Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella. Dit també II d'Aragó, València, Mallorca i Barcelona, III de Sicília, V de Castella i I de Navarra per ser rei d'aquests regnes. Ostentà els títols de comte de Ribagorça (1458 - 1469), duc de Montblanc (1458-1479), príncep de Girona (1461 - 1479), rei de Sicília (1468 - 1516), rei d'Aragó, de València, de Mallorca i comte de Barcelona (1479- 1516), rei de Castella (1474 - 1504), de Sardenya (1479 - 1516), de Nàpols (1504 - 1516), regent de Castella (1507 - 1516) i rei de Navarra (1512 - 1515).
Orígens familiars Era fill del rei Joan II d'Aragó i de la seva segona esposa, Joana Enríquez i, per tant, germanastre de l'infant Carles de Viana. Fou reconegut hereu l'any següent a la mort del seu germanastre, el 1461, rebent els títols de príncep de Girona i duc de Montblanc, i va ser nomenat lloctinent de Catalunya l'any 1462 i, en 1468 rei de Sicília.
El seu pare, en ascendir al tron d'Aragó el 1458, li concedí el comtat de Ribagorça, que romangué en el seu poder fins al 1469, any en què Joan II el concedí al seu fill natural Alfons d'Aragó, duc de Vilafermosa.
Núpcies i descendents Fora del matrimoni, tingué els següents fills: Amb la seva amistançada Aldonça Roig d'Ivorra va tenir Alfons d'Aragó (1470-1520), que fou arquebisbe de Saragossa.
En una visita a Tàrrega el 1473, també tingué una relació fugaç amb Joana Nicolau, de la qual va néixer una filla, Joana d'Aragó, qui acabà maridant amb el gran conestable de Castella don Bernardino Fernández de Velasco, duc de Frías.
Amb Toda de Larrea tingué Maria d'Aragó (Àlaba 1476 - 1530), qui fou abadessa agustina al convent de Madrigal de las Altas Torres.
Del seu matrimoni amb la reina Isabel I de Castella el 1469 en nasqueren 5 fills: la infanta Isabel d'Aragó i de Castella (1470-1498), casada amb el príncep Alfons de Portugal i el 1497 amb Manuel I de Portugal. l'infant Joan d'Aragó i de Castella (1478-1497), hereu del tron i casat el 1497 amb Margarida d'Àustria, duquessa de Borgonya i filla de Maximilià I d'Àustria. la infanta Joana d'Aragó i de Castella (1479-1555), reina de Castella, casada el 1496 amb Felip el Bell. la infanta Maria d'Aragó i de Castella (1482-1517), casada el 1500 amb Manuel I de Portugal. la infanta Caterina d'Aragó i de Castella (1485-1536), casada en primeres núpcies el 1501 amb l'hereu al tron anglès Artur de Gal·les i en segones núpcies el 1509 amb el seu germà Enric VIII d'Anglaterra.
Del seu matrimoni amb Germana de Foix, neboda del rei Lluís XII de França, el 1506, nasqué l'any 1509 un fill, el príncep Joan d'Aragó i de Foix, que morí a les poques hores de néixer.
El triomf de Ferran II d'Aragó a Castella: la Guerra de Successió Castellana
El 1468 fou nomenat rei de Sicília pel seu pare, i al morir el seu cosí, l'infant Alfons de Castella (1468) i en ser reconeguda la infanta Isabel de Castella, la seva cosina i germanastra d'Enric IV de Castella, com a hereva de Castella, Joan II d'Aragó va posar tota la seva habilitat per aconseguir el matrimoni de Ferran amb la princesa castellana, que es va realitzar 19 d'octubre de 1469 a la catedral de Valladolid, Castella. La mort d'Enric IV el 1474 va provocar una Guerra civil a Castella entre els partidaris d'Isabel, neboda del rei, i els de Joana la Beltraneja, la seva filla. Ferran aconseguí els favors de la noblesa castellana i el proclamaren corregent de Castella amb tots els mateixos drets que Isabel gràcies a la Concòrdia de Segòvia (1475). Ferran va participar llavors d'una manera definitiva en la direcció militar de les tropes enfrontades a les de Joana la Beltraneja, que només tingueren el suport del seu marit, Alfons V de Portugal. El 1479, pel Tractat d'Alcaçovas, Joana va renunciar al tron en favor d'Isabel i es va recloure en un convent a Coïmbra. El mateix any, Ferran va succeir el seu pare com a comte de Barcelona i rei d'Aragó.
