La cabra de beç (Lactarius torminosus) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les russulàcies (Russulaceae). Si se'n fereix la carn deixa escolar llet de color blanc (és una lleterola), té el marge del barret amb pèls abundants (és una lleterola del grup de les cabres) i creix vora bedoll o beç (Betula pendula).

Noms comuns Cabra de beç, lleterol de bedoll, lleterol de beç, rovelló de cabra, rovelló de beç, peluda i esclata-sang de llet.miniatura|Detall de l'ornamentació del marge del barret de la cabra de beç (Lactarius torminosus) Taxonomia Jacob Christian Schäffer va descriure Agaricus torminosus l'any 1774. Christiaan Hendrik Persoon la trasllada al gènere Lactarius (com a Lactaria torminosa) el 1797.

Iconografia Schäffer, Jacob Christian. 1774. Fungorum qui in Bavaria et Palatinatu circa Ratisbonam nascuntur icones, Vol 4: Seite 7. Tab. 12.

Marchand A. 1971. Champignons du Nord et du Midi 1: 123

Societat Catalana de Micologia, Bolets de Catalunya, Làmina núm. 78, 1983

Vidal JM, Ballesteros E. 2013. Bolets dels Països Catalans, 238.

Descripció Bolet d'espars a gregari; de mida mitjana a gran;  de barret de 7 a 12 (14) cm de diàmetre; barret inicialment convex i amb el marge enrotllat fins a estès o netament umbilicat; carnós; de color carnació a terrissa o salmó; amb zones més fosques; superfície llisa en el centre, de feltrada a llanosa cap al marge, amb barbes més llargues a mida que s'apropen a la perifèria; en envellir gairebé llisa; viscosa en temps humit; separable fins a la meitat del radi; marge de llanós a barbat, amb barbes persistents de fins a 10 mm; molt involut en el jove; estès, aprimat i llis només en l'adult.

Làmines denses; d'amplada mitjana; blanquinoses de jove, canyella rosat pàl·lid en l'adult.

Cama en l'adult de llargada similar al diàmetre del barret; robusta; cilíndrica, més aprimada cap el peu; buida a l'interior; superfície seca; del color del barret, sovint amb una franja més vermellosa a la part apical, més blanquinosa cap al peu.

Carn de blanquinosa a rosàcia; olor fruitada; al tast, molt picant, acre; làtex blanc; immutable; abundant; al tast, molt picant, ben aviat acre.

Dipòsit esporal de color crema.

Hàbitat Des de mitjans d'estiu a finals de tardor; en sòls preferentment silícics; des de l'estatge subalpí al montà; tant en boscos higròfils com secs; sempre vora bedolls (Betula pendula, Betula pubescens) en bedollars, boscos mixtos amb pins o altres planifolis o també en parcs i jardins. Forma part de la dieta de l'esquirol vermell comú (Sciurus vulgaris).Grönwall, O., Pehrson Å., (1984). "Nutrient contents in fungi as a primary food of the red squirrel Sciurus vulgaris L.". Oecologia (Berlín) 64 (2): 230–31.

Distribució geogràfica Comú. Present principalment a Europa, però també a Àsia, Amèrica del Nord i puntualment a Austràlia i Amèrica del Sud.

Paràsits És parasitat per la floridura Hypomyces lithuanicus.Rogerson, C. T., Samuels G. J., (1994). "Agaricolous species of Hypomyces". Mycologia 86 (6): 839–66. miniatura|Cabra blanca de beç (Lactarius pubescens)

Espècies semblants Es pot confondre amb la cabra blanca de beç (Lactarius pubescens), la cabra d'estepa (Lactarius tesquorum), la cabra de carrasca (Lactarius mairei) i la cabra de beç menuda (Lactarius spinosulus). La primera, que també apareix vora bedolls, és més menuda, no és zonada i de barret molt més pàl·lid.  La segona és exclusiva d'estepes, més pròpia de la terra baixa  i la muntanya mediterrània, però que pot aparèixer a l'estatge submontà; el barret no és zonat i és de colors més rosacis però per manca de pluviositat pot empal·lidir fins a ser gairebé blanc. La tercera és pròpia de sòls calcaris, apareix vora roures, garrics i alzines, i les barbes s'agrupen en feixos. La darrera és menuda, de barret rosa i vorejat de pèls híspids, no barbat i viu vora bedolls.

Comestibilitat No comestible; genera trastorns gastrointestinals i vòmits de certa importància si es menja cru. Tanmateix, a Finlàndia, Rússia i altres països europeus és consumit després d'haver-lo mantingut en remull durant cinc dies o d'haver-lo cuitAmmirati JF, Traquair JA, Horgen PA., (1985). Poisonous Mushrooms of Canada: Including other Inedible Fungi. Markham, Ontario: Fitzhenry & Whiteside in cooperation with Agriculture Canada and the Canadian Government Publishing Centre, Supply and Services Canada. p. 273–74. Grünert, H.; Grünert, R.; VV.AA., 1984. Guías de Naturaleza Blume: Setas. Barcelona: Blume. p. 174. Arora D., (1986). Mushrooms Demystified: a Comprehensive Guide to the Fleshy Fungi. Berkeley, CA: Ten Speed Press. p. 73. . Steidle H., (1930). "Contributions to the toxicology of the higher mushrooms. 1st note: Lactarius torminosus". Archiv für Experimentalle Pathologie und Pharmakologie 151 (3/4): 232–54.

Referències

Bibliografia Dickinson C., Lucas J., (1982). VNR Color Dictionary of Mushrooms. Van Nostrand Reinhold. p. 104. . Gràcia, E. (2021). La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, plana 94-95. Editorial Efadós, volum I, El Papiol, Hesler LR, Smith AH., (1979). North American Species of Lactarius. Michigan: The University of Michigan Press. . Knudsen H, Borgen T., (1994). "The Lactarius torminosus-group in Greenland". Mycologia Helvetica 2: 49–56. Redhead S., Groves J. W., (1979). Edible and Poisonous Mushrooms of Canada. Ottawa: Research Branch, Agriculture Canada. . Schalkwijk-Barendsen HME., (1991). Mushrooms of Western Canada. Edmonton: Lone Pine Publishing. p. 215. .

Categoria:Lactaris Categoria:Lleteroles Categoria:Bolets no comestibles