El 4QMMT, també conegut com la Carta Halakhica o el Manifest Sectari, és un dels manuscrits de la mar Morta que es van descobrir a Qumran, a Cisjordània, a Palestina, aleshores un territori de Jordània. El manuscrit tracta sobretot de qüestions de puresa, en concret les relacionades amb el flux de líquids, una qüestió que fou objecte d'un gran debat entre els fariseus i els saduceus a començament de l'era comuna.
El document 4QMMT es compon de fragments de sis manuscrits diferents que es trobaren a la cova núm. 4 de Qumran (4Q394, 4Q395, 4Q396, 4Q397, 4Q398, 4Q399) entre els anys 1953 i 1959. Ara són al Museu Rockefeller de Jerusalem (Palestina).
L'anunci del contingut dels fragments en un congrés del va donar un gran impuls a "l'alliberament de manuscrits" de la mar Morta i la seua publicació completa. Designat provisionalment "4QMishn" (Mixnà), més tard es rebatejà com a "4QMMT" (Miqsat Ma'ase ha-Torah o Certs preceptes de la llei) per Qimron, qui, amb Strugnell, va editar el manuscrit el , poc després que Hershel Shanks en publicàs una transcripció no autoritzada com a part d'aquest moviment.
El 4QMMT està escrit en un hebreu poc comú, intermedi entre el bíblic i el que feien servir els rabins a partir del segle II..
Difusió en el s. I El fet que s'hagen trobat fragments de sis còpies distintes fa palés que aquesta obra fou molt llegida en l'època en què es van amagar els rotlles..
Contingut Els fragments dels sis manuscrits que formen el 4QMMT es van trobar a la cova núm. 4 de Qumran (4Q394, 4Q395, 4Q396, 4Q397, 4Q398, 4Q399) entre altres 15.000 fragments. Una vegada aplegats, en reconstrueixen unes 130 línies. Se suposava que això representava uns dos terços del document originari.
El text es compon de tres parts:
Un calendari (línies 1-20); Posicions preses respecte a la Llei (línies 21-92a);Vegeu C. Marvin Pate, The Reverse of the Curse: Paul, Wisdom, and the Law, Mohr Siebeck, 200, Tübingen. El que Marvin Pate anomena un epíleg, mentre que Robert Eisenman i Michael Wise ho consideren una segona carta, copiada després de la primera.Hanne Von Weissenberg, 4QMMT, Edited by George J. Brooke and Charlotte Hempel. T&T Clark.
La segona part és "un conjunt de posicions que juxtaposen els punts de vista de tres parts: "nosaltres", "vós", que fa referència a un dirigent, i "ells", referint-se als que actuen dins del Temple i que "nosaltres" condemna. En aquest text, "nosaltres" intenta "persuadir el dirigent ("vós") perquè s'unisca a aquesta condemna".
L'autor presenta vint-i-dos punts de dret sobre els dos grups ("nosaltres" i "ells") diferents. Aquests punts es refereixen a la puresa ritual, les festes, la gestió del temple i els sacerdots.Christian-Georges Schwentzel, Juifs et nabatéens: Les monarchies ethniques du Proche-Orient hellénistique et romain, Presses Universitaires de Rennes, 2013, Rennes (France).
El text es dirigeix a una persona respectada, l'honestedat i la integritat de la qual són reconegudes per l'autor, que l'anima a estudiar-la amb deteniment.Christian-Georges Schwentzel, Juifs et nabatéens: Les monarchies ethniques du Proche-Orient hellénistique et romain, Presses Universitaires de Rennes, 2013, Rennes (France), .
Interpretació Aquest text és un dels que han soscavat el "model estàndard" que va dominar en la dècada del 1980, en què la "secta de Qumran" era antiasmonea i aliada dels fariseus. En qualsevol cas, era clar que en diferents punts els autors dels manuscrits estaven d'acord amb els saduceus pel que fa a les regles de puresa. D'altra banda, com que l'autor semblava dirigir-se a una figura reial, alguns crítics han assenyalat que les úniques figures reials que es podien considerar pertanyien a la dinastia asmonea.
Com que algunes de les regles de puresa es referien a les dels saduceus, Lawrence Schiffman plantejà que els autors dels manuscrits devien ser saduceus, o una branca d'ells, els boetusians. Si "nosaltres" representa els saduceus (o un subgrup seu), "aleshores lògicament el grup contrari, "ells" es refereix als fariseus".
