miniatura|Apostes al tapet miniatura|disposició dels números dins el cilindre de ruleta francesa La ruleta és un joc d'atzar pur i de contrapartida. Es tracta d'una roda que gira sobre el seu eix horitzontalment. El perímetre d'aquest plat està dividit en 37 compartiments numerats sense cap ordre (del 0 al 36) i pintats de colors vermell i negre, i un verd amb el nombre zero. El crupier tira una petita bola de vori (modernament de tefló) en direcció contrària al sentit del plat i dona diverses voltes a l'interior d'un tambor estàtic que envolta la roda. Finalment la bola cau en un dels números que resultarà el guanyador. La taula de ruleta està coberta per un tapet que té dibuixats els números sobre els quals els jugadors emplacen les seves fitxes. Aquest joc permet múltiples tipus d'apostes i combinacions.

Història Els antecedents d'aquest joc es remunten a les rodes de la fortuna romanes o al joc de la baboia. Els jocs d'atzar basats en el moviment d'una roda daten com a mínim dels antics romans, que haurien utilitzat la roda d'un carro de guerra inclinada de costat. Es va inserir una fletxa a la roda i es van marcar deu espais a terra. L'espai on va aterrar la fletxa va determinar el guanyador. Els antics grecs feien servir un escut en lloc d'una roda de carro.

L'origen precís de la ruleta és desconegut i hi ha diverses llegendes més o menys probables sobre el seu origen, com ara que va ser portada a Occident des de la Xina per un monjo, o que va ser inventada per Blaise Pascal al segle XVII mentre intentava desenvolupar una màquina de moviment perpetu. El més probable és que sigui una fusió de diversos jocs existents, el Biribissi i l'Hoca italians (ambdós dels quals es feien apostes en un tauler de 36 números), els jocs anglesos d'una sola roda E. O. (de les inicials de even i odd, un joc anglès en què s'apostava al resultat d'una roda dividida en caselles marcades només amb parell o senar), Roly-Poly, As de Cors. De fet, la ruleta va derivar a França a principis del segle XVIII dels antics jocs hoca i portique, i s'esmenta per primera vegada amb el seu nom actual el 1716 a Bordeus. Després de diverses modificacions, la ruleta va assolir la seva estructura de roda actual al voltant de 1790, després de la qual cosa va obtenir ràpidament l'estatus de joc principal als casinos i cases de joc d'Europa. Durant els anys 1836 a 1933, la ruleta va ser prohibida a França.

La ruleta moderna, que sorgeix com una evolució del joc d'auca i del biribís als que se'ls incorpora una ruleta similar a la que s'utilitzava per jugar a ‘even and odd', fou inventada a França a finals del , i hi apareixen els colors vermell i negre, i en 1842 el matemàtic Blaise Pascal va eliminar una de les dues caselles del zero, augmentant les possibilitats dels jugadors, i atraient als jugadors primer al casino de Bad Homburg i a partir de 1860 al casino de Montecarlo, on Carles III de Mònaco havia legalitzat els jocs d'atzar, però impedia als habitants del Principat entrar al casino.

Les primeres notícies sobre a aquest joc a Catalunya són de 1881, quan es va instal·lar la primera al Reial Cercle Artístic. El 1908 va ser inclòs dins la llista dels jocs il·lícits.

Elements del joc El cilindre La ruleta té forma circular, amb una mida estàndard per als casinos d'aproximadament de diàmetre. miniatura| Tallar i identificar els components d'un cilindre de casino. El cilindre de la ruleta està compost per diversos elements:

El tambor (part giratòria del cilindre); La màniga (part superior del tambor amb la qual el crupier acciona la rotació); El suport de la bola (la part superior del cilindre on es col·loca la bola quan el cilindre no està en ús); La numeració (caselles negres, vermelles o verdes numerades del 0 o 00 al 36). Els nombres estan disposats de manera que presenten una alternança perfecta, garantint que cap nombre no comparteixi cap de les seves qualitats simples (color, paritat, alçada) amb cap dels seus veïns immediats. Els quadrats (les parts on la pilota s'atura); La carcassa del tambor (la part que rep el tambor) a la qual està fixat l'eix; L'eix (la part que permet girar el tambor, normalment muntat sobre rodaments de boles); La pista (la part de fusta del cilindre on gira la bola); Deflectors (més comunament en forma de diamant o oliva, serveixen d'obstacle per a la pilota durant la seva rotació). També s'anomenen diamants o obstacles; El marc (part que envolta el cilindre); La rampa. Com a part integral del marc, evita que la pilota s'escapi de la pista. El crupier llança la pilota perquè aconsegueixi un gir perfecte i ràpid.

El cilindre alterna sistemàticament entre quadrats vermells i negres. També minimitza al màxim el veïnat de dos nombres parells/senars i dos nombres mancants/de pas.

La disposició dels números a la ruleta no és aleatòria. És el resultat dels càlculs de distribució. El resultat és que aquest arranjament és el més equilibrat possible. Si dividim el cilindre en dos al punt zero, hi haurà gairebé el mateix nombre de nombres parells i senars a cada costat. De la mateixa manera, hi haurà gairebé tants nombres pertanyents a cada dotzena i a cada columna. Cal destacar, però, que la disposició dels números és diferent a la ruleta americana, a causa de la presència de la ranura del doble zero.

