història i descripció El Consell de Cent El 1249, el rei Jaume I va nomenar quatre pahers per atorgar alguna autonomia a la governació de la ciutat. El 1257, va nomenar vuit consellersPonç d'Alest va ser el primer Conseller en Cap a qui va donar poder per triar homes per al Consell, uns cent assessors (variaven segons els anys), que van establir el Consell de Cent Jurats en un privilegi del 1265. A poc a poc la forma d'elecció anirà canviant fins que es va arribar a l'elecció el 1498, per la insaculació o sorteig dels noms dels consellers que s'extreien d'una borsa; (d'aquí li ve el nom d'insaculació). Fou reforçat per altre del 1274 per un període de deu anys, en complir-se aquest, el seu fill Pere II va aprovar l'11 de gener del 1284 el privilegi a perpetuïtat, anomenat Recognoverunt proceres, recollits en 116 capítols. Els autors haurien estat els representants de les corts de Barcelona de l'any anterior (1283): Jaume Gran, Guillem Durfort, Marimon de Plegamans i Bernat Guerges, i que es tractava d'una compilació de normes sobre el govern de la ciutat, impostos, llibertat de comerç, els límits dels oficials reials en la ciutat, etc. i que va romandre fins al Decret de Nova Planta de Felip V (1716), pel qual s'abolien totes les institucions històriques de Catalunya.

A l'origen les reunions d'aquests consellers tenien lloc a les escales de l'entrada del Palau Reial Major que feien d'hemicicle, per falta d'espai van passar al Convent de Santa Caterina. Per desavinences amb l'orde dels Predicadors del convent, en temps de la Inquisició a causa de la inculpació que van fer d'heretge al ciutadà Bartomeu Genovès sense donar-li opció de descàrrec,Segons la Carta XII. Rubrica de Deliberacions. 1477 van abandonar el convent i després d'un breu període on les reunions se celebraven al convent de Sant Francesc, van organitzar les trobades a casa del notari barceloní Simó Rovira, escrivà del Consell, a l'antic carrer del Regomir. Cap al 1369 es va comprar l'edifici a aquest notari i a mesura que les necessitats del Consell creixien, anaven adquirint edificis i solars adjacents, cap a la plaça de Sant Jaume.

Façana gòtica miniatura|esquerra|Façana gòtica de la Casa de la Ciutat miniatura|esquerra|Vitrall gòtic del pis superior de la façana gòtica miniatura|esquerra|L'arcàngel sant Rafael, atribuït a Pere Sanglada, sobre la porta de la façana gòtica El 1399, el Consell de Cent va encarregar al mestre de cases Arnau Bargués la construcció de la façana que va realitzar amb característiques similars i fàcilment relacionades amb altres obres seves, com el palau del rei Martí l'Humà a Poblet. Segons el contracte, la façana havia de ser tan bella com fos possible amb un sobre-volt fi i gentil.

És de dos pisos i caracteritzada per una horitzontalitat reforçada per les files d'impostes també horitzontals que recorren tota la façana, està executada amb simetria centrada respecte a la porta principal d'arc de mig punt amb grans dovelles; damunt hi ha esculpits tres escuts caironats, dos de l'ajuntament i el central el de les armes del rei Martí I amb el disseny creat del seu pare el rei Pere III, realitzats per Jordi de Déu el 1400 i coronada per l'escultura de l'arcàngel sant Rafael situada sota un pinacle de Pere Sanglada realitzada el 1401, amb finestres gòtiques ambdós costats.

