La renda antiga és la denominació habitual a Espanya dels contractes d'arrendament d'habitatge subscrits abans del 9 de maig de 1985 i sotmesos a un règim especial que atorgava una elevada protecció a l'arrendatari, especialment mitjançant la pròrroga forçosa del contracte i la possibilitat de subrogació a determinats familiars.
Aquest règim deriva principalment de la Llei d'arrendaments urbans de 1964, que establia la pròrroga obligatòria de determinats arrendaments. El Reial decret llei 2/1985, de 30 d'abril, conegut com a "decret Boyer", eliminà la pròrroga forçosa obligatòria per als nous contractes a partir del 9 de maig de 1985, però no afectà els contractes anteriors que continuaven vigents.
La Llei d'Arrendaments Urbans de 1994 mantingué transitòriament bona part del règim aplicable a aquests contractes, però introduí mecanismes per actualitzar-ne les rendes i limità les possibilitats de subrogació. A diferència dels contractes posteriors, molts arrendaments de renda antiga han pogut mantenir-se durant dècades, sovint amb rendes considerablement inferiors als preus del mercat.
Referències
Categoria:Habitatge