Jaume Baco,D'acord amb el seu inventari publicat el 17 de juliol de 1461, podem afirmar que "lo feel familiar i pintor del Senyor Rei" (Alfons el Magnànim) va viure d'una manera bastant més folgada que l'urgellenc Arnau Pintor, esmentat abans. Fins i tot podem proposar (sense massa temor a equivocar-nos) que el nivell de Jacomart era superior al d'una gran majoria dels artistes del (arquitectes, escultors, pintors, orfebres...) actius a l'antiga Corona d'Aragó. Ximo Company.- L'Europa d'Ausiàs March : art, cultura, pensament Baçó o Mestre de la Porciúncula (València, 1411- 1461) fou un pintor valencià del . Els seus pares d'origen estranger es van establir a València cap a 1400, sent la professió de son pare sastre. Es desconeix amb certesa la seua formació pictòrica, però, sens dubte, va haver de conéixer les aportacions de tipus flamenc del també valencià Lluís Dalmau. En la seua obra confluïxen elements de l'art flamenc i italià del Quattrocento així com del gòtic internacional. Va residir a Nàpols com a pintor del rei d'Aragó Alfons el Magnànim des de 1443 fins a 1451, excepte una curta estada a València en 1446 i en Tívoli en 1447. En 1451 torna a València. Va col·laborar amb el pintor català Joan Reixac, el qual va acabar alguns dels retaules que després de la seua mort va deixar inacabats i creant en l'actualitat problemes per a conéixer realment qui és l'autor d'algunes de les seues obres. Algunes d'aquestes obres de Reixac i Jacomart poden trobar-se en el Museu Sant Pius V de València.
Obres restes del retaule de la Col·legiata de Xàtiva, encarregat per Alfons de Borja, el futur Calixt III, 1456 Santa Helena i Sant Sebastià, Col·legiata de Xàtiva el retaule de Sant Llorenç i Sant Pere de Verona de Catí (Alt Maestrat), 1460 el retaule de Sant Martí, de les agustines de Sogorb (Castelló) Sant Jaume i Sant Gil Abat, Museu Pius V de València. Sant Benet a la catedral de València A la Capella de la Comunió de l'església de Santa Maria d'Alcoi es conserva una taula gòtica amb la iconografia de la Mare de Déu de Gràcia, atribuïda a Jacomart, provinent de l'església del Convent de Sant Agustí d'Alcoi
Notes
Bibliografia Diverses denominacions de l'artista: Tormo y Monzó,Elías Jacomart y el arte hispánico-flamenco cuatrocentista, Madrid : [Blass y Cia], 1913 Ferre i Puerto, Josep A. Jacomart, lo feel pintor d'Alfons el Magnànim: puntualitzacions a l'obra valenciana La Corona d'Aragona ai tempi di Alfonso II el Magnanimo: i modelli politico-istituzionali, la circolazione degli uomini, delle idee, delle merci, gli influssi sulla società e sul costume, Vol. 2, 2000, , p. 1681-1686. Lassaigne, Jacques. La Pintura española : De los frescos románicos al Greco, Barcelona Genève : Caroggio : Skira, 1978
Enllaços externs
Museu de Belles Arts de València. La Pintura Gótica Museu de Belles Arts de València. Sant Jaume i Sant Gil Abat (Taula) El retaule de Jacomart de Catí Ximo Company.- L'Europa d'Ausiàs March : art, cultura, pensament. VII. 3. Distribució de les cases i contingut dels tallers medievals
Categoria:Pintors històrics de València Categoria:Pintors valencians del segle XV Categoria:Pintors valencians del Gòtic Categoria:Morts a València Categoria:Pintors dels Països Catalans morts al segle XV Categoria:Valencians nascuts al segle XV Categoria:Valencians morts al segle XV Categoria:Pintors nascuts al segle XV