Al pis superior hi havia tres grans finestrals d'arcs apuntats amb dues fines columnes on descansa la decoració de traceria gòtica. D'aquestes tres finestres només en queden dues. Totes les obertures tant de la porta com de les finestres tenen un guardapols l'extradós de les dovelles amb decoració de fulles de roure i al centre de les finestres amb un ram. A la part superior de la façana hi ha un fris d'arcs cecs, gàrgoles i pinacles. Les gàrgoles són obra de l'escultor Pere Joan, fill de Jordi de Déu, i representen animals fantàstics. Als angles hi ha les imatges de sant Sever i santa Eulàlia sota pinacles gòtics. La de sant Sever, que es pot veure actualment, no és la imatge gòtica original sinó una que va fer el 1876 l'escultor Joan Flotats, com que havia desaparegut l'anterior.

Al , quan es començava l'obra de la façana principal a la plaça de Sant Jaume, la façana gòtica va estar a punt de ser destruïda per a la homogeinització del conjunt. L'enderroc es va parar davant les protestes de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, però la façana va quedar mutilada: un dels vitralls superiors va desaparèixer, i la porta va quedar desplaçada cap a la dreta.

Des d'un dels finestrals de la façana gòtica, hi havia el costum de treure la bandera de Santa Eulàlia, patrona de la ciutat, en situacions de guerra o conflicte. Va ser portada al capdavant de les tropes a la guerra dels Segadors, el 26 de gener de 1641 en la Batalla de Montjuïc, en la Batalla de Montjuïc el 1706 i durant el setge de Barcelona, el dia 11 de setembre del 1714, on la va dur el conseller en cap Rafael Casanova i Comes resultant ferit en aquesta batalla. El 1981 se'n va fer una reconstrucció segons la descripció del Dietari de Jeroni Pujades (1601). Aquesta bandera es posa anualment a la balconada de la façana principal per les festes de Santa Eulàlia.

Façana neoclàssica miniatura|Coronament de la façana neoclàssica, projectada per Francesc Daniel Molina el 1855

L'actual façana principal d'estil neoclàssic és a la plaça de Sant Jaume i va ser realitzada el 1847 per l'arquitecte municipal Josep Mas i Vila juntament amb la urbanització de la plaça. Té un esquema on s'avança la part central per remarcar-la al primer pis amb quatre grans columnes amb capitells jònics que formen la balconada presidencial, on fins al 2013 es podia veure una placa en relleu de Celdoni Guixà, instal·lada el 1840 amb motiu de l'ampliació de la ja existent plaça de Sant Jaume, quan se li va donar efímerament el nom de plaça de la Constitució, en honor de la Constitució que va entrar en vigor el 1837. Aquesta placa es conserva actualment al Museu d'Història de Barcelona i al seu lloc hi figura una altra amb la inscripció «Ajuntament de Barcelona» i l'escut de la ciutat. El 1852, sobre aquesta placa es va col·locar un gran rellotge realitzat pel rellotger Garçon:

Té un àtic formant un timpà amb l'escut de la ciutat projectat el 1855 per l'arquitecte Francesc Daniel Molina, successor al càrrec de Josep Mas i Vila. A la part baixa, a banda i banda de l'entrada principal, hi ha dues fornícules on hi ha les escultures de marbre blanc del rei Jaume I i del conseller Joan Fiveller, ambdues obra de l'escultor Josep Bover i Mas i inaugurades el dia 6 de juny de 1844 per la reina Isabel II.

Seguint la simetria de la part central, els laterals estan formats per dos cossos de tres plantes amb finestres de mig punt a la planta baixa, finestres amb balconada al primer pis i finestres més petites al segon.

Curiosament, la composició de la part central és gairebé idèntica a la del Teatre Principal de València, construït també durant els mateixos anys.

Pati interior Va ser construït el 1391 amb reformes posteriors, i s'hi accedia per la façana gòtica. Actualment, s'hi accedeix des de l'entrada principal de la plaça de Sant Jaume.

Les obres de renovació del pati, d'estil gòtic, encara que amb alguns elements decoratius del renaixement, van començar al voltant del 1560. Consta d'arcuacions d'arcs ogivals sobre columnes; damunt hi ha una galeria amb obertura de finestres i balustrades, i es remata amb una cornisa de pinacles i gàrgoles. Va ser destruït durant les obres del 1830 i tornat a reconstruir fidelment el 1929.

