és un químic anglès-australià i professor de química a la Universitat de Melbourne. Robson s'especialitza en polímers de coordinació, concretament en estructures metall-orgàniques. Ha estat descrit com «un pioner en l'enginyeria de cristalls amb metalls de transició». El 2025, va rebre el Premi Nobel de Química.
Biografia Robson va néixer a Glusburn, a West Yorkshire (actualment North Yorkshire), Anglaterra, el 4 de juny de 1937. Va estudiar química al Brasenose College d'Oxford, on va obtenir el títol de grau (BA) el 1959 i el doctorat (DPhil) el 1962. La seva recerca doctoral, supervisada per John A. Barltrop al Laboratori Dyson Perrins, es va centrar en la fotoquímica de les molècules orgàniques.
Robson va dur a terme investigació postdoctoral al Institut Tecnològic de Califòrnia (1962–64) i a la Universitat Stanford (1964–65) sota la supervisió de Henry Taube, abans d'acceptar una plaça de professor de química a la Universitat de Melbourne el 1966, on va romandre durant la resta de la seva carrera profesional.
La seva filla és l'expresentadora de televisió Naomi Robson.
Recerca científica La recerca pionera de Richard Robson va establir els principis fonamentals en el camp dels polímers de coordinació, especialment pel que fa a les estructures polimèriques infinites —que més tard rebrien el nom d'estructures metall-orgàniques (MOF)—. El seu interès per aquest camp va sorgir el 1974, mentre construïa grans models de fusta d'estructures cristal·lines per a les classes de química de primer curs.
Durant la dècada de 1990, Robson va crear una nova classe de polímers de coordinació que va servir de base per a tot un camp modern de la química. El seu enfocament innovador utilitzava coure(I), que afavoreix una geometria tetraèdrica, en combinació amb un enllaçador orgànic de tipus tetranitril dissenyat a mida. Aquest mètode permetia obtenir bastides cristal·lines amb una estructura semblant a la del diamant, però que presentaven un espai buit significatiu i dissenyat deliberadament dins de l'estructura.
El 2025, Robson va rebre, juntament amb Susumu Kitagawa i Omar M. Yaghi, el Premi Nobel de Química «pel desenvolupament d'estructures metall-orgàniques».
Publicacions seleccionades
Referències
Enllaços externs
Categoria:Premis Nobel de Química Categoria:Nascuts el 1937 Categoria:Alumnes de la Universitat d'Oxford Categoria:Alumnes del Brasenose College Categoria:Membres de l'Acadèmia Australiana de les Ciències Categoria:Membres de la Royal Society