miniatura|Ull de l'huracà Ivan vist des de l'Estació Espacial Internacional, Setembre 2004. NASA. miniatura|Una altra imatge de l'huracà Ivan. En meteorologia, un cicló tropical (anomenat també huracà, cicló, tifó, tempesta tropical o depressió tropical depenent de la seva força i localització) és una tempesta forta que es forma al mar i acostuma a provocar vents amb velocitats superiors a 120 km/h.
Un huracà cobreix una àrea circular d'entre 300 i 800 km aproximadament. A la tempesta hi ha vents forts i pluges que envolten un «ull» central, que acostuma a tenir uns 25 km de diàmetre. Malgrat això, el dany més gran per a la vida i a la propietat no és resultat del vent, sinó de la pujada del nivell del mar i les torrentades fruit de les pluges torrencials.
Avui dia, els huracans són detectats per satèl·lits des del moment que comencen a formar-se i per això generalment hi ha un decalatge de 3 o 4 dies entre la seva detecció i l'inici de la tempesta.
La agència més recomanada per a consultar la informació és la NOAA (Administració Nacional dels Oceans i de l'Atmosfera).
Terminologia Els ciclons tropicals es classifiquen en 3 grups atenent a la velocitat del vent que originen: depressions tropicals, tempestes tropicals i un tercer grup que rep diferents noms segons la zona geogràfica on es produeix.
Les depressions tropicals són sistemes organitzats de tempestes amb una circulació superficial definida i vents sostinguts màxims de fins a 17 metres per segon (33 nusos, 38 milles/h o 62 km/h). No posseeixen ull, i normalment tampoc presenten la típica forma d'espiral de les tempestes més fortes. Les tempestes tropicals tenen una circulació superficial definida i vents sostinguts màxims d'entre 17 i 33 metres per segon (34 a 63 nusos, 39 a 73 milles/h o 62 a 117 km/h). Quan arriben a aquest punt, les tempestes adquireixen la seva distintiva forma ciclònica, per bé que encara no mostren un ull. L'últim grup, format per huracans, tifons i ciclons (vegeu l'apartat Diferents noms per a un mateix fenomen), aplega els ciclons amb vents sostinguts d'una intensitat superior als 33 metres per segon (63 nusos, 73 milles/h o 117 km/h). Presenten la característica forma d'espiral al voltant de lull central.
Diferents noms per a un mateix fenomen Com s'ha dit, el terme utilitzat per a anomenar els ciclons tropicals amb vents sostinguts superiors als 117 km/h varia depenent de la regió. Així, s'anomena: Huracà, al nord de l'oceà Atlàntic (inclòs el Carib) i de l'oceà Pacífic (sempre a l'est de la línia de canvi de data). També s'anomena huracà de forma "no oficial" al sud de l'Atlàntic. La paraula huracà prové de la paraula castellana huracán i aquesta, al seu torn, del vocable taïno (llengua ameríndia) hurakán, nom d'un Déu creador qui, segons els maies, va escampar el seu alè a través de les caòtiques aigües de l'inici, creant així la Terra. Tifó, al nord-oest de l'oceà Pacífic (sempre a l'oest de la línia de canvi de data). El mot tifó sembla que pot provenir del portuguès tufão; de l'àrab ţūfān (طوفان); del grec tifon (Τυφών); de la frase en xinès (mandarí) tái fēng (颱風) que etimològicament deriva possiblement de "gran vent" (大風); i de la paraula japonesa taifū (台風). Cicló, a tota l'àrea de l'oceà Índic i del sud del Pacífic, si bé amb alguns matisos: Cicló tropical sever al sud-oest del Pacífic (sempre a l'oest del meridià 160 °E) i al sud-est de l'Índic (sempre a l'est del meridià 90 °E). Tempesta ciclònica severa al nord de l'oceà Índic. Cicló tropical al sud-oest de l'Índic i al sud del Pacífic (sempre a l'est del meridià 160 °E).
El mot cicló prové del grec κύκλος, que significa "cercle". De forma ja més acotada, els huracans també reben el nom de Bagyo a les Filipines i de Taino a Haití.
