Josep Mir i Abràs (Cassà de la Selva, 6 de juliol de 1921 – 17 de novembre de 1979) fou un tenora, saxofonista i compositor català de sardanes, vinculat durant gairebé tres dècades a la cobla-orquestra Selvatana, on exercí com a primer tenora. fou un tenorista, saxofonista i compositor català de sardanes, vinculat durant gairebé tres dècades a la cobla-orquestra Selvatana, on exercí com a primer tenora.
Trajectòria La seva activitat professional està documentada ja durant la dècada de 1940. El 1947 formava part de La Principal de Cassà, on ocupava la plaça de primer tenora.
L'any 1951 es va incorporar a la cobla-orquestra Selvatana. Hi va desenvolupar la major part de la seva carrera com a primer tenora, alhora que en la formació d'orquestra actuava també com a saxofonista. Les fotografies i documentació conservades de la dècada de 1950 el mostren integrat tant en la plantilla de cobla com en la d'orquestra de ball.
Durant els anys següents es va convertir en una de les figures estables de la Selvatana. Hi apareix documentat en les plantilles de les dècades de 1950, 1960 i 1970, i encara hi formava part el 1979.
La seva reputació com a tenorista va fer que col·laborés ocasionalment amb altres formacions. El 1976, per exemple, va substituir puntualment Josep Roura com a primer tenora de La Principal de la Bisbal en una actuació a l'Aplec de Calella.
Vinculació amb Cassà de la Selva Mir mantingué una estreta vinculació amb Cassà de la Selva, fins al punt que la premsa de l'època el definia com a «tenorista cassanenc».
El 7 d'octubre de 1979, en el marc de l'onzè Aplec de la Sardana de Cassà de la Selva, se li va retre un homenatge per la seva trajectòria musical. La premsa destacava aleshores que havia format part de la Selvatana des de 1951 i que la seva trajectòria era àmpliament coneguda dins el món sardanista.
Estil interpretatiu La seva interpretació de la tenora va ser especialment valorada per diversos compositors i músics contemporanis. Manel Saderra i Puigferrer en destacava la capacitat expressiva i la manera com transmetia el sentit musical de les obres.
Després de la mort de Mir, Saderra li va dedicar la sardana Tenora enyorada, escrita en memòria seva.
Composició A més de la seva activitat com a intèrpret, Mir també va compondre sardanes. La seva condició de compositor queda recollida en catàlegs especialitzats de música per a cobla.
La seva producció, però, és molt menys coneguda que la seva trajectòria com a tenorista, i la documentació disponible se centra principalment en la seva activitat interpretativa.
Després de la seva mort, Josep Maria Brugué i Font el va substituir a la Selvatana.
La desaparició de Mir va tenir ressò dins l'àmbit sardanista, especialment entre músics i compositors que havien treballat amb ell o que n'admiraven la interpretació.
Referències
Categoria:Tenores Categoria:Saxofonistes catalans Categoria:Compositors de sardanes catalans Categoria:Morts el 1979 Categoria:Nascuts el 1921 Categoria:Artistes cassanencs