La fi de la Guerra Civil Catalana i l'entrada de Catalunya en la modernitat
miniatura|500 aniversari del compromís remença d'acceptar la Sentència Arbitral que dictés Ferran II d'Aragó «el Catòlic» i que els alliberà dels mals usos (monestir d'Amer) miniatura|Jaume I, el Conqueridor,Museu d'Història de Catalunya (sales)La memòria d'un país. Guia del Museu d'Història de Catalunya, Generalitat de Catalunya, 2018, pàgines 38-39«Corts Generals de Catalunya», Parlament de Catalunya. Imatge de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. o Ferran II d'Aragó «el Catòlic»Guillermo Fatás y Guillermo Redondo, Blasón de Aragón: el escudo y la bandera , Zaragoza, Diputación General de Aragón, 1995, p. 101-102. presidint les Corts Catalanes. Frontis d'una edició de 1495 de les Constitucions catalanes (imprés a Barcelona per Pere Miquel i Diego de Gumiel, impressors. Arxiu de la Corona d'Aragó). miniatura|Compilació de les Constitucions de Catalunya acordada en les Corts de Barcelona (1493) i publicada el 1494
El regnat de Joan II va estar marcat per les desavinences amb el seu fill Carles i les repercussions polítiques que se'n derivaren –com la divisió dels navarresos en beaumontesos, partidaris de Carles, i agramontesos, favorables a Joan II– van fer esclatar la guerra civil navarresa, la qual va acabar amb la derrota de Carles, que va ser apressat i desheretat. Els catalans es van sollevar i van obligar Joan II a alliberar Carles, reconèixer-lo com a hereu i lliurar-li el govern de Catalunya com a lloctinent. Però poc després (el 1461) Carles va morir a Barcelona de mort natural, encara que no faltaren els rumors que apuntaven com a causa de la mort un verí que li hauria subministrat la seva madrastra. La mort del Príncep de Viana i les intrigues de la reina ocasionaren una nova guerra civil que va enfrontar el monarca amb Catalunya per espai de dotze anys i en la qual Joan II va cercar el suport del rei Lluís XI de França a canvi d'entregar-li el Rosselló i la Cerdanya. Durant aquesta guerra, Ferran, que hi va participar activament, es va familiaritzar amb l'administració de l'Estat a instàncies de Joan II d'Aragó. Finalment el rei va poder arribar a un acord de pau i entrar a Barcelona, on va confirmar els privilegis de Catalunya i va jurar respectar-los.
Corts de Barcelona de 1480: La consolidació del Pactisme i la Constitució de l'Observança
En començar el seu regnat, Ferran el Catòlic va consolidar el pactisme a través de la Constitució de l'Observança aprovada a les Corts de Barcelona de 1480-1481, que establia el principi de submissió del poder reial a les lleis de Catalunya i definia la Diputació del General (Generalitat de Catalunya) i la Reial Audiència de Catalunya com a organismes encarregats de vetllar per l'ordre constitucional del país. Així es va forjar de manera definitiva el sistema polític modern del Principat de Catalunya que va ser la base del règim constitucional català vigent fins a la imposició de l'absolutisme borbònic amb els Decrets de Nova Planta (1716).