Pel que fa a la distribució dels colors dels números, la regla és la següent: «Els que sumen els seus dígits donen un nombre parell són negres; els que sumen els seus dígits donen un nombre senar són vermells». Per exemple, el 20 és negre perquè la suma del 2 i el 0 és parell, i el 19 és vermell perquè la suma de l'1 i el 9 és 10 (per tant, l'operació s'ha de repetir), i la suma de l'1 i el 0 és senar. Les úniques excepcions són els números 10 i 28, que són negres (mentre que haurien de ser vermells, segons la regla esmentada anteriorment). De fet, per tenir 18 números vermells i 18 números negres, calia substituir dos números vermells per uns de negres. Per tant, es va decidir arbitràriament que el 10 i el 28 estarien exempts de la regla.

La bola Una bola d'ivori (avui dia feta de resina o tefló) és llançada pel crupier en direcció contrària a la rotació de la ruleta i s'aturarà en un número de la ruleta.

La taula de joc

A la taula de joc, les diferents caselles corresponen cadascuna a un tipus d'aposta.

Hi ha diferències entre les rodes:

La ruleta francesa es caracteritza pels seus 37 números, que van del 0 al 36, distribuïts en una roda amb quadrats que alternen entre els colors vermell i negre, amb l'excepció del 0, que és verd. La superfície de joc és generalment més ampla, i les caselles dels números 34, 35 i 36 no tenen caselles adjacents. Les apostes a les columnes es col·loquen a la part inferior dreta i esquerra del disseny d'apostes, i la disposició dels números a la roda segueix un ordre específic. La regla del compartir s'aplica en alguns casinos, on els jugadors recuperen la meitat de la seva aposta si la bola cau al zero. La ruleta anglesa, també anomenada ruleta europea, és la variant més estesa. També presenta 37 números, del 0 al 36, amb una disposició idèntica a la ruleta francesa. Tanmateix, la disposició de les apostes és més compacta i els espais sota els números 34, 35 i 36 estan reservats per a apostes de columna. La regla de compartir generalment no s'aplica, cosa que resulta en un lleuger augment de l'avantatge del casino. La ruleta americana es distingeix per l'addició d'una ranura addicional, 00, que eleva el nombre total de números a 38. Aquest quadrat també és verd i està situat davant del 0 del cilindre. Aquest canvi resulta en un avantatge significativament més gran per al casino La disposició de les apostes és similar a la de la ruleta europea, amb espais per a les apostes de columna situats sota els números 34, 35 i 36. A causa del seu major avantatge, aquesta variant és menys popular entre els jugadors experimentats, però continua sent habitual als casinos nord-americans.

El crupier miniatura| Fitxes de casino col·locades a la taula de ruleta. El crupier és un empleat del casino que s'encarrega de dirigir el joc, fer anar la bola i la ruleta, registrar les apostes, liquidar els guanys dels jugadors i anunciar les fases del joc amb les frases següents:

Facin joc: inici de les apostes; La sort està tirada. llançament de la bola ; Ja no va més! (equivalent al francès Rien ne va plus). Fi de les apostes, el número guanyador està a punt de ser extret; Res al número'': si cap jugador guanya en aquesta ronda;

Com en altres jocs de casino, el crupier és responsable del bon funcionament del joc. Assegura, entre altres coses, que les apostes fetes es paguin correctament i que no hi hagi trampes.

Les fitxes Les fitxes corresponen a una suma de diners, que els jugadors compren a la caixa del casino. Les col·loquen a les caselles de la taula d'apostes per apostar a un número. Si guanyen, el crupier reparteix els seus guanys en forma de fitxes.

S'utilitzen fitxes de color diferent per a cada jugador per diferenciar les seves respectives apostes.

Regles de joc Els jugadors fan les seves apostes sobre les caselles que hi ha en el tapet. En el joc de ruleta hi ha dos tipus d'apostes: les sorts senzilles i les sorts múltiples. Les sorts senzilles són vermell o negre, parell o senar, manca o passa. En totes aquestes sorts hi juguen 18 números. Aquesta aposta té gairebé la meitat de les probabilitats de sortir guanyadora. Les apostes guanyadores es paguen 1 vegada. Quan surt el zero, totes les sorts senzilles perden virtualment la meitat del seu valor.

Les sorts múltiples són: Ple. Juga 1 número. Es guanya 35 vegades l'aposta Cavall. Juga 2 números. Es guanya 17 vegades l'aposta. Transversal. Juga 3 números. Es guanya 11 vegades l'aposta. Quadre. Juga 4 números. Es guanya 8 vegades l'aposta. Sisena. Juga 6 números. Es guanya 5 vegades l'aposta. Columna i dotzena. Juguen 12 números. Es guanya 2 vegades l'aposta. Doble columna/dotzena. Juguen 24 números. Es guanya ½ vegada l'aposta.

Porta La porta, o esperança matemàtica, és la quantitat de diners que el casino guanya, de mitjana, en cada aposta. En la ruleta un número guanya 1/37 i perd 36/37: −1*36/37 + 35*1/37 = −0,0270 (2,70% porta)

La ruleta americana es diferencia de la francesa perquè té un '0' més. Les probabilitats canvien i fa el joc encara més avantatjós per al casino. −1*37/38 + 35*1/38 = −0,0526 (5,26% porta)

Referències

Bibliografia

Categoria:Jocs d'atzar