Al lateral dret d'aquest pati és hi ha la galeria del Trentenari i l'escala d'Honor, que condueix al Saló de Cent. Des d'aquesta escala i a tota aquesta planta baixa del pati es poden veure nombroses escultures que al llarg dels anys s'han anat instal·lant, com el Sant Jordi de Josep Llimona, La deessa i la Puixança de Josep Clarà, Esperit Mediterrani de Frederic Marès, els tres gitanets i Maternitat de Joan Rebull, Dona de Joan Miró, Dona asseguda de Manolo Hugué, Urà de Pau Gargallo, etc.

Galeria gòtica miniatura|Galeria gòtica porticada. La galeria és porticada amb arcs apuntats que descansen sobre fines columnes de capitells amb motius florals i angelets, d'estil renaixentista. A un d'aquests capitells consta la data de 1577. El 1929, a les obres de remodelació d'Adolf Florensa i Ferrer i Antoni de Falguera i Sivilla, es van retirar els vitralls que havien estat instal·lats per Domènech i Montaner el 1888, i se'n van col·locar tres en un dels racons de la galeria, realitzats al taller d'Antoni Rigalt i Blanch, que representen: les santes patrones de la ciutat: Madrona, Eulàlia i Maria de Cervelló; els sants patrons de la ciutat, els bisbes Sever i Oleguer; els sants protectors de la ciutat: sant Cristòfor i sant Sebastià.

Així es deixava més semblant a la construcció del , i es va encarregar al pintor Josep Maria Sert la decoració de les voltes de la galeria amb personatges com Cristòfor Colom, els teòlegs Francesc Eiximenis i Ramon de Penyafort, els filòsofs Jaume Balmes i Josep Torras i Bages, els poetes Ausiàs March i Jacint Verdaguer, etc., amb els tons ocres característics de la pintura de Sert.

Saló de Cent Fou realitzat pel mestre d'obres Pere Llobet el 1369, de planta rectangular, amb coberta plana i amb tres trams separats per dos grans arcs de mig punt. S'il·lumina per quatre rosasses, la més grossa es va construir sobre l'entrada principal, mentre que les tres restants més petites, són al mur que donava al Pati dels Tarongers. Els vitralls de les rosasses van ser realitzades per l'artista Nicolau de Maraya. La decoració del cassetonat del sostre es va encarregar a Jaume Canalies, Francesc Jordi i Berenguer Lleonart el 1372.miniatura|center|700px|Panoràmica del Saló de Cent

La primera reunió del consell s'hi va fer el 17 d'agost del 1373, durant el regnat de Pere el Cerimoniós segons la placa que es pot veure al Saló:

miniatura|Jaume I al Saló de Cent, escultura de Manel Fuxà. Al es va decidir fer reformes al gust del nou art del barroc i es va encarregar a l'escultor Agustí Pujol el cadirat de fusta i el retaule del mur de la capçalera del saló. La defunció d'Agustí Pujol ocorregut al mateix any 1628, va obligar a encarregar les obres a Josep Sayós, que es van haver d'interrompre per la Guerra dels Segadors el 1640.

El 1647 es va construir una porta d'accés de marbre dissenyada pel mestre d'obres Jaume Granger i realitzada per Josep Ratés i Pere Serra, que va passar el 1929 a ser una porta lateral del saló. Amb els decrets de Nova Planta (1716), i una Real Ordre del 28 d'agost del 1718 on es disposava:

També es manava per Reial Cèdula del 13 d'octubre de 1718:

Va entrar en decadència fins a l'extrem que el 1822 el Saló de Cent va tancar les portes i van ser venudes les obres barroques que hi havia. El 1842, va quedar parcialment destruït a causa del bombardeig ordenat pel general Espartero.