L'alliberament dels pagesos de remença
La Sentència Arbitral de Guadalupe és una disposició adoptada per Ferran II al Monestir de Santa Maria de Guadalupe (Extremadura) el 21 d'abril de 1486. El seu objectiu era donar solució als conflictes entre els pagesos de remença i els seus senyors, conflictes que havien motivat les dues Guerres dels remences. Les negociacions per la redacció de la Sentència foren molt dures i en alguns moments perillà que arribessin a bon terme. Sembla que el mateix monarca tingué una intervenció directa i molt eficaç, almenys en el terreny econòmic. Finalment Ferran II d'Aragó «el Catòlic» dictà la Sentència Arbitral de Guadalupe que possibilità la fi dels mals usos a canvi d'un pagament (no tan sols en el mal ús remença), i postergà el conflicte que havia durat més de quatre segles entre senyors i pagesos.
A canvi d'un pagament de 60 sous per mas s'abolia el dret a maltractar i molts altres abusos senyorials menors. Els pagesos van conservar el domini útil del mas, però havien de fer homenatge al senyor i pagar drets emfitèutics i feudals, tot i que de quantitats irrisòries, més per a marcar de qui era qui tenia el domini directe que no pas per a benefici econòmic. Així doncs, l'abolició del sistema feudal pel qual lluitaven els pagesos es va transformar tan sols en la possibilitat de redimir-se dels mals usos, les "consuetuds iniqües", tal com la gent d'aleshores ho anomenava. Firmaren per la part remença el ja esmentat noble Francesc de Verntallat i 18 síndics, d'entre ells Llorenç Espígol de Sant Feliu de Pallerols. La política de Ferran II d'Aragó «el Catòlic» suposà l'inici d'una nova etapa pel camp català: la de la lliure contractació emfitèutica, que havia de produir la prosperitat del camp de Catalunya. Els pagesos catalans varen posseir, ja al , una llibertat personal que a la resta de la península Ibèrica i d'Europa, en molts casos, no aconseguirien fins al i .
Recuperació dels comtats de Rosselló i Cerdanya
Durant la Guerra civil catalana, i per tal d'aconseguir l'ajuda de Lluís XI de França, Joan II va signar el 1462 el Tractat de Baiona pel qual empenyorava al rei de França els comtats de Rosselló i Cerdanya a canvi de rebre'n armes i diners. El 1463 Lluís XI ocupà els comtats, on, a partir de 1472, quan la guerra s'havia acabat a la resta de Catalunya, començà a estendre's la revolta contra els francesos; l'1 de febrer de 1473, Joan II entrà amb un exèrcit a Perpinyà i s'hi tancà mentre la guarnició francesa es retirava al castell reial i un nou exèrcit de Lluís XI tornava a assetjar Perpinyà; després d'una treva acordada el 24 de juny, s'arribà al Tractat de Perpinyà, pel qual els comtats esdevenien un territori neutral; ara bé, Lluís XI incomplí el tractat i el 1474 ocupà Elna i feu executar el governador Bernat d'Oms i de Santapau al castell de Perpinyà. El 10 de maig de 1475, després de patir vuit mesos de setge, els perpinyanesos acceptaren l'ordre de Joan II de rendir-se als francesos; per haver resistit aquest llarg i penós setge, Joan II concedí a Perpinyà el títol de Fidelíssima Vila. La repressió francesa fou molt dura i hi hagué revoltes contra els ocupants com la de 1477.
Aquesta dominació francesa finalitzà amb el Tractat de Barcelona (1493), amb el qual Carles VIII de França acceptà restituir els comtats a Ferran II el Catòlic. Durant el , els comtats de Rosselló i Cerdanya es veieren afectats per les contínues guerres entre la Monarquia Hispànica i França. El 1520, un exèrcit francès s'apoderà de la Tor de Querol i arribà a Puigcerdà; el 1542, Perpinyà fou defensada per Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, duc d'Alba, contra el setge dirigit per Enric, delfí de França. Els francesos feren un nou intent d'annexió el 1595. Arran d'aquesta inseguretat, Carles I i Felip II reforçaren les fortificacions de Perpinyà i convertiren l'antic Palau dels Reis de Mallorca en una ciutadella.
Corts de Barcelona de 1493: reforma de les institucions polítiques de Catalunya