Josep Roura i Padrosa (Amer, 2 de setembre de 1925 – 24 de novembre de 2020) fou un tenora i compositor català, considerat un dels instrumentistes destacats de tenora de la seva generació. També tocava el tible, el saxòfon i la flauta, i va formar part de cobles com la Barcelona, la Costa Brava, La Principal de la Bisbal i la Miramar de Figueres.
Va estudiar solfeig i harmonia amb Mariano Corbí i va aprendre a tocar la tenora amb el seu pare, Enric Roura i Comas, que també havia estat instrumentista de cobla. Va completar la formació de saxòfon amb Jaume Xiribella i la de flauta amb Rafael de Girona. Els seus primers passos professionals van ser a la cobla Amerense. Posteriorment es va traslladar a França i va actuar com a tenorista al Teatre Mogador de París, contractat per Joan Moratà.
El 1957 va tornar a Catalunya per incorporar-se a la Cobla Barcelona, on va ocupar la plaça que havia deixat vacant Josep Coll en jubilar-se. Durant aquesta etapa va participar en nombrosos enregistraments de la formació i va intervenir en projectes de relleu. Entre aquests hi hagué enregistraments relacionats amb Pau Casals, que va dirigir la cobla en l'enregistrament de música catalana. Una publicació dedicada als instrumentistes de cobla el situava entre els tenoristes més destacats del moment i recordava la seva etapa a la Cobla Barcelona com a successor de Josep Coll.
El 1961 va deixar la Cobla Barcelona i durant dues temporades va tocar el tible a la cobla-orquestra Iris de Salt. Entre 1963 i 1968 va tornar a la tenora amb la Combo-Gili de Perpinyà, i posteriorment va formar part de la cobla-orquestra Costa Brava entre 1968 i 1970. El 1970 —segons algunes fonts, efectivament a partir de la temporada de 1971— es va incorporar com a primer tenora a La Principal de la Bisbal, poc després de la sortida de Ricard Viladesau i Caner.
A La Principal de la Bisbal va formar una destacada parella instrumental amb el tiblaire Joan Parés i Clarà. Sota la direcció de Conrad Saló i Ramell va participar en nombrosos concerts i enregistraments discogràfics, molts dels quals publicats per Discophon. Saló li va dedicar la sardana obligada de tenora Cant de coratge, concebuda per posar en relleu les seves qualitats interpretatives. La premsa sardanista de la dècada de 1970 el considerava un dels principals tenoristes en actiu i destacava el seu lloc com a tenora solista de La Principal de la Bisbal. Va romandre a la formació fins al 1978, quan es va incorporar a la cobla-orquestra Miramar de Figueres, amb la qual va actuar fins que es va retirar definitivament el 1980.
Com a compositor va deixar una producció molt reduïda, centrada principalment en la tenora. El 1973 va escriure Ric per tu, sardana obligada de tenora, i el 1975 Portugalenca, també concebuda per al lluïment de l'instrument i instrumentada per Conrad Saló. El títol d'aquesta darrera obra feia referència al carrer Portugal de Barcelona, on residia aleshores. Totes dues van ser enregistrades per La Principal de la Bisbal amb Roura com a solista. També va ser destinatari de diverses sardanes d'altres autors, com L'amic Roura d'Aimé Candille, Si caic no m'aixeco d'Emili Juanals, Cant de coratge de Conrad Saló i Rourarenca de Max Havart.
Després de retirar-se va tornar a viure a la casa pairal de cal Sagal, a Amer. Va morir el 24 de novembre de 2020, als noranta-cinc anys. El 2025, coincidint amb el centenari del seu naixement, diverses entitats sardanistes el van incloure entre els músics commemorats de l'any.
Obres Ric per tu (1973), sardana obligada de tenora Portugalenca (1975), sardana obligada de tenora, instrumentada per Conrad Saló
Referències
Categoria:Tenores Categoria:Tibles Categoria:Saxofonistes catalans Categoria:Flautistes catalans Categoria:Compositors de sardanes catalans Categoria:Músics amerencs Categoria:Nascuts el 1925 Categoria:Morts el 2020