Estructura física
lang=ca|miniatura|350px|Estructura d'un cicló tropical. Els ciclons tropicals són àrees de baixa pressió atmosfèrica prop de la superfície de la Terra. Les pressions registrades al centre dels ciclons tropicals estan entre les més baixes registrades a la superfície terrestre al nivell del mar. Els ciclons tropicals es caracteritzen i funcionen com a nucli càlid, que consisteix en l'expulsió de grans quantitats de calor latent de vaporització que s'eleva, cosa que provoca la condensació del vapor d'aigua. Aquesta calor es distribueix verticalment al voltant del centre de la tempesta. Per això, a qualsevol altitud (excepte a prop de la superfície on la temperatura de l'aigua determina la temperatura de l'aire) el centre del cicló sempre és més càlid que el seu voltant. Les parts principals d'un cicló són l'ull, la paret de l'ull i les bandes plujoses. Són com tornados, però en aigua.
Classificació
La classificació dels ciclons tropicals es fa atenent a la seva intensitat i es porta a terme mitjançant lescala Saffir-Simpson. Aquesta escala, que classifica els huracans segons la velocitat dels vents que generen, es divideix en cinc categories (de l'1 al 5). Malgrat això, el nivell de cada huracà no està directament relacionat amb les pèrdues que produeix. Així, la magnitud dels danys depèn també d'altres factors com la solidesa de les estructures de les regions afectades, la velocitat de desplaçament i altres fenòmens atmosfèrics.
Davant la previsió de forts huracans és convenient recórrer a mesures d'evacuació. De fet, moltes de les víctimes de l'Huracà Andrew que van ignorar les ordres d'evacuar van perdre la vida o es van adonar que no podien fer res per a protegir els seus béns contra la tempesta.
Formació Tot i que encara no es coneix a la perfecció el procés pel qual es forma un cicló tropical, sí que se sap, en canvi, que són necessaris com a mínim 3 factors:
Temperatura de la superfície del mar, i fins a uns 50 metres de fondària, per damunt de 26,5 ° centígrads. Les aigües calentes són la font d'energia per als ciclons tropicals atès que s'evaporen amb major celeritat i condensen ràpidament en les capes superiors de la troposfera. D'altra banda, quan aquestes tempestes toquen terra o viatgen damunt d'aigües més fredes s'afebleixen ràpidament.
Que les condicions siguin les adients per a la formació de tempestes: per això cal que, per mitjà de l'evaporació, la troposfera es trobi relativament humida i que, alhora, es produeixi una irrupció d'aire fred a les capes altes de la troposfera a fi de condensar tot aquest vapor d'aigua.
Que s'origini a una distància aproximada de 10 graus o més de latitud des de l'equador, de forma que la Força de Coriolis sigui prou forta per a iniciar la rotació del cicló.
Quan es formen els ciclons tropicals + Tempestes tropicals i huracans per mes, en el període 1944-2004(per a l'Atlàntic Nord) Mes Total Mitjana Gener–Abril 4 0.1 Maig 8 0.1 Juny 33 0.5 Juliol 53 0.9 Agost 168 2.8 Setembre 219 3.6 Octubre 108 1.8 Novembre 30 0.5 Desembre 6 0.1 + afegits pel període 2001-04
L'activitat mundial de ciclons tropicals culmina a la fi de l'estiu (diferent als dos hemisferis), quan la temperatura de l'aigua dels oceans arriba al seu punt més alt. Tanmateix, cada zona té els seus propis patrons estacionals.
A l'Atlàntic Nord, la temporada d'huracans va de l'1 de juny al 30 de novembre, si bé el període de màxima activitat se situa entre la fi d'agost i tot el mes de setembre. La punta estadística de la temporada d'huracans a l'Atlàntic Nord és el dia 10 de setembre.
Al Nord-est de l'oceà Pacífic el període d'activitat és sensiblement més llarg tot i que en general coincideix amb els mateixos mesos de l'any que a l'Atlàntic. Al Nord-oest del Pacífic la temporada de ciclons abasta tot l'any, amb un mínim al febrer i un màxim a primers de setembre.
A la zona nord de l'oceà Índic, les tempestes van de l'abril fins al desembre, amb puntes més marcades als mesos de maig i novembre.
A l'hemisferi sud, l'activitat ciclònica comença a la fi d'octubre i acaba al maig, i la màxima activitat culmina entre mitjans de febrer i primers de març.
On es formen els ciclons tropicals Gairebé tots els ciclons tropicals es formen dins la franja tropical compresa entre els 30 ° de latitud (nord i sud) i més concretament, un 87% es forma dins dels 20 ° de latitud.