La correspondència, però, entre els manuscrits i la descripció dels essenis per Flavi Josep i Filó d'Alexandria era tal que els crítics han conclòs que els essenis eren sacerdots i fins i tot sadoquites, perquè en els manuscrits es referien molt sovint al Summe sacerdot Sadok (el Just) i donaven als seus dirigents el títol de "just". Això ara és força acceptat, i també s'accepta que els dirigents essenis eren sacerdots i que el moviment era més proper als saduceus que als fariseus pel que fa a les regles de puresa, al contrari del que es pensava abans de l'anàlisi dels manuscrits.
Publicació Aquest text és un dels que van soscavar el "model estàndard" que va dominar durant les dècades del 1950 i del 1980. Tot i que el grup d'editors oficials dels manuscrits el coneixia des de la fi de la dècada del 1950, fins a la dècada del 1980 no van publicar fotografies del text ni transcripcions no autoritzades,Lawrence H. Schiffman, Les manuscrits de la mer Morte et le judaïsme, 1994, Éd. Fides, Québec, publication de la version en français en 2003. i el 1994 es va publicar la versió oficial d'aquest text.Hanne Von Weissenberg, 4QMMT, Edited by George J. Brooke and Charlotte Hempel. T&T Clark.
A partir del 1959, John Strugnell treballà durant 20 anys en 4QMMT, sense aconseguir-ne una versió publicable. El 1979, va reclutar Elisha Qimron perquè s'unís a ell i l'ajudàs a acabar la faena. El 1984, en una conferència a Jerusalem, el text va ser presentat als especialistes presents,Hanne Von Weissenberg, 4QMMT, Edited by George J. Brooke and Charlotte Hempel. T&T Clark. tot revelant-ne algunes línies.Lawrence H. Schiffman, Les manuscrits de la mer Morte et le judaïsme, 1994, Éd. Fides, Québec, publication de la version en français en 2003.
El text, esperat durant més de trenta anys, encara no s'havia publicat. Aquest retard, en un moment en què els especialistes en diversos camps no podien accedir ni als manuscrits ni a les fotografies de la majoria, i les contradiccions evidents amb el "model estàndard" que van ser immediatament destacades pels especialistes després de la publicació dels primers articles, causaren una gran decepció entre els especialistes, i especulacions sobre els motius d'aquesta retenció. Cap a mitjans de la dècada de 1980, van començar a circular còpies no oficials del text compost de 4QMMT. Una d'aquestes còpies pirates es publicà el 1990 al Qumran Chronicle; tanmateix, aquesta versió pirata es va retirar de l'esfera pública. El 1991, l'editor de Foreword va imprimir un text compost de 4QMMT en una edició facsímil dels manuscrits de Qumran editats per Robert Eisenman i J. Sr. Robinson.Hanne Von Weissenberg, 4QMMT, Edited by George J. Brooke and Charlotte Hempel. T&T Clark. El mateix any, Kapera va publicar un article titulat Forn de la cova de Qumran: informe especial que incloïa assaigs sobre 4QMMT.Hanne Von Weissenberg, 4QMMT, Edited by George J. Brooke and Charlotte Hempel. T&T Clark. El 1992, Robert Eisenman i Michael O. Wise van publicar un text compost de 4QMMT en The Dead Sea Scroll Uncovered.Hanne Von Weissenberg, 4QMMT, Edited by George J. Brooke and Charlotte Hempel. T&T Clark. La incertesa sobre l'aplicació de la llei de drets d'autor i l'esperança que la versió oficial se'n publicàs aviat va fer que els investigadors fossen reticents a escriure i publicar res sobre 4QMMT durant anys. Malgrat això, les primeres traduccions del text (compost) es van publicar abans que la versió oficial estigués a punt per a la publicació, sobretot el 1992 per Bruno Dombrowski.
L'edició oficial se'n publicà per fi al 1994.Hanne Von Weissenberg, 4QMMT, Edited by George J. Brooke and Charlotte Hempel. T&T Clark.
Controvèrsies El text també fou objecte d'una disputa a principis dels 1990, quan Qimron va demandar amb èxit Hershel Shanks, la Biblical Archaeology Society i altres per publicar la seua reconstrucció del text 4QMMT sense el seu vistiplau.Raphael Israeli, Privacy in Qumran: The Battle over the Scrolls of the Pre-Christ Era, Transaction Publisher, New Brunswick, New Jersey; 2008.
Notes i referències
Categoria:Manuscrits Categoria:Jordània