Gairebé mai se'n formen per sota dels 10 ° de latitud, ja que aquí la Força de Coriolis és feble i no té prou força per a iniciar i mantenir la rotació del cicló tropical. Tanmateix, hi ha la llunyana possibilitat que se'n formi algun dins d'aquest límit sempre que es proporcioni una altra font de rotació inicial. Aquestes condicions, però, són extremadament rares, raó per la qual les estadístiques ens diuen que en aquesta zona s'origina menys d'un cicló tropical al segle.
Zones principals miniatura|Mapa amb les 7 àrees del planeta on es formen els ciclons tropicals. Font:NOAA
Hi ha set zones principals de formació de ciclons tropicals:
1. Oceà Atlàntic Nord: és la més ben estudiada de totes les àrees fuetejades per ciclons tropicals. Comprèn el Mar del Carib i el Golf de Mèxic. El nombre de ciclons varia aquí àmpliament d'un any per l'altre; hi ha temporades en què es registren més de 20 huracans mentre que n'hi ha hagut alguna que només se n'ha vist un. La mitjana, però, és de deu ciclons per temporada. Les regions que es veuen afectades són els Estats Units, Mèxic, l'Amèrica Central, les Illes del Carib i, amb menor intensitat, les Bermudes i el Canadà. 2. Oceà Pacífic Nord-Oriental: aquesta és la segona àrea més activa al món i és, també, la que presenta una major densitat de ciclons (nombre de tempestes per àrea petita d'oceà). Les tempestes que es formen en aquesta zona poden afectar l'oest de Mèxic, Hawaii, el nord d'Amèrica Central i, en ocasions extremadament rares, l'estat de Califòrnia (Estats Units|EUA). 3. Oceà Pacífic Nord-Occidental: és, de bon tros, l'àrea més activa atès que concentra un terç de tota l'activitat ciclònica del planeta. Els estats més afectats són la Xina, el Japó, les Filipines i Taiwan. miniatura|Mapa on es representen tots els ciclons tropicals ocorreguts entre 1985 i 2005. Es pot observar com la correspondència amb les 7 àrees assenyalades en el mapa anterior i explicades en el text és absoluta. 4. Oceà Índic Nord: aquesta zona es divideix de fet en dues àrees, el Mar d'Aràbia i el Golf de Bengala (aquest amb 5 o 6 vegades més d'activitat). Històricament, aquesta és la regió del planeta on els ciclons s'han cobrat més vides (només cal recordar el pas del cicló Bhola, l'any 1970, que provocà més de 200.000 víctimes mortals). Els estats compresos en aquesta àrea són l'Índia, Bangladesh, Sri Lanka, Tailàndia, Myanmar i el Pakistan. Rarament, un cicló tropical format en aquesta zona arribarà a afectar la Península Aràbiga. 5. Oceà Índic Sud-Occidental: aquesta regió és la més desconeguda degut a la manca de dades històriques. Els ciclons que es formen aquí causen impacte a Madagascar, Moçambic, Illes Maurici i Kenya. 6. Oceà Índic Sud-Oriental: l'activitat tropical en aquesta regió afecta Austràlia i Indonèsia. 7. Oceà Pacífic Sud-Occidental: l'activitat ciclònica a aquesta regió d'Oceania afecta majoritàriament Austràlia i Papua Nova Guinea.
Zones inusuals Hi ha zones del planeta on, tot i que és molt estrany que es formin ciclons tropicals, esporàdicament se n'han format.
Sud de l'oceà Atlàntic: el fet que en aquesta latitud les aigües de l'oceà siguin més fredes, combinat amb què queda fora de l'anomenada Zona de convergència intertropical, fa molt difícil que s'hi formin ciclons. Malgrat això, en els darrers anys, s'hi han observat tres fenòmens: una feble tempesta tropical a la costa d'Àfrica l'any 1991, lHuracà Catarina (també anomenat Aldonça) que tocà terra al Brasil l'any 2004; i una petita petita tempesta a l'est del Salvador i el Brasil el gener de 2004. Centre del Pacífic Nord: aquesta àrea és sovint visitada per huracans, per bé que s'han originat al nord-est del mateix oceà Pacífic, una zona molt més favorable per la formació